Serapió d'Alger
 Pintura de Zurbarán, 1628 (Wadsworth Atheneum, Hartford, Connecticut)  | |
| Nom original | (en) Serapion of Algiers |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1179 (Gregorià) Londres |
| Mort | 14 novembre 1240 (Gregorià) (60/61 anys) Alger |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Primer màrtir canonitzat de l'orde mercedari |
| Activitat | |
| Ocupació | soldat de Crist, monjo guerrer |
| Període | Generació del segle XIII i generació del segle XII |
| Orde religiós | Mercedaris |
| màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 23 de març de 1625, confirmació del culte, , Roma nomenat per Urbà VIII |
| Canonització | 1743 , Roma nomenat per Benet XIV |
| Festivitat | 14 de novembre |
| Iconografia | Hàbit mercedari, amb palma de martiri |
Serapió d'Alger (Irlanda o Anglaterra, 1179 – Alger, 14 de novembre de 1240) va ser un frare mercedari que va morir màrtir, el segon màrtir de l'Orde de la Mercè i el primer que fou canonitzat. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Segons la tradició, era anglès o irlandès, i a servir a l'exèrcit de Ricard I d'Anglaterra i Leopold VI el Gloriós durant la Tercera Croada.[1] Després va participar en la Reconquesta, a l'exèrcit d'Alfons VIII de Castella.
Llavors va trobar Sant Pere Nolasc i es va fer frare mercedari en 1222, segurament a Barcelona, oferint-se a anar a Alger per a ésser bescaviat per alguns presoners cristians. Amb sant Ramon Nonat va prendre part en diversos alliberaments de presoners a Alger i Múrcia, i va fundar el primer convent de l'orde a Mallorca, a més de contribuir a la seva expansió a les Illes Britàniques.
En la seva última missió, es va bescanviar per altres presoners a Alger, però com que el rescat que havia d'arribar per a alliberar-lo no va arribar a temps, i perquè mentrestant, Serapió predicava el cristianisme entre els presos,[2] va ser mort. Segons la llegenda, va ser clavat a una creu en forma d'aspa, li van traure els budells i van tallar-li els membres.[3]
Veneració[modifica]
Va ser venerat com a màrtir des de llavors, al si de l'orde mercedari, i l'antipapa Benet XIII en reconegué el culte en 1428, com després Urbà VIII. La canonització oficial va arribar amb Benet XIV.
Notes[modifica]
- ↑ http://orderofmercy.org/saints/st-serapion/ Arxivat 2010-02-17 a Wayback Machine.
- ↑ Matthew Bunson, Margaret Bunson, Stephen Bunson, Our Sunday Visitor's Encyclopedia of Saints (Our Sunday Visitor Publishing, 2003), 743.
- ↑ Lo inglès, català, y africà (...) Sant Serapi (...) Breu memoria de sa Vida, 1731
