Sante Geronimo Caserio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sante Geronimo Caserio (Motta Visconti, 8 setembre 1873 - Lió , 16 agost 1894) va ser un anarquista italià que el 1894 va apunyalar a mort, el president francés Marie François Sadi Carnot.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sante Geronimo Caserio va nàixer en una família camperola amb molts germans. El pare va morir de pel·lagra (malaltia causada per l'alimentació dels llauradors de l'època basada gairebé exclusivament en la polenta) en un asil. Per alliberar la mare del pes que pensava suposar-li, a l'edat de deu anys es va escapar de casa i es va traslladar a Milà. Hi va trobar faena com a aprenent d'un forner. I hi va entrar en contacte amb els cercles anarquistes locals i ell va mateix va esdevenir-ne el 1891, arran dels avalots de Piazza Santa Croce in Gerusalemme a Roma amb motiu del 1 maig. Poc després va fundar un petit grup anarquista a la zona de Porta Genova anomenat A pè (en malianés, a peu, és a dir, sense diners). El comporsitot Pietro Gori el recordava com un amic molt generós i contava haver-lo vist, davant de la Cambra de Treball, donar als desocupats pa i pamflets anarquistes impresos amb el seu magre salari. El 1892 va ser identificat i catalogat durant una manifestació, detingut per haver distribuït un fullet als soldats contra la guerra i va ser obligat a fugir, primerament a Suïssa a Lugano i Ginebra i més tard a França a Lió , Viena i Sète.

L'assassinat de Sadi Carnot[modifica | modifica el codi]

El 24 juny del 1894, decidit a venjar Auguste Vaillant a qui el president Carnot havia negat la gràcia va anar a Lió, on s'esperava Carnot per la inauguració de l'Exposició Universal. Caserio va esperar que passés el seguici presidencial a la Plaça de la República, quan aprofitant la confusió es va acostar el cotxe agitant un full de paper. La policia pensant que el que volia era presentar una petició al president li va permetre acostar-s'hi fins a arribar a muntar a l'estrep del cotxe. Va arribar fins al president, el ferir al fetge amb un ganivet de mànec roig i negre (els colors que simbolitzen l'anarquisme). Després de l'acte va tractar d'escapar però va ser reduït pels vianants i després immobilitzat per la policia.

Judici i condemna a mort[modifica | modifica el codi]

Va ser jutjat el 2 i el 3 agost. Davant del tribunal que el va condemnar a la guillotina, entre altres coses, va dir:

"Així que, si els governs fan servir en contra de nosaltres els canons, les cadenes, les presons, els anarquistes, que estem defensant les nostres vides, hem de romandre tancats a casa nostra? No. Al contrari, responem als governs amb la dinamita, la bomba, la daga, el punyal. En una paraula, hem de fer tot el possible per destruir la burgesia i els governs. Vosaltres que sou els representants de la societat burgesa, si voleu el meu cap, preneu-lo"

En el judici, de fet, mai va intentar negar el seu acte, o demanar la misericòrdia de la cort. Se li va oferir l'oportunitat d'adduir una malaltia mental i, a canvi, donar els noms d'alguns companys. S'hi va negar, però. ("Caserio és un forner, no un espia"). A la cel·la, a l'espera de la sentència de mort, va ser enviat també al sacerdot Motta Visconti per a les últimes voluntats, però es va negar a confessar i es va engegar el sacerdot. Va ser executat el 16 del mateix mes per la guillotina. Finalment, poc abans de morir, es va dirigir a la multitud va cridar: "¡Au, camarades! Visca la Anarquia!".

Potseritat[modifica | modifica el codi]

Arran de la figura de Caserio, posteriorment, s'ha desenvolupat una perdurable tradició memorística i de cançons populars, algunes trasmeses de manera oral. En descata, la cançó feta pel compositor anarquista, Pietro Gori

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sante Geronimo Caserio