Santa Coloma de Vià
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle xiii | |||
| Ús | església | |||
| Dedicat a | Sainte Colombe (en)  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Font-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya) | |||
| Localització | Vià (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya) | |||
| ||||
| Monument històric inventariat | ||||
| Data | 17 setembre 1964 | |||
| Identificador | PA00104056 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de la Cerdanya i el Capcir) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Santa Coloma de Vià[1] és l'església, antigament parroquial, del poble de Vià, que actualment pertany a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, a la Catalunya del Nord.
Està situada[2] uns 200 metres al nord-oest del poble, fora del nucli de població, molt a prop al sud de l'Estació de Font-romeu, Odelló i Vià del Tren Groc. El cementiri de Vià és a l'entorn de l'església.
Història[modifica]
L'església s'encomanà a l'advocació de Santa Coloma. Com en el cas d'altres temples de la zona, la més antiga menció escrita apareix a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (abans es creia que era de l'any 839, però s'ha descobert recentment que no és anterior al 1010),[3] amb la grafia Avizano. El nom de l'església apareix per primer cop, doncs, en un document de mitjan segle x, quan el comte Sunifred II de Cerdanya (ca 915 - 968) llegà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un alou que limitava amb Santa Maria; i el 1163 consta en una butlla papal relativa als béns del monestir de Sant Martí de Canigó.
L'església actual es començà a edificar al segle xiii[3] i hauria succeït el temple original, versemblantment una petita construcció insuficient per a les necessitats del moment. Al llarg dels segles ha estat modificada considerablement. Va ser declarada monument històric de França[4] el 1964.
Arquitectura[modifica]
De l'església romànica només se'n conserva part de la façana meridional, feta de pedres tallades de grans dimensions, i el portal, envoltat per una arquivolta de tres arcs en gradació, el primer decorat amb boles i caps; el segon té forma de bossell i se sustenta en dues curtes columnes rematades per capitells massissos, esculpits però molt poc detallats:[5] el de l'esquerra mostra una figura dempeus al costat d'un animal, potser un lleó, i al de la dreta hi ha una persona amb un lleó a banda i banda. La porta és decorada amb ferratges. Per dessobre i a l'esquerra del portal es pot admirar una mènsula antropomòrfica, darrer vestigi[3] d'un antic porxo. Al mateix mur hi ha algunes petites mènsules de l'antiga volada o cornisa romànica, desapareguda. El temple és rematat per un campanar d'espadanya d'una obertura.
L'absis és quadrat, una transformació moderna de l'original romànic semicircular.
Referències[modifica]
- ↑ Sainte-Colombe de Vià, en francès
- ↑ Santa Coloma de Vià en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Via Romanica - La Cerdagne (1998), p. 69
- ↑ Fitxa a la base de dades Merimée
- ↑ Potser desgastats pel pas del temps, però també s'ha escrit que potser originàriament ja no foren gaire esculpits [1] Arxivat 2014-11-17 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «69 - Font-romeu, Odelló i Vià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Cerd 15. Santa Coloma de Vià». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2.
- Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: La Cerdanya, el Conflent. Vol. VII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. ISBN 8477399514. P. 82-85
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Odelló i Vià». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Via Romanica - La Cerdagne Perpinyà: Consell Comarcal de la Cerdanya - Communauté de communes de Pyrénées Cerdagne, 1998 p. 69
Enllaços externs[modifica]
- Descripció, història i fotografies
- Descripció i fotografies Arxivat 2014-11-17 a Wayback Machine. (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Coloma de Vià |