Santa Sílvia
 Pintura de la santa |
|
| mare | |
|---|---|
| Nom secular | Sylvia |
| Naixement | ca. 515 Roma o Sicília |
| Defunció | ca. 592 Roma |
| Enterrament | Sant'Andrea in Celio (Roma) o Palestrina; relíquies a l'oratori de S. Sílvia, a San Saba (Roma) |
| Commemoració en | Església catòlica |
| Beatificació | Venerada des de l'antiguitat |
| Canonització | ca. 1600, Roma per Climent VIII |
| Lloc de pelegrinatge | San Saba (Roma), Sant'Andrea, Barbara e Silvia in Celio |
| Festivitat | 3 de novembre |
| Fets destacables | Mare de Sant Gregori el Gran |
| Iconografia | Dona gran, amb una creu, amb un llibre obert |
| Patronatge | Invocada per als bons parts |
Santa Sílvia (ca. 515 - ca. 592) va ser la mare de qui va ser el papa Gregori el Gran; havia tingut un altre fill, però no se n'ha conservat el nom. És venerada com a santa per l'Església catòlica, com també les seves cunyades Trasil·la i Emiliana i Gordiana, i el seeu marit Gordià.
Biografia [modifica]
Se'n coneix poc de la seva vida. Va néixer potser a Sicília (altres fonts diuen a Roma), al si d'una família benestant. El seu marit va ser el regionarius romà Gordià.
Va destacar per la seva pietat i devoció, i va donar al seu fill una bona educació. En morir Gordià en 573, es va lliurar a la religió a una finca de l'Aventí: cella nova juxta portam beati Pauli ("a la nova cel·la vora la Porta de Sant Pau"). Lluny de l'activitat mundana, feia pregària i assistia els malalts i pobres.
Mentrestant, Gregori va començar la seva vida religiosa, retirat a la casa pairal, actual església de S. Gregorio in Celio, on va fundar un monestir. Sílvia, preocupada per la feble salut del seu fill, li feia portar el menjar calent fins allí.
Gregori, diu Joan el Diaca (P.L., LXXV, 229-30), tenia un retrat en mosaic dels seus pares, on Sílvia era asseguda, ja gran, però de gran bellesa amb uns grans ulls blaus.
Va morir el 3 de novembre del 590 o 592. Gregori la sebollí al monestir de Sant Andreu i la féu pintar amb un llibre a la mà oh hi havia escrit: L'ànima meva viu i et lloa; el teu judici m'ajuda.
Una altra tradició diu que va ser enterrada a Prinesti (Palestrina).
-
Oratoris de S. Andreu, S. Sílvia i S. Bàrbara, al Celi
-
Oratori de S. Sílvia, al Celi, amb l'escultura de la santa
-
Monestir de San Saba (Roma), edificat sobre la casa de S. Sílvia
Veneració [modifica]
El culte per Santa Sílvia és antic. Havia edificat una capella a casa seva. En 645, els monjos del monestir de Mar Saba (Palestina) va establir-s'hi i van dedicar l'edifici a Sant Sava. Al segle IX va edificar-se sobre la casa un nou oratori, avui vora la basílica del sant.
Climent VIII (1592-1605) va inserir el nom de Sílvia al Martirologi romà.
