Santa Maria sopra Minerva

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Basílica de Santa Maria sopra Minerva
Imatge de l'interior
Imatge
Façana de la basílica
EpònimVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia catòlica, basílica menor, atracció turística i bé cultural Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteCarlo Maderno
Construcciósegle xii - segle xix
Cronologia
1280 primera pedra Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicGòtic, barroc i neogòtic
Mesura41 (amplada) × 101 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPigna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 53″ N, 12° 28′ 42″ E / 41.898055555556°N,12.478333333333°E / 41.898055555556; 12.478333333333
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol

Activitat
CategoriaBasílica menor, Església titular
DiòcesiRoma
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Propietat deOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Lloc websantamariasopraminerva.it Modifica el valor a Wikidata
Interior de Santa Maria sopra Minerva

La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma. L'església, situada a la zona del Camp de Mart, és considerada l'única església gòtica de Roma, i és la principal església a la ciutat dels dominics.

La basílica rep el seu nom de la tradició segons la qual, com moltes altres basíliques dels primers temps del cristianisme, està construïda sobre (sopra) un temple pagà dedicat a la deessa Minerva. Darrere la seva modesta façana, la seva volta està pintada de brillants nervis vermells, i blava amb estrelles daurades, una restauració del segle xix en gust gòtic.

Història[modifica]

Detalls del temple arruïnat de Minerva, construït per Gneu Pompeu Magne, prop de l'any 50 aC, al qual es feia referència com Delubrum Minervae es desconeixen. Un temple a Isis i un serapeu poden també trobar-se per sota l'actual basílica i els edificis del convent precedent, perquè el 1665 es va trobar un obelisc egipci, enterrat al jardí del claustre dominicà adjacent al temple. Hi ha d'altres restes romanes a la cripta. El temple en ruïnes és probable que durés fins al regnat del papa Zacaries (741-752), qui finalment va cristianitzar el lloc, oferint-lo a monjos orientals. L'estructura que ell va encarregar ha desaparegut. L'edifici actual deu la seva existència als frares dominics, els quals van rebre la propietat del papa Alexandre IV (1254-1261) i van fer de l'església i el monestir annex el seu quarter general abans d'establir-se a Santa Sabina. L'orde dels predicadors encara administra avui la zona.

Dos frares dominicans amb talent, Fra Sisto Fiorentino i Fra Ristoro da Campi, els qui havien treballat en l'església de Santa Maria Novella a Florència, van començar la present estructura el 1280, durant el pontificat del papa Nicolau III. Amb l'ajut de fons aportats per Bonifaci VIII, aquesta primera església gòtica a Roma va ser acabada l'any 1370. Va ser renovellada per Carlo Maderno i d'altres, donant-li una façana barroca, després restaurada al segle xix al seu actual estat neomedieval. Les portes són del segle xv.

Santa Caterina de Siena està enterrada aquí (excepte el seu cap, que és a l'església de San Domenico a Siena). Més enllà de la sagristia, la sala on ella va morir el 1380 va ser reconstruïda aquí pel Cardenal Antonio Barberini el 1637. Aquesta habitació és el primer interior trasplantat, i el predecessor dels museus dels segles XIX i xx sobre «habitacions d'època». Els frescs d'Antoniazzo Romano que decoraven les parets originals, tanmateix, avui s'han perdut.

El famós pintor del primer renaixement Fra Angelico va morir al convent annex, i també està enterrat aquí, el mateix que el papa Pau IV i els papes Mèdici, Lleó X i Climent VII. Abans de la construcció de San Giovanni dei Fiorentini, aquesta església de Minerva era l'església nacional dels florentins, i per tant guarda nombroses tombes de prelats, nobles i ciutadans que provenien de la ciutat toscana. Curiosament, Diotisalvi Neroni, un refugiat que va intervenir en la trama contra Pere de Mèdici, està enterrat aquí el 1482, i va ser més tard acompanyat per altres membres de la família.

La sagristia va ser el local en el qual es van celebrar dos conclaves papals. El primer, al març de 1431, va escollir el papa Eugeni IV, el segon, el març de 1447, al papa Nicolau V.

Principals obres d'art[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]