Santa Coloma de Queralt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:33, 27 jul 2016 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaSanta Coloma de Queralt
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 31′ 57″ N, 1° 23′ 02″ E / 41.532435°N,1.383852°E / 41.532435; 1.383852
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.805 (2023) Modifica el valor a Wikidata (82,74 hab./km²)
Llars205 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciColomí, colomina
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície33,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Gaià Modifica el valor a Wikidata
Altitud674
Limita amb
Argençola
Conesa
Savallà del Comtat
Llorac
les Piles
Sant Martí de Tous
Bellprat
Talavera Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Jaume Corsellas Corbella (en) Tradueix (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43420
Fus horari
Codi INE43139 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT431397 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webscq.cat Modifica el valor a Wikidata

Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.

Nuclis de població

Entitat de població Habitants
Aguiló 33
La Pobla de Carivenys 20
Les Roques d'Aguiló 10
Santa Coloma de Queralt 3.153

Història

La Plaça Major de la vila
Un dels portals de la muralla
Capella del Sant Crist de l'antic Hospital, ara remuntada al costat del castell
Església parroquial de Santa Coloma
Santa Maria de Bell-lloc
Castell de Santa Coloma

Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió. Segons Salvador Palau, a la Gran geografia comarcal de Catalunya,[1] Santa Coloma es formà a l'edat medieval a partir del creixement de tres nuclis: la Vila Vella, la Vila Nova i la Pobla de Montpaó. Sembla que durant el segle XIII s'emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt.

Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l'estructura i els carrers de l'antic call. I és que a l'edat mitjana Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització de safrà. El comerç d'aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safrà a regir a tot el país. S'exportava arreu de la Mediterrània fins a Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona.

Una altra etapa de l'expansió urbanística de la vila s'ha de cercar durant el segle XVIII, en què s'edificaren diversos ravals: dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera, de Sant Roc i la plaça de Poblet.

Durant la Guerra Civil, la vila s'anomenava Segarra de Gaià.[2]

Demografia

El creixement demogràfic de la vila té dos punts clau: els anys trenta del segle XX i principis del segle XXI fins a l'actualitat. El motiu del primer creixement demogràfic cal situar-lo en relació a la indústria tèxtil, amb fàbriques de filats i teixits de cotó i llana. Una d'elles, Ferrer i Cia, arribà a tenir més de 300 treballadors. L'any 1926 la vila era el tercer centre tèxtil del Camp de Tarragona, només superat per Valls i Reus. En canvi, el creixement experimentat a cavall del segle XXI és degut a la importància de les empreses del sector del formigó.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
101 153 205 837 2.099 2.740 2.776 2.738 2.886 3.087

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.224 3.474 3.148 3.289 3.043 2.894 2.728 2.587 2.527 2.527

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.518 2.568 2.615 2.831 2.934 3.035 3.128 3.153
 3.040
 2.931

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.726
 2.697
 2.672
 2.755 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Economia

La base econòmica de la població tradicionalment s'ha fonamentat en els conreus de secà; bàsicament de cereal. Però el sector agrari no és l'únic: la ramaderia ha estat des de sempre un factor paral·lel a la vida agrària. La Cooperativa n'ha estat un clar exponent.

El fet que Santa Coloma es localitzi a l'eix viari Montblanc-Igualada, caracteritzat per un dinamisme escàs i per les deficiències, i en el si d'un interfluvi entre la conca de l'Anoia i la de Barberà, ha contribuït en el retrocés que hi ha experimentat la seva funció tradicional: la indústria tèxtil que als anys seixanta del segle XX passà una gran crisi.

Actualment els prefabricats de formigó són la indústria predominant. Són diverses les empreses d'abast estatal que hi tenen ubicada la seva casa central.

Santa Coloma de Queralt i l'entorn

Santa Coloma de Queralt presumeix de pertànyer a una comarca pròpia i diferenciada de la Conca de Barberà: la Baixa Segarra. Aquesta és una subcomarca natural situada a l'altiplà segarrenc, a l'extrem nord-est de la comarca, que històricament sempre va dependre de la Segarra fins que, per emmotllar-se millor a la divisió provincial, a principi del segle vint es va optar per la seva incorporació a la Conca. La subcomarca la formen vuit municipis i quatre mil habitants. Són Santa Coloma de Queralt, Pontils, les Piles, Conesa, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Llorac i Passanant, si bé algunes veus hi afegeixen Forès. Santa Coloma és el centre agrícola, ramader, comercial i industrial de la subcomarca; més proper a Cervera o Igualada que a Montblanc. Santa Coloma de Queralt compta amb un entorn que li aporta vida comercial, disposa d'una xarxa de serveis equiparable a la de la capital administrativa de la comarca, Montblanc, a la qual, però cal acudir per poder fer ús d'alguns serveis públics.

Les raons d'aquesta tendència radiquen, segons Dolors Tomàs, en "el fet de patir un dèficit en comunicacions per carretera força evident, juntament amb la situació geogràfica –a l'extrem nord-est de la comarca, mentre que Montblanc és a l'extrem sud- fan que Santa Coloma sigui un centre de població força aïllat de la resta de la comarca, amb unes necessitats bàsiques (educació, salut, ...) que s'han de cobrir forçosament en l'àmbit del seu terme".[3]

Llocs d'interès

Vegeu també: Nucli de Santa Coloma de Queralt

El nucli antic de la vila era abans totalment encerclat per les muralles dels segles XIV i XV, que tenien sis portals, dels quals es conserven avui quatre: el de Cervera, el del Martí, el de Santa Maria i el de Santa Coloma. D'aquestes muralles resten encara fragments considerables de mur amb alguna torre, tot i que la pèrdua de llur funció defensiva a partir de l'expansió de la vila al segle XVIII va fer que anessin quedant amagades pels edificis que s'hi adossaven. A l'interior del recinte del recinte fortificat, i a partir de tres espais oberts -plaça Major, el pati del Castell i la plaça de l'església-, se situen importants edificis religiosos i civils. La plaça major, documentada el 1348 com a plaça de les Eres, és voltada de porxos i compta amb alguns edificis d'interès, com la casa de la vila. Al pati del Castell hi ha el palau o castell dels comtes de Santa coloma, construcció del segle XVI o XVII, a la part posterior del qual s'alça la torre de l'homenatge, de planta circular, que n'és la part més antiga. La plaça de l'església, també porxada, és documentada el 1349 com a plaça de l'Om, i s'integra en el nucli ocupat per l'antiga Vila Vella, formada a l'entorn de l'església, un edifici gòtic del segle XIV que no fou acabat, però, fins a mitjan segle XVII (1649).[4]

  • Església parroquial gòtica de Santa Maria (s. XIV), amb el retaule d'alabastre dedicat a sant Llorenç, de l'any 1386, realitzat per l'escultor Jordi de Déu. Té un alt campanar quadrat del s. XVII.[5]
  • Castell-Palau dels comtes de Queralt, amb la torre de l'Homenatge circular del segle XI. L'edifici fou ampliat en etapes successives, que van des del s. XI fins al XVI.
  • Plaça de l'Església i plaça Major, porticades.
  • Font de les Canelles o dels Comtes, construïda per Dalmau III de Queralt el 1614, just en el punt de naixença del riu Gaià.
  • Portals de l'antiga muralla: el de Cervera (o del Sanou), el de Santa Coloma (el Portal), el del Vicari i el d'en Martí. El portal de Sant Antoni (Mora d'Avall) dóna entrada, des de la plaça de l'Església, a l'antic call. En 1294 hi havia tres portals que es van ampliar a sis en l'any 1471.
  • Als afores de la població hi ha l'església de Santa Maria de Bell-lloc (s. XIII-XIV), gòtica, amb portal romànic. A l'interior es conserva el sepulcre gòtic (s. XIV) de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, obra de Pere Ciroll, Esteve de Burgos i Pere Aguilar.
  • Capelleta de Sant Magí (reconstruïda).
  • Ruïnes del castell de Queralt i ermita de sant Jaume.
  • Ruïnes del Castell d'Aguiló.
  • Dolmen de megalític de Plans de Ferran.

Colomins i colomines il·lustres

  • Maria Albareda Vidal (Sabadell, 1919 - Santa Coloma de Queralt, 2007), escriptora
  • Agustí Altisent Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004), monjo de Poblet, historiador i escriptor
  • Joan Corbella (Santa Coloma de Queralt, 1945), metge psiquiatre i divulgador mèdic
  • Antoni Lamich i Governa (Santa Coloma de Queralt, 1862 - 1912), farmacèutic i catalanista
  • Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 1844-1909), prevere i historiador-. El primer colomí que donà nom a un carrer de la vila
  • Vidal Simeó, jueu, últim rabí de la comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt (1473-1492)
  • Lluís Solà Padró (Santa Coloma de Queralt, 1891 - Tarragona, 1939), alcalde (1931-1934) i fill predilecte de la vila (3 d'octubre de 1992)
  • Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, 1880 - Huelva, 1974),[6] artista (pintor, gravador, dibuixant, pedagog). Fou el segon fill de la vila a qui se li dedicà un carrer.

Festes

  • Festa de Sant Antoni (el gener).
  • Festa Major (el diumenge després de la Mare de Déu d'agost).
  • Gegants de Santa Coloma de Queralt.
  • 31 de desembre, Festivitat de Santa Coloma.

Referències

  1. ↑ Salvador Palau, geografia comarcal de Catalunya, vol. 9, pàgines 354-356
  2. ↑ Ajuntament de Santa Coloma de Queralt. «Una mica d'història». [Consulta: 25 abril 2013].
  3. ↑ Dolors Tomàs(1996): "Estudi preliminar per a una proposta formativa a la Conca de Barberà", a Recull, núm. 4, Santa Coloma de Queralt, Associació Cultural Baixa Segarra.
  4. ↑ «Nucli de Santa Coloma de Queralt». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2012].
  5. ↑ Vastenavond, Laura «La inspiració de la llegenda». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 71. ISSN: 1695-2014.
  6. ↑ "De Santa Coloma de Queralt al món", Carina Filella, El Punt Avui, 22 de juliol del 2013.

Bibliografia

  • Volum 18. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions62, 2004. ISBN 84 297 5446 6. 
  • Volum 3. El Meu País, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84 297 5570 5. 
  • J.M. Carreras Tarragó, Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i Associació Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt 1997.
  • J.M. Carreras Tarragó, Lluís Solà i Padró. Batlle de Santa Coloma (1931-1934). "La Segarra" 145(1991), p. 6.
  • J. Segura i Valls, Història de Santa Coloma de Queralt, refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. Santa Coloma de Queralt, 1953.
  • G. Secall i Güell, La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt. Edita: Diputació Provincial de Tarragona, Tarragona, 1986.
  • Joan Fuguet / Carme Plaza (coord), Història de la Conca de Barberà. Història de l'Art, Consell Comarcal de la Conca de Barberà / Cossetània, Valls, 2008.
  • Joan Fuguet / Carme Plaza / Vera Hofbauerová, Els Queralt a Santa Coloma. Arquitectura, Art i vida, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 2010.
  • Joan Fuguet / Miquel Mirambell, "Els sostres teginats policroms dels segles XIII i XIV a la Conca de Barberà i a la baixa Segarra", a Quaderns del Museu Episcopal de Vic, VI, 2013, p. 119-137.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Coloma de Queralt
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santa_Coloma_de_Queralt&oldid=17252024»