Santanyí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santanyí
Escut de Santanyí
(En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Santanyí respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Església del Roser (s. XIV)
Església del Roser (s. XIV)
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Santanyiner, santanyinera
Llengua pròpia Català
Superfície 124,47 km²
Altitud 62 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
11.784 hab.
94,67 hab/km²
Coordenades 39° 21′ 16.83″ N, 3° 7′ 40.85″ E / 39.3546750,3.1280139Coord.: 39° 21′ 16.83″ N, 3° 7′ 40.85″ E / 39.3546750,3.1280139
Organització
Entitats de població
• Batle:

11
Miquel Vidal Vidal (PP; 1999)
Patró/Patrons Sant Andreu

Santanyí és la vila i municipi mallorquí més meridional de l'illa. Pertany a la comarca del migjorn. Limita amb Ses Salines, Campos i Felanitx. Compta amb nombroses cales d'afluència turística notable, com ara Cala Figuera, Cala Santanyí, Cala Mondragó, Portopetro i Cala d'Or. Hem de destacar també el santuari de Nostra Senyora de Consolació, als voltants de S'Alqueria Blanca, i l'església gòtica del Roser a la capital del municipi.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Els punts més alts del municipi són el Puig Gros (271 metres) i Sa Penya Bosca (280 metres). El municipi de Santanyí inclou aproximadament 35 km de costa, amb una gran quantitat de cales d'ús turístic i altres conservades dintre del Parc Natural de Mondragó. El Cap Salines és el punt més meridional de l'illa de Mallorca. També és considerat un dels pobles més bonics de les Illes Balears.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1531 els batlles i els jurats de Santanyí es van manifestar dient que volien abandonar la vila si no es construïa una murada per protegir-se dels atacs dels turcs i moros. Un dels primers atacs va ser a l'any 1533. Antoni Desí exposà a les Corts de Montsó que els turcs comanats per Sinan el Juetí havien robat i havien saquejat la vila i s'endugueren 54 persones i la vila quedà destruïda i despoblada.[2] L'any 1544 va ser un altre cop fort per Santanyí perquè robaren les millors possessions i també les millors cases de la vila. Santanyí per fer front en aquests atacs finalment construí la murada en 1571, on una de les principals entrades que es conserva actualment és la Porta Murada.

Economia[modifica | modifica el codi]

En 1933, es va iniciar un tímid desenvolupament turístic amb la urbanització de Cala d’Or, impulsada per Josep Costa Ferrer i en 1936, en Cala Figuera ja hi havia dues fondes,[3] però aquest desenvolupament va ser interromput per la Guerra Civil Espanyola. En la segona meitat dels anys cinquanta es va iniciar el creixement turístic impulsat pel turisme de masses, i en l'actualitat el municipi té la seva economia basada en el turisme. Els llocs més importants són Cala d'Or, Porto Petro i Cala Figuera. Té, a més una important indústria de pedra artesanal en la que destaca la Pedra de Santanyí, coneguda per les seves propietats aïllants, la seva porositat i el seu fàcil treball.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Santanyí darrerament s'ha transformat en un nucli cultural important, especialment en el camp de la pintura, de la música i de la poesia, fins al punt que l'investigador literari Jaume Vidal Alcover, Professor de la Universitat de Tarragona, ha arribat a parlar de l'Escola de Santanyí, que ha influït sobre tota la poesia insular de les distintes promocions de la postguerra i de la qual, seguint el seu estudi, formen part, entre altres, Bernat Vidal i Tomàs, Blai Bonet Rigo i Llorenç Vidal Vidal. Altres escriptors del terme són Miquel Pons Bonet, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Cosme Aguiló, Pau Vadell, Lucia Pietrelli, etc.

Educació[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb sis centres d'educació infantil i primària: CP Blai Bonet, Col·legi Bisbe Verger (concertat), CP de Calonge, CP Mare de Déu de Consolació, CP Santa Maria del Mar i el CP Sant Domingo des Llombards. L'IES de Santanyí i el Col·legi Bisbe Verger són els centres educatius de secundària. Santanyí també disposa d'una escola d'adults.[4]

Població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2006)
s'Alqueria Blanca 993
Cala d'Or 3.693
Cala Figuera 614
Calonge 831
La Costa 29
es Llombards 541
Portopetro 551
Santanyí 3.014
Cala Llombards 304
Cala Santanyí 487
Cap d'es Moro 115
Font: IBESTAT

En la taula següent es mostra l'evolució poblacional d'aquest municipi.

1996 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2010
TOTAL 7.702 9.405 10.020 10.253 10.337 10.673 11.172 14.442
Homes 3.862 4.801 5.151 5.230 5.260 5.405 5.636
Dones 3.840 4.604 4.869 5.023 5.077 5.268 5.536

Font: Institut Balear d'Estadística

Plaça Major de Santanyí

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI (en castellà). Imp. Marqués, 1971, p. 207-208. 
  3. «Normes subsidiàries de planejament de Santanyí: Memòria de l'avanç». Ajuntament de Santanyí, 2009. [Consulta: 28 maig 2011].
  4. http://www.santanyi.cat/S-ajuntament/educacio/centres.ct.html

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santanyí Modifica l'enllaç a Wikidata