Santa Maria d'Alaó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Maria d'Alaó
Façana principal del monestir
Façana principal del monestir
Situació
• Territori Franja de Ponent
• Comarca Ribagorça
• Municipi Sopeira
• Coordenades 42° 19′ 05.34″ N, 0° 44′ 59″ E / 42.3181500°N,0.74972°E / 42.3181500; 0.74972Coord.: 42° 19′ 05.34″ N, 0° 44′ 59″ E / 42.3181500°N,0.74972°E / 42.3181500; 0.74972
Altitud 733 msnm
Fitxa tècnica
Construcció final del segle XI
Estil romànic llombard
Documentat Des del 806
Consagració 8 de novembre de 1123
Material carreus
Estat d'ús restaurat

Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del segle XI,[1] situada al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent a la comarca de la Ribagorça.

La seva planta és basilical de tres naus i absis cilíndrics amb arcuacions cegues, amb un campanar en torre quadrada de 4 pisos. La portalada és dovellada de mig punt amb arquivoltes. El monestir comptava amb un claustre del que només resten alguns peus de les columnes originals.

El seu estat és correcte i ha estat restaurat.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Absis de Santa Maria d'Alaó

Està documentat des del 806 quan el comte Bigó de Tolosa que va encarregar a Crisògon la reorganització del monestir de Santa Maria fundat en temps dels visigots, segurament el segle VI. Fou capçalera del pagus rupacurciense sota autoritat del bisbe d'Urgell. Fou destruït pels musulmans el 1006 i després va perdre el seu caràcter monàstic amb la reforma cluniacenca i a finals del segle XI va passar a dependre de Roda d'Isàvena.

El bisbe Ramon Dalmau va rellançar el monestir designant abat a Bernat Adelm monjo de Sant Victorià i va rebre l'impuls de l'orde benedictí sent restaurat i adoptant el seu aspecte actual i fou consagrat per Sant Ramon, bisbe de Roda el8 de novembre de 1123[3] Llavors va tenir el seu moment d'esplendor i va dominar sobre altres temples de la rodalia que en molts casos segueixen amb la mateixa estètica. L'abat era quasi un bisbe i diputat del regne d'Aragó assistint a corts en el novè lloc a la dreta. Un dels abats, Benet Latras, va morir mentre assistia a les corts l'11 de juny de 1682 i el su cos incorrupte fou traslladat a la cripta, donant origen a la llegenda del Cos Sant (els castellans l'anomena leyenda de Cosàn) que ajudava a un bon trajecte als caminants si se li tirava una moneda.

La vida monàstica va seguir fins al 1836 amb la desamortització de Mendizábal, i va passar a ser una simple església parroquial del poble de Sopeira. Les restes del Cos Sant foren cremades a l'inici de la guerra civil com també una talla romànica i altres coses de valor. El seu cartulari és una col·lecció molt important de documents (amb fins a 327) referents al monestir o dependències entre el 806 i el 1245.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria d'Alaó Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Fitxa al Portal románico aragonés
  2. Torres, Núria. «Art entre muntanyes». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, p. 58. ISSN: 1695-2014.
  3. a la cripta figura en una la inscripció la data 16 de setembre però potser l'església es va consagrar abans d'acabar la tasca al edifici principal.