Església de Santa Maria de Morella
| Santa Maria de Morella | |
 Porta dels Apòstols |
|
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | País Valencià |
| • Comarca | Ports |
| • Municipi | Morella |
| • Coordenades | 40° 37′ 8.2″ N, 0° 6′ 0.8″ O / 40.618944,-0.100222Coord.: 40° 37′ 8.2″ N, 0° 6′ 0.8″ O / 40.618944,-0.100222 |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | Gòtic, Renaixement |
| Començament | 1265 |
| Acabament | 1343 |
| Consagració | 1593 |
| Diòcesi | Bisbat de Tortosa |
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles XIII i XVI, amb estils gòtic i renaixentista.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El temple va ser construït entre 1265 i 1343, encara que no va estar totalment acabat fins el 1593 quan va ser consagrat pel bisbe de Tortosa, morellà de naixement, Gaspar Punter.
En aquesta església van realitzar-se pontificals a l'època del Cisma d'Occident, pel papa Benet XIII, així com l'episodi de la cimera entre aquest papa i el rei Alfons V, propiciada per fra Vicent Ferrer.
Interior [modifica]
Compta amb una planta de tres naus amb els seus corresponents absis. Tan sols en un dels costats (el de l'evangeli) hi ha capelles entre els grossos contraforts, mentre que a l'altre costat (el de l'epístola) es disposen dues portades.
A l'interior destaquen els grans pilars que sustenten les voltes de creueria. Menció especial mereix el cor i la seua escala de caragol, situat atípicament en el penúltim tram, que presenta uns arcs rebaixats i una volta estrellada. A la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. Altres de les seues joies són: l'altar major, les seus tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'òrgan de Francisco Turull.
Altar major [modifica]
L'altar major és un grandiós retaule xorigueresc, daurat i amb pintures que representen l'Assumpció, l'Adoració dels Reis Mags, la celebració de la primera missa a Morella després de la Reconquesta i el lliurament del Lignum crucis per Jaume el Just, entre altres. El retaule (1657 - 1677) i revestiment total de l'absis (1677 - 1685) de preciosa talla i esgrafiat daurat (1739) xorigueresc va ser construït per l'escultor retablista Vicent Dolz en col·laboració amb altres artistes, conservant en el seu primitiu lloc els llenços: el Sant Sopar i la Trinitat, d'Espinosa, l´Assumpció de Joan Francesc Cruella, la Nativitat de Jesús, l'Adoració els Reis Mags, Sant Julià i Sant Teodor, de Pau Pontons; Primera missa a Morella després de la Reconquesta, Lliurament del Lignum Crucis per Jaume II, Moisès al Sinaí i el Rei David, del cercle d'Espinosa.[1] Escampats pel temple hi ha llenços d'Hilario Zaragozá, La Sagrada Família (ca. 1700); sant Domènec, sant Gregori i sant Felip Neri, de Joan Francesc Cruella (1804-1886). [1] i el cap de la Mare de Déu del Sufragi, atribuïda a Sassoferrato (Segle XVII).
Cor [modifica]
En el segon tram de la nau central i en alt, s'aixeca el magnífic cor. La seua volta, gairebé plana, ressalta la dificultat d'aquesta obra arquitectònica. S'hi arriba per mitjà d'una escala que s'enrosca a la tercera columna. L'ampit de la mateixa està historiat amb escenes del Naixement de Crist i dels Reis Mags, així com la genealogia del Senyor. Els relleus historiats de l'escala són obra d'Antoni Sancho (1470) i de l'italià Juseph Beli, de qui és també el judici final del rerecor.
El cor va ser planejat i executat pel morellà Pere Segarra entre 1406 i 1426. El rerecor està decorat amb escenes del Judici Final i cresteria gòtica.[2]
Exterior [modifica]
A l'exterior, al mur de la part dreta, destaquen les dues portades laterals i que són l'únic accés a l'interior. Ambdues portades, adornades amb estàtues, estan rematades per un gablet i segueixen fidelment la tipologia gòtica, es van dur a terme en el segle XIV. La major, anomenada porta dels Apòstols presenta en els extrems elements renaixentistes en la decoració d'una intervenció posterior i una estàtua de la Mare de Déu al mainell. La menor, anomenada de les Verges és de traça més refinada pel que fa a la decoració i conté l'estàtua de Santa Úrsula. Tant l'estàtua de la Mare de Déu com la de Santa Úrsula són del segle XIV.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Manuel Milián Boix. Revista Mundo Ilustrado. 1 - Març - 1953.
- ↑ Armelles Doménech, Antonio. Revista Penyagolosa. Exma. Diputación de Castellón. Desembre 1958
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Santa Maria de Morella |
