Santa Eugènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Santa Eugènia (Mallorca). Vegeu-ne altres significats a «Santa Eugènia de Ter».
Santa Eugènia
Bandera de Santa Eugènia Escut de Santa Eugènia
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Santa Eugènia respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Vista del poble
Vista del poble
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Taujà, taujana
Llengua pròpia Català
Superfície 20,23 km²
Altitud 149 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.723 hab.
85,17 hab/km²
Coordenades 39° 37′ 24.98″ N, 2° 50′ 19.55″ E / 39.6236056°N,2.8387639°E / 39.6236056; 2.8387639Coord.: 39° 37′ 24.98″ N, 2° 50′ 19.55″ E / 39.6236056°N,2.8387639°E / 39.6236056; 2.8387639
Organització
Entitats de població
• Batle:

4
Guillem Crespí Sastre (PP; 2007)


Santa Eugènia és una vila i municipi del Pla de Mallorca. Els seus habitants s'anomenen taujans.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi limita a llevant amb el terme de Sencelles, a migjorn amb el d'Algaida, a llebeig amb el de Palma, a ponent amb el de Santa Maria del Camí i a tramuntana amb el de Consell.

La vila s'alça a 150 m d'altitud, al peu del vessant oriental del puig de Santa Eugènia.

El pinar és la comunitat vegetal més abundant de Santa Eugènia: hi creix sovint mesclat amb la garriga i l'alzinar.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El municipi de Santa Eugènia pren el nom de l'Alqueria de Bernat de Santa Eugènia, un petit nucli de població medieval que en època islàmica corresponia a l'alqueria anomenada Benibazari.

L'any 1250 es documenta amb el nom complet del seu senyor, mentre que el 1268 ja només apareix com a alqueria de Santa Eugènia.

Història[modifica | modifica el codi]

La cultura talaiòtica queda constatada pel jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular.

Hi habitava la tribu dels zeneta, que no oferí gaire resistència a la Conquesta Catalana de Jaume I, el qual dominà sense grans dificultats tot el territori (1229). En el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), es documenta la concessió de part de les terres de Santa Eugènia a Bernat de Santa Eugènia, que va ser (1230-1231) governador de Mallorca. Ja des d'aquest segle i fins al segle XIX, Santa Eugènia pertanyé administrativament a Santa Maria del Camí.

El segle XV, Santa Eugènia tenia ja un petit nucli de cases, no gaire distanciades, i una plaça. Fins llavors, havia mantingut una estructura social i econòmica dinamitzada per les principals alqueries i rafals. En la revolta de les Germanies (1521-1523), hi participaren la majoria de taujans, fins i tot els principals propietaris. La derrota agermanada suposà per als habitants de Santa Eugènia el pagament de fortes multes i indemnitzacions. Entre 1583 i 1585, al poble de Santa Eugènia, s'hi construí un temple, signe evident del creixement de la població, el qual era sufragani de la parròquia de Santa Maria.

Santa Eugènia va arribar a tenir més habitants que la veïna vila de Santa Maria.

A la dècada de 1650 hi va haver enfrontaments entre els taujans i els santamariers per l'emplaçament de l'escrivania.

El juny de 1813 es va fer la divisió entre el terme municipal de Santa Maria del Camí i el de Santa Eugènia. La restauració absolutista de Ferran VII abolí (1814) el nou municipi i el reintegrà a Santa Maria.

El març de 1820, es formà el nou ajuntament, que fou integrat pel batle, Joan Montblanc, i per quatre regidors i un síndic.

La independència municipal s'aconseguí definitivament el 1843, després de superar la resistència de Santa Maria.

Així mateix, es crearen diversos clubs de futbol (Joventut Esportiva Santa Eugènia i Club Atlanta) i els bars de can Prim i can Topa esdevingueren la seu social de diverses associacions. També, entre 1920 i 1940 funcionà la sala de cinema de Can Perico i, entre 1941 i 1963, es féu cinema al Centre Catòlic. Amb la restauració de la democràcia, a les eleccions locals de 1979, la candidatura més votada va ser la d'Unió de Centre Democràtic. De les eleccions locals de 1995, sorgí una majoria del pacte signat entre els partits PSM i UM.

A les eleccions del 2003 el PSM assolí la majoria absoluta Mateu Crespí va ser elegit com a batle. Aquest dimití del càrrec el 2006 a causa de les discrepàncies que mantenia amb la direcció del PSM al voltant de la integració del partit en un bloc amb Esquerra Unida. La batlia passà a Maria Eugènia Pou (PSM).

A les eleccions municipals de 2007, Maria Eugènia Pou pretenia assolir la batlia gràcies al pacte preelectoral amb UM i un independent del PSOE. No obstant això, el Partit Popular (PP) sortí guanyador de la contesa amb cinc regidors en contra dels quatre que aconseguí Entesa per Santa Eugènia-Unió Mallorquina (EpSE-UM). En conseqüència, Guillem Crespí del PP fou investit batle el 16 de juny d'aquest any.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és sec subhumit, llevat de l'extrem sud-occidental que és semiàrid. De mitjanes anuals, té una temperatura màxima de 30-32 °C. D'altra banda, la mínima és de 4-6 °C a les àrees planes, a causa de les inversions tèrmiques, i de 6-8 °C al puig de Son Seguí. Les precipitacions mitjanes anuals són de 500-600 mm, exceptuant l'extrem sud-oriental (400-500 mm), i els vents predominants provenen de llebeig, gregal i llevant.

Economia[modifica | modifica el codi]

Antiga estació

Al territori de l'actual terme municipal de Santa Eugènia, hi existia una agricultura i una ramaderia productives ja des de la prehistòria.

Després de la Conquesta Catalana, les ocupacions dels habitants de la contrada foren preferentment l'agricultura i la ramaderia. Els cultius dominants eren blat, ordi, vinya i llegums, a més de cànem.

L'octubre de 1897, s'inaugurà el ramal de ferrocarril de Santa Maria del Camí-Felanitx, que passava per Santa Eugènia, Algaida, Montuïri i Porreres. Actualment és el poliesportiu municipal i el punt de venta de bitllets ha estat reconvertit en un bar.

Les seves finques[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2006)
Ses Alqueries 96
Ses Coves 38
Ses Olleries 111
Santa Eugènia 1.194
Font: IBESTAT

Les finques de més extensió eren Son Tano, sa Cova de sa Figuera, Sa Torre, Son Matxina, Son Mascaró i Son Mateu.

Sa Torre[modifica | modifica el codi]

Sa Torre de Santa Eugènia és actualment una finca d'agroturisme. És una típica casa de possessió mallorquina, que data del segle XV.

Està situada al que un temps fou una vinya, que va produir excel·lents vins a Santa Eugènia. Actualment s'ha recuperat la tradició vinícola, plantant noves vinyes, retornant a la llum una forma de vida ja oblidada. El Celler és la part més representativa de la casa, on actualment es troba un restaurant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eugènia Modifica l'enllaç a Wikidata