Sant Sopar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el relat bíblic. Vegeu altres significats a «L'Últim Sopar (desambiguació)».
La Santa Cena, pintura mural de Leonardo da Vinci

Segons la fe cristiana, el Sant Sopar (també conegut com la Santa Cena o el Darrer Sopar) és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat. L'Església Catòlica considera que és el moment en què s'institueix l'eucaristia. La història apareix als evangelis i a diverses cartes dels apòstols. Es commemora a cada missa i especialment el Dijous Sant.

En català, és recomanable fer servir el nom de "Santa Cena" perquè aquesta paraula és un cultisme, és a dir, paraula d'origen llatí que no ha evolucionat a partir del llatí vulgar dels segles V a VIII segons les regles fonètiques diacròniques, sinó que aquesta paraula ha estat treta a partir de la paraula llatina cena, -ae,per la influència del llati literari durant els segles XV i XVI sense que hi hagués cap canvi fonètic ni ortogràfic.

La Santa Cena ha sigut el tema de nombroses pintures, i és potser l'obra de Leonardo da Vinci La Santa Cena la més coneguda de totes.

La narració[modifica | modifica el codi]

Jesús era a prop de Jerusalem per celebrar la Pasqua (no s'especifica exactament la localització) i va manar als seus deixebles que preparessin un àpat en una casa cedida per un seguidor. Abans de menjar, els va rentar els peus com a signe de servei i va beneir el pa i el vi (símbol de l'eucaristia des d'aleshores), que va repartir entre els dotze apòstols.

Mentre sopaven, els va donar un nou manament, que era una reformulació de la regla d'or ètica: estimar els altres com ell els ha estimat. Després va predir exactament el que passaria, incloent-hi la traïció de Judes i les negacions de Pere.

Influència[modifica | modifica el codi]

La influència del Sant Sopar des del punt de vista de la teologia és fonamental, ja que s'hi crea el sagrament essencial del cristianisme i es recorda la Passió de Jesús. Ocupa també un paper molt important en la iconografia de la història de l'art, ja que és un motiu recurrent en la pintura, especialment la del renaixement i el barroc. El calze on es va repartir el vi es va convertir en un símbol molt poderós, el Sant Greal medieval.

La Santa Cena ha esdevingut un tema comú en l'art, essent l'escena més comuna la taula parada amb tots els apòstols i Jesús al centre beneint el pa i el vi. Es representa a Judes sense corona o apartat, com a símbol de la seva traïció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Brown, Raymond E. An Introduction to the New Testament Doubleday 1997 ISBN 0-385-24767-2
  • Brown, Raymond E. et al. The New Jerome Biblical Commentary Prentice Hall 1990 ISBN 0-13-614934-0
  • Bultmann, Rudolf The Gospel of John Blackwell 1971
  • Kilgallen, John J. A Brief Commentary on the Gospel of Mark Paulist Press 1989 ISBN 0-8091-3059-9
  • Linders, Barnabus The Gospel of John Marshal Morgan and Scott 1972

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Sopar