Del seu exterior només en destaca el campanar. Disposa de torre quadrada del s. XII -època de la seva construcció- i de forma piramidal, murs de molta grossària i edificat al costat de l'absis. La resta de l'església està molt desfigurada pels afegits i reformes que ha sofert.[1]
Només pot significar-se que figura entre les possessions de l'abadia del Canigó al segle xi.[1] Uns retaules de l'església ara es conserven al Museu Episcopal de Vic: un de Sant Jaume de Naüja i un de Sant Vicenç.[2]
↑ 1,01,1«Sant Vicenç de Saneja». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 maig 2012].
↑de Dalmases i Balañá, Núria. Història de l'art català: s.XVI. L'època del Renaixement. Volum 4 de Història de l'art català. Edicions 62, 1986, p. 149. ISBN 9788429719970.