Santa Ana (1784)
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
| Santa Ana | |
|---|---|
 Navili Santa Ana de 112 canons. Gravat del segle XIX. |
|
| Historial |  - .svg){kind=small} |
| Drassana: | Reials Drassanes d'Esteiro, Ferrol |
| Classe: | Classe Santa Ana |
| Tipus: | Navili de línia |
| Avarament: | 28 de setembre de 1784 |
| Assignat: | 28 de febrer de 1785 |
| Baixa: | 1816 |
| Dades tècniques: | |
| Desplaçament: | 2.308 t |
| Eslora: | 59,46 m |
| Mànega: | 16,56 m |
| Calat: | 7,36 m |
| Cobertes: | 3 |
| Armament: | 112 canons:
30 canons de 36 lliures (16,3 kg)
30 canons de 36 lliures (16,3 kg) |
| Propulsió: | vela |
| Tripulació: | A la batalla de Trafalgar: 1.102 homes |
El Santa Ana va ser un navili de línia espanyol de 112 canons que va prestar servei a la Armada Espanyola des de 1784 fins 1816. Les seves dimensions eren una eslora de 213,4 peus de Burgos i una mànega de 58 peus, amb un pes total de 2.112 tones.
Taula de continguts |
Construcció[modifica]
El 28 de setembre de 1784 el navili Santa Ana es bota en les Reials Drassanes d'Esteiro; construït amb plànols de Romero Landa. Seria el primer d'una sèrie de navilis de tres ponts anomenats els Meregildos o sèrie Santa Ana, constituïda pels vaixells Mejicano, Conde de Regla (1786), Salvador del Mundo, Real Carlos, San Hermenegildo , Reina Maria Luisa i Príncipe de Astúrias, sent el nervi de l'Armada. Posseïa 112 canons i era el prototip d'una sèrie de 8 vaixells iguals que es construirien en els anys següents a les drassanes de Ferrol i l'Havana.
Les proves realitzades, sortint a la mar el 28 de febrer de 1785 capitanejat per Félix de Tejada, van tenir com a resultat segons relata el seu comandant: Conserva la bateria en bon ús amb vent fresc i mars gruixudes.
Per això i amb els resultats obtinguts, per Reial Ordre de 1786 es disposa en endavant que els vaixells de tres ponts s'havien de construir d'acord amb els plànols del Santa Ana.
Historial[modifica]
Entre els anys 1803 i 1804 estaria capitanejat pel capità Dionisio Alcalá Galiano.
A la Batalla de Trafalgar va estar al comandament del capità de navili José de Gardoqui, amb la insígnia de tinent general de la Armada Don Ignacio Maria de Álava, la qual va patir 97 morts i 141 ferits, sent rescatat pel vaixell Rayo.
El 1808 tot just iniciada la Guerra de la Independència Espanyola, no va poder participar en el combat sent capturat per l'esquadra francesa de l'almirall François Esteve de Rosily-Mesros al trobar-se a l'arsenal en reparacions i carena.
El 1810 es va traslladar a l'Havana juntament amb el Príncep d'Astúries per estar més segur durant la guerra contra els francesos, i en aquest arsenal se'n va anar en orris el 1816 per falta de carena. el 1834 encara se'l podia veure al costat del Príncep d'Astúries, també anat en orris, enfonsats en el fang davant de l'arsenal.
Bibliografia[modifica]
- Cabo Trafalgar Arturo Pérez-Reverte, Alfaguara, 2004.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Ana (1784) |
