Santa Faç de Lucca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Volto Santo de Lucca.

La Santa Faç de Lucca (Volto Santo di Lucca en italià) és un Crist Majestat de fusta col·locat en una capella construïda per Matteo Civitali l'any 1484, en la nau esquerra de la catedral de Lucca. Segons una llegenda medieval va ser esculpit per aquell Sant Nicodem que, en companyia de Josep d'Arimatea, va dipositar Jesús en el sepulcre. Potser està relacionat amb el bisbat, entre 1060 i 1070, d'Anselmo da Baggio, però amb certesa no té cap relació amb l'escultura llombarda coetània dels segles X i XI. Vista la particularitat iconogràfica del Crist vestit, imatge molt rara a Occident però molt difosa a Orient, probablement el crucifix prové d'aquesta última àrea, tal vegada de l'àmbit siri, atès que vesteix el colobium,[1] una indumentària d'aquella zona geogràfica.

La llegenda[modifica | modifica el codi]

El trasllat de la Santa Faç de Lucca, fresc d'Amico Aspertini (c. 1508)

Una versió llegendària de la història de l'estàtua afirma que va ser esculpida per Nicodem, un dels protagonistes del davallament de la creu de Jesús. Per no ser un escultor expert, no hauria estat capaç de donar a la cara la forma desitjada. Cansat i desil·lusionat, es va dormir sense haver acabat el treball; però en despertar l'hauria trobat miraculosament acabada per la mà d'un àngel.

La llegenda afegeix que l'obra hauria aparegut en 742 en una embarcació freturosa de tripulació, abandonada en el Mar Tirrè, fins que va arribar l'entrada del port de Luni. La nau hauria resistit les temptatives d'abordatge per part dels habitants de Luni, fins que va arribar espontàniament després de la exhortació del bisbe de Lucca, Joan I, qui mentrestant havia acudit a la zona després d'haver estat avisat per un somni de la presència de la nau de la Santa Faç. Una vegada a terra, el crucifix va ser reclamat per Luni i Lucca, però altres senyals divins van voler que fóra conduït a Lucca i finalment els habitants de Luni es van veure obligats a renunciar a la possessió de la relíquia.

Una moneda de Lucca del segle XIII amb la Santa Faç.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Un colobium (terme llatí colobium derivat del grec κολόβιον) és una túnica sense mànigues o de mànigues curtes que usaven els romans i que van adoptar per a si els primers monjos.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • G. Schnürer i J. M. Ritz, St. Kümmernis und Volto Santo, Düsseldorf 1934.
  • C. Baracchini i A. Caleca, Il Duomo di Lucca, Lucca 1973, pàgs. 14-15.
  • A. Pertusi i F. Pertusi Pucci, «Il Crocifisso ligneo del Monastero di S. Croce e Nicodemo di Bocca di Magra», a la Rivista dell'Istituto Nazionale d'Archeologia e Storia dell'Arte, s. III, 11, 1979, pàgs. 3-51.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Faç de Lucca Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 43° 50′ 26″ N, 10° 30′ 22″ E / 43.84055556°N,10.50611111°E / 43.84055556; 10.50611111