Santiago Alcobé i Noguer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 març 1903  Barcelona |
| Mort | 1977 (73/74 anys) Barcelona |
 Procurador a Corts | |
| 3 juliol 1964 – 15 juliol 1965 – Francisco García-Valdecasas Santamaría → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 4 octubre 1963 – 6 juny 1964 ← Antonio Torroja i Miret Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
 Rector de la Universitat de Barcelona | |
| 1963 – 1965 ← Antonio Torroja i Miret – Francisco García-Valdecasas Santamaría → | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Alcobé, Santiago |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Catedràtic d'Antropologia i Rector de la Universitat de Barcelona |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Eduard Alcobé Arenas |
Premis | |
Santiago Alcobé i Noguer (Barcelona, 1903 - 1977) fou un antropòleg, catedràtic d'antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941,[1] i rector des del 1963 al 1965.
Biografia[modifica]
Santiago Alcobé va néixer a Barcelona el 5 de març de l'any 1903. Fill de Eduard Alcobé Arenas i Rosa Noguer i Avila natural de l'Havana. Estudià medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona i va ser pensionat a Alemanya els anys 1928-1929 on fou deixeble de Telésforo Aranzadi.
Destacà com a catedràtic d'Antropologia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector de la mateixa des de 1963 fins a 1965.[2] Els seus inicis professionals es varen centrar en el camp de la medicina i més endavant s'especialitzà en antropologia. D'altra banda, es va interessar per la prehistòria i l'arqueologia aplicades a l'etnologia. Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques, de les del Sàhara Occidental i de les de la Guinea Equatorial.[3] Fou un dels primers i més importants antropòlegs físics de l'estat español. Implantà mètodes i orientacions precursores a Europa; introduí l'estudi de la genètica i l'estadística en els estudis i en la recerca de la Facultat de Ciències de la UB.
Fou fundador de l'Escola d'Antropologia de Barcelona així com director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de la secció d'antropobiologia de l'Instituto Bernardino de Sahagún, també anomenat CSIC.
S'ha d'esmentar que fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural l'any 1963. Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Rebé la condecoració de la Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi, l'any 1965. Va morir a Barcelona el dia 15 de juliol de 1977.
Premis i reconeixements[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 49; entrada "antropologia"
- ↑ «Santiago Alcobé i Noguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
Enllaços externs[modifica]
- Santiago Alcobé i Noguer al Catàleg d'Autoritats de la UB Arxivat 2014-10-19 a Wayback Machine.
- Ressenya biogràfica de Santiago Alcobé i Noguer a l'Enciclopèdia Catalana
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Torroja i Miret |
Rector de la Universitat de Barcelona 1963-1965 |
Succeït per: Francisco García-Valdecasas Santamaría |
- Antropòlegs barcelonins
- Rectors de la Universitat de Barcelona
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Científics barcelonins contemporanis
- Naixements del 1903
- Morts a Barcelona