Santiago Fernández Negrete

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSantiago Fernández Negrete

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1799 Modifica el valor a Wikidata
Viḷḷatresmil (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mortmarç 1869 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona
  Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
14 de gener de 1851 – 5 d'abril de 1851
  Ministre de Justícia
2 de juliol de 1858 – 17 de gener de 1863
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Liberal

Santiago Fernández Negrete (Viḷḷatresmil, Tinéu, 11 de febrer de 1799Madrid, març de 1869)[1][2]va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia[modifica]

Va estudiar en la Universitat d'Oviedo Cànons i Jurisprudència i va concloure Dret en la Universitat Complutense de Madrid, a Alcalá de Henares. En 1843 va ser elegit diputat per Badajoz[3][4] i la seva activitat parlamentària va durar sense amb prou feines interrupció fins a les legislatura de 1864-1865.

Liberal convençut i represaliat en el regnat de Ferran VII d'Espanya, en 1865 és nomenat Senador vitalici,[5] i en 1851, ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques en el govern de Juan Bravo Murillo. Més tard, des de 1859 al 1863 seria ministre de Gracia i Justícia, al govern de Leopoldo O'Donnell. En aquest càrrec, va tenir una molt important participació en l'elaboració de la llei hipotecària.[6] A més, en el seu mandat el Ministeri va comprar, en 1862, el Palau de Camposagrado, a Oviedo, habilitant-ho com a Audiència Territorial. Va ser retratat per l'artista sevillà Rafael Díaz de Benjumea.

Referències[modifica]

  1. «Ha fallecido en esta corte ...». La razón : diario liberal de la provincia de Gerona: Año I Número 65 -, 20-03-1869.
  2. «esquela de : Don Santiago Fernandez Negrete». La Correspondencia de España, núm.4.134, 16-03-1869, pàg. 8.
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Santiago Fernández Negrete a hoy.es
  5. Fitxa del Senat
  6. 150 años de la Ley Hipotecaria


Càrrecs públics
Precedit per:
Saturnino Calderón Collantes
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques

(gener-abril) 1851
Succeït per:
Fermín Arteta Sesma
Precedit per:
José María Fernández de la Hoz Gómez
Ministre de Gràcia i Justícia

1858-1863
Succeït per:
Nicómedes Pastor Díaz