Santeria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La santeria o Regla d'Osha-Ifá és un conjunt de sistemes religiosos que fonen creences catòliques amb la secta tradicional yoruba.

Ubicació[modifica | modifica el codi]

Practicada pels antics esclaus negres i els seus descendents d'avui a Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Panamà, Veneçuela, Brasil i llocs amb una gran població hispana als Estats Units d'Amèrica (Florida, Nova York, San Francisco, Los Ángeles i San Diego).

Actualment la religió té presència també a Espanya, Mèxic, Països Baixos, Alemanya i altres països en els quals hi ha un nombre considerable d'immigrants cubans. A Veneçuela, a la regió de Caracas, és on es concentra la major quantitat de santeros al país, però també n'hi ha a Cumanà, Caracas, Coro, Ciutat Bolívar i Puerto Ayacucho

Similituds entre creences[modifica | modifica el codi]

A causa de la presència d'esclaus yorubes al Brasil, hi ha molta similitud entre la santeria dels països de parla hispana i el candomblé del Brasil. Les diferències es deuen als sincretismes entre els déus africans i els sants catòlics. Així doncs, Santa Bàrbara és Shangó en la santeria de Puerto Rico i Cuba, perè és Iansan en el candomblé brasiler.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme "santeria" va ser utilitzat pels espanyols de manera despectiva per a burlar-se de l'aparent devoció excessiva que mostraven els seguidors pels sants en detriment de Déu.

Els amos cristians no permetien que els seus esclaus practiquessin les seves diverses creences animistes de l'Àfrica occidental. Els esclaus van trobar una manera de burlar aquesta prohibició, i van concloure que els sants cristians no eren sinó manifestacions dels seus propis déus. Els amos van pensar que els seus esclaus s'havien convertit en bons cristians i resaven als sants, però en realitat estaven seguint les seves creences tradicionals.

En alguns països, el terme santeria continua sent despectiu. Els practicants prefereixen utilitzar uns altres noms, com ara lukumi (degut a la seva salutació oluku mi: ‘amic meu’) o Regla d'Osha.

Algunes vegades els practicants de la santeria prefereixen ser coneguts per les societats secretes a les quals pertanyen, per exemple: Abakwá a Cuba, Amics de Sant Llàtzer a Puerto Rico.

Aquest terme ha anat proliferant arreu del món, però n'hi ha prou amb únic assenyalament: "Els santeros[1] són aquelles persones que treballen, motluren i confeccionen les imatges dels sants catòlics."

Història[modifica | modifica el codi]

Quan van colonitzar Amèrica i atès que els europeus no permetien d'adorar els seus déus als esclaus que venien de l'Àfrica, ells van identificar els seus déus amb els sants cristians, d'aquesta manera els podien continuar adorant sense que els amos s'adonessin. La santeria apareix ja definida en les creences occidentals de Cuba en el segle XIX.

La religió[modifica | modifica el codi]

La santeria creu en una força o Déu universal del qual prové tot el que és creat, anomenat Olodumare. L'energia d'Olodumare és Ashé. Després hi ha els orishàs, que són deïtats que governen diversos aspectes del món. Els orishàs, a més a més, vetllen perquè cada mortal compleixi el destí que té marcat des del seu naixement.

La identificació dels orishàs amb els sants més coneguts té raons molt simples, que es relacionen amb l'aspecte o les accions dels sants:

La santeria té una jerarquia sacerdotal. Tor i que es consideren l'Oshà i la Ifà branques separades, els màxims sacerdots de la santeria o regla d'Oshà-Ifà són els babalawos babalaos, sacerdots d'Ifà i el seu profeta Orunmila. Després hi hauria els Babaloshas i Iyaloshas, que són Santeros amb fillols consagrats. Els iyalorishas i babalorishas, santeros que no tenen fillols. Els iyawos, Ssnteros en el seu primer any de consagrats, i per últim els Aleyos, que són creients però que encara no han estat consagrats.

Tots ells són santeros, iniciats mitjançant rituals específics, el primer dels quals és un ritual de purificació i el lliurament de cinc collars que representen Shangó, Obbatalà, Yemayà , Oshun i eleguà o rebent els orishàs guerrers, que són Eleguà, Oggun, Oshosi i Ozun, que són sants consagrats en otanes [pedres]

Els pilars fonamentals de la religió es basen en el culte als ancestres morts(egguns) i en el coneixement que hi ha un Déu únic (Oloddumare) que es relaciona amb els éssers humans a través d'extensions d'aquest, que també són divines, les quals els yorubes van denominar orishàs. Per aquestes característiques hom considera que és una religió monolatrista.

L'ebbó o sacrifici per a aconseguir resoldre problemes d'índole econòmica, problemes de salut o d'estabilitat espiritual, és present en la religió, i en l'endivinació a través dels tres oracles que componen la religió, l'oracle d'Ifà (utilitzat pels Babalawos), l'oracle del Diloggún (cargols) utilitzat pels santeros i l'oracle del Biagué (coco), utilitzat indistintament per ambdós. El sacrifici poden ser plantes, llavors, metals, animals o uns altres productes provinents de la natura, ja que la religió té un caràcter neopagà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ZABALETA, Igor. Sincretismo religioso y los cultos animistas: la santería, el vudú.... Edimat, 2005. 192 p. (Religiones i cultos). ISBN 978-84-9764-685-7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santeria