Santa Maria de Cardet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Maria de Cardet
Façana de ponent
Façana de ponent
Localització: Cardet, la Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Coordenades: 42° 29′ 52″ N, 0° 47′ 10″ E / 42.497883°N,0.786051°E / 42.497883; 0.786051Coord.: 42° 29′ 52″ N, 0° 47′ 10″ E / 42.497883°N,0.786051°E / 42.497883; 0.786051
Altitud: 1.192,2 m
Construït: segle xiii
Estil: Romànic
Administrador: Bisbat d'Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà
Patrimoni de la Humanitat
Tipus: Cultural
Criteris: (ii)(iv)
Declaració: 2000 (24a sessió)
Part de: Esglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí
Identificador: 988
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipus: Monument històric
Declaració: 13/10/1992
Identificador: BCIN: 1888-MH (IPA: 3800)
BIC: RI-51-0007079
Santa Maria de Cardet situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

Santa Maria de Cardet és l'església parroquial romànica del poble de Cardet, en el terme de la Vall de Boí. Pertany al territori de l'antic terme municipal de Barruera. Està situada a l'extrem nord-est de Cardet.

Història[modifica | modifica el codi]

Com altres esglésies de la vall, Santa Maria de Cardet no apareix en documents anteriors al 1373, quan s'esmenta en una visita pastoral. Anteriorment, només apareix el seu nom en una llista de parròquies de principis del segle XIII.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'església[modifica | modifica el codi]

La nau[modifica | modifica el codi]

Aparentment, es tracta d'un edifici senzill: d'una sola nau, dividida en tres trams per arcs torals, i amb absis únic a llevant, semicircular, unit a la nau per un doble i ample arc presbiteral. <ls coberta de la nau presenta quatre trams de volta d'aresta. Els arcs torals arrenquen de pilastres, diferents a cada banda de la nau: semicirculars al mur sud i rectangulars al nord. L'arc presbiteral ha estat alterat per la instal·lació del retaule barroc i les voltes d'aresta de la nau.

L'església està construïda damunt d'un fort desnivell, de manera que la porta, a la façana oest, és en un nivell més alt que la nau, i aquesta va baixant, per dessota, de manera que a la part més oriental, la de l'absis, hi ha lloc per a una cripta sota l'absis central.

L'absis i la cripta[modifica | modifica el codi]

L'absis, ornamentació llombarda i cap esculpit
La cripta

L'absis està amagat pel retaule barroc, rere el qual l'absis presenta una característica obra romànica, amb absis cobert amb mitja esfera, que queda per damunt de la coberta de la nau, refeta posteriorment. Presenta tres finestres de doble esqueixada, de les quals només la central roman oberta. A l'exterior, l'absis és l'únic element que presenta ornamentació: un fris de dents de serra, amb un altre d'arcuacions cegues en grups de tres separades per lesenes a sota.

La cripta, que aprofita el buit deixat sota el presbiteri per la mateixa inclinació del terreny, és coberta amb volta de canó, i té una finestra central d'una sola esqueixada, i una renglera de fornícules rectangulars.

Altres, aparell i dates[modifica | modifica el codi]

L'espadanya

En èpoques tardanes foren afegides a l'església una sagristia i una capella al nord, que desfiguren una mica l'obra original romànica.

L'aparell de construcció presenta diverses fases. la façana sud i part de l'occidental tenen un aparell fet de petits carreus irregulars disposats en filades horitzontals desiguals; la part de l'absis està feta de carreus més grossos i escairats, que s'alternen amb pedres tosques per acolorir i augmentar d'aquesta manera els elements singulars, com les lesenes. Les arcuacions llombardes són esculpides en el mateix bloc que els fan de suport. Un d'ells presenta un cap humà com a motiu ornamental. La façana de ponent, que té una espadanya de dos ulls, està feta amb petits carreus molt regulars i ben disposats en filades.

Tot plegat permet pensar en una església en part construïda al segle XI i en part al XII, possiblement reformada coincidint amb el moment en què es consagra el principal grup d'esglésies de la vall: les de Taüll, Erill la Vall i Boí.

La porta[modifica | modifica el codi]

La porta, amb l'arc i el crismó
El pany, també romànic

S'obre a la façana de ponent, sota un porxo que l'aixopluga, com moltes esglésies pirinenques. És feta amb un arc de mig punt que té les dovelles extradossades per un segon arc de lloses. Fou afectada per la construcció d'un segon arc rebaixat que en redueix l'alçada i l'empetiteix.

L'ornamentació de la porta és molt interessant. Hi ha, a les dovelles de la porta, un crismó molt rudimentari i una creu incisa al costat dret. Més amunt de la porta, per damunt de la coberta del porxo, hi ha dues finestres d'una sola esqueixada.

La porta de fusta té encara part de la ferramenta original romànica.

L'interior[modifica | modifica el codi]

Absis central i retaule barroc
L'absis central: fris de dents de serra

L'espai de la nau permet l'existència d'un cor a ponent, damunt de la porta. La nau és totalment enguixada, i no se n'aprecia la construcció original. Hi ha un retaule barroc popular, amb un aspecte molt naïf, i la reproducció del frontal d'altar que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

L'absis, a l'interior presenta també un fris de dents de serra, que roman amagat rere el retaule barroc.

El frontal d'altar[modifica | modifica el codi]

Frontal d'altar, reproducció existent a Cardet
Frontal d'altar exposat a la col·lecció de Romànic del MNAC.

Es tracta de la peça núm. 3.903 de l'inventari del Museu d'Art de Catalunya (MNAC). És dedicat a la Mare de Déu, que ocupa, juntament amb el Nen, el registre central, en mandorla. El Nen està en actitud de beneir, mirant cap a la seva dreta, com la Mare. La Mandorla està envoltada pels símbols dels evangelistes, i la resta de l'espai es divideix en quatre espais rectangulars. El de dalt a l'esquerra hi ha pintades l'Anunciació i la Visitació, separades per una columna pintada. A dalt a la dreta, la Nativitat i la visita dels pastors, en una escena que recorda els actuals pessebres. A baix a l'esquerra, la visita dels Reis Mags (l'Epifania); a baix a la dreta, la persecució dels innocents, amb un Hèrodes donant ordres en un segon pla, i la Fugida a Egipte.

A l'església hi havia encara alguna altra resta de pintures romàniques, com a biga travessera original de l'absis, amagada rere el retaule barroc. Aquesta biga és tambéactualment en el MNAC. Totes aquestes pintures són datables al segle XIII.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Cardet Modifica l'enllaç a Wikidata
  • ADELL I GISBERT, Joan-Albert [et al]. "Santa Maria de Cardet", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.