Santiago Calatrava Valls

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Umbracle en la Ciutat de les Arts i les Ciències de València

Pont de l'Exposició, a València, sota el qual hi ha l'estació de metro d'Alameda.

Pont de Bac de Roda a Barcelona

L'estació de Lieja (en construcció) 2006

Santiago Calatrava Valls (28 de juliol de 1951) és un arquitecte i enginyer valencià nascut a Benimàmet, València. Es graduà com a arquitecte a l'escola d'Arquitectura de València, ara part de la Universitat Politècnica de València, on també cursà un postgrau en urbanisme.

Una vegada finalitzada aquesta etapa de formació, es traslladà a Zuric, on va aprofundir en l'àmbit de l'enginyeria civil realitzant un doctorat a l'Institut Federal de Tecnologia.

La primera obra adjudicada de certa importància fou l'estació del ferrocarril de Stadelhofen, prop de Zuric (1984-1990). L'inici del seu estil característic el podem trobar al pont de Roda, a Barcelona, realitzat entre l'any 1985-87.

L'any 1989, tot i tenir el seu despatx establert a Zuric, n'obrí un de nou a París, coincidint amb els treballs que estava fent a l'Estació de Ferrocarril de l'Aeroport de Lió.

Finalment, el 1991 obrí el seu tercer despatx a València, des d'on treballà en el projecte de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

El 1992 finalitzà a Barcelona la Torre Olímpica de Comunicacions, i entre les seues darreres obres destaquen l'Aeroport de Bilbao i l'estadi olímpic d'Atenes.

El 1999 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.

Recentment està també dedicant-se a la construcció de gratacels, com el Turning Torso, en Malmö, Suècia, o els quatre prevists a València.

Calatrava està especialitzat en grans estructures vives, partint de l'esquelet de l'obra, dins de la tendència de l'arquitectura organicista. Per aprofundir en aquest aspecte es pot consultar l'assaig de Xisco Bernal (Florència,2007) : L'organicisme de Calatrava i Miquel Àngel Buonarroti.

És membre corresponent a Zuric de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1992.

[edita] Cronologia

[edita] 1980-1989

1983-1990: L'estació de Stadelhofen a Zuric (Suïssa)
1983: Aeroport de Coesfeld (Alemanya)
1987-1992: Pont de Bac de Roda a Barcelona (Catalunya)
1987-1992: Brookfield Place o BCE Place a Toronto (Canadà)
1987-1992: El puente del Alamillo (Pont de l'Alamillo) a Sevilla (Andalusia)
1988-1998: Pfalzkeller Emergency Service Centre a Sankt Gallen (Suïssa)
1988 Puente Lusitania a Mèrida (Extremadura)
1989-1992: Torre de Comunicacions de Montjuïc a Barcelona (Catalunya)
1989-1994: Estació de Ferrocaril TGV de l'Aeroport de Lió Saint-Exupéry (França)
1989-1995: Pont d'Ondarroa a Euskadi

[edita] 1990-1999

1990-2000: Sondikako aireportua (Aeroport de Sondika) a Bilbao (Euskadi)
1991-1995: Pont d'Alameda i l'Estació del metro a València (País Valencià)
1991-2003: Auditorio de Tenerife (Auditori de Tenerife) a Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries)
1991-2005 Ciutat de les Arts i les Ciències de València (País Valencià)
1993-1998: Estação do Oriente (Estació d'Orient) de Lisboa (Portugal)
1994-1995: Zubizuri (Pont Blanc) a Bilbao (Euskadi)
1994-2001: Milwaukee Art Museum a Milwaukee a l'estat federal de Wisconsin (EUA)
1996-1998: Pont de Manrique a Mèrida (Extremadura)
1998: Puente de la Mujer (Pont de la dona) a Buenos Aires (Argentina)
1998-2000: Cellers Ysios a Guardia a Àlaba (Euskadi)
1999-2005 Turning Torso a Malmö (Suècia)
1999- :la nova estació dels Guillemins a Lieja (Bèlgica)