Sant Vicenç d'Eus (segle XI)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església antigament parroquial | |||
| Construcció | Segle XI | |||
| Dedicat a | Vicenç d'Osca  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 298,7 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Regió |  Catalunya del Nord | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Localització | Eus | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 28 gener 1960 | |||
| Identificador | PA00104025 | |||
Sant Vicenç d'Eus és l'antiga església parroquial romànica del poble d'Eus, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Està situada[1] en el cementiri d'Eus, uns 300 metres al sud-oest i als peus de la població, a prop de la Tet i del Còrrec de Sant Vicenç, que, precisament, pren el nom de l'església.
Història[modifica]
El segle x s'esmenta, en un document sense data atribuïble a aquell moment històric, el villam Elicio cum ecclesia Sti. Vicentii com a pertanyent al monestir Santa Maria de la Grassa. Tanmateix, el 1035 aquesta església, amb el seu alou, era donat pel comte Guifré II de Cerdanya al monestir de Sant Martí del Canigó. L'11 de febrer del 1053 era consagrada de nou l'església pel bisbe d'Elna Berenguer III, després de l'afegitó d'una segona nau a migdia, dedicada a Sant Joan; a l'acta de consagració consta que la seva construcció fou duta a terme pels habitants del lloc. El bisbe en defineix els límits parroquials i li concedeix una sèrie de delmes i altres prerrogatives.
El 1163 una butlla del papa Alexandre III confirma la pertinença al monestir del Canigó, el qual conserva fins a la seva extinció el dret de nomenar el rector d'Eus. Encara el 1212 consta una tercera consagració del temple, que correspon a la reforma feta en aquell moment de la capçalera, la porta de la façana meridional i la construcció dels pilars que separen les dues naus de l'església.
El segle xviii es procedí a construir una nova església parroquial al capdamunt del poble, aprofitant la capella de Santa Maria del Castell i una part de les ruïnes del castell mateix, es traslladà la parroquialitat a la nova església, que assumí l'advocació de sant Vicenç, i la vella església romànica passà a ser una simple capella ran del cementiri, com es dona en altres pobles nord-catalans.
L'edifici[modifica]
És un edifici romànic, atribuït[2] a la primera edat del romànic, consagrat pel bisbe d'Elna Berenguer el 1053 i reformat[3] el 1213.
Originalment d'una nau, posteriorment se n'hi afegí una altra en paral·lel, totes dues estretes i molt altes, en proporció, comunicades per arcs. Si en el cas de la primera la nau acaba amb l'absis, s llevant, en la segona el rerealtar està inclòs en una paret molt gruixuda. La nau primigènia, situada al costat nord, presenta fragments de parament en opus spicatum.
El campanar és de tipus d'espadanya, amb dues obertures.
A l'interior, conserva uns interessants capitells a les columnes que sostenen els arcs de comunicació entre les dues naus. La porta, a migdia, conserva la ferramenta original.
L'església va ser declarada monument històric de França[4] el 1960.
Referències[modifica]
- ↑ Sant Vicenç d'Eus en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ «Hipòtesi indicada per Jean-Paul Bareil a L'art roman en Roussillon». Arxivat de l'original el 2009-03-06. [Consulta: 17 febrer 2011].
- ↑ Informació basada en la GREC; la base de monuments històrics francesa [1] indica que és del segle xv; podria tractar-se d'una segona reforma
- ↑ Fitxa a la base de dades Merimée, que incomprensiblement il·lustra la fitxa d'aquesta església amb una foto de l'altra.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan «Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner». Terra Nostra [Perpinyà], 2015. ISSN: 1243-2032.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. «Sant Vicenç d'Eus». A: Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya II: D-O. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 2000 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 978-84-39350-21-7.
- Gavín, Josep M. «Conf 54. Sant Vicenç d'Eus». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Eus». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere. «Eus: Sant Vicenç d'Eus». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
- Ponsich, Pere. «L'église Saint-Vincent d'Eus». A: Etudes Roussillonnaises, Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes 3-4, IV, 1954-1955.
Enllaços externs[modifica]
- Recull fotogràfic Arxivat 2013-07-30 a Wayback Machine.
- Fitxes i fotografies, confonent a vegades una església per l'altra (francès)
- Fotografies i plànols[Enllaç no actiu]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Vicenç d'Eus |