Santiago Herrero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santi Herrero
SantiagoHererro.jpg
Herrero el 1970, poc abans de morir
Dades biogràfiques
Nom complet Santiago Herrero Ruiz
Nacionalitat Espanya
Lloc de naixement Madrid
Data de naixement 9 de maig de 1943
Lloc de defunció Douglas (illa de Man)
Data de defunció 10 de juny de 1970 (als 27 anys)
Motiu Accident al Tourist Trophy
el 8 de juny
Activitat esportiva
Marques Derbi, Bultaco, Lube, OSSA
Temporades 1962 - 1970
Palmarès en Grans Premis
Total GPs 17
Victòries 4
Podis 11
Fastest lap 3
Títols estatals en Velocitat
C. Esp. 250cc 2 (1967 - 1968)
C. Esp. +175cc 1 (1967)
# Total = 3 Campionats estatals
Altres
Models creats Pilot de proves de
l'OSSA 250 monocasc
(1966 - 70)
Altres Residia a Barakaldo, País Basc

Santiago Herrero Ruiz, també conegut com a Santi Herrero (Madrid, 9 de maig de 1943Douglas, Illa de Man, 10 de juny de 1970) va ser un pilot de motociclisme de velocitat espanyol. Va morir a causa de l'accident que va patir el 8 de juny mentre corria el Tourist Trophy, en caure a la milla tretze, a la darrera volta, anant tercer.

Biografia[modifica | modifica el codi]

A dotze anys d'edat, Santiago Herrero es va comprar la seva primera moto. El 1962 va obtenir la llicència de pilot i començà a competir amb Derbi, fent ell mateix de mecànic. Aviat va passar a pilotar una Bultaco Tralla 125 i va cridar l'atenció de Luis Bejarano, el propietari de la marca basca de motocicletes Lube. Bejarano li va oferir una feina al departament de competició de l'empresa i Herrero va acceptar-la, anant-se'n a viure a Barakaldo (País Basc), on residiria fins a la seva mort.

Pilotant una Lube, Herrero va acabar tercer al Campionat d'Espanya de 125 cc de 1964, i segon el 1965. Malauradament, Lube va tenir problemes financers i l'empresa va tancar. Herrero va decidir entrar en el món dels negocis i va muntar un taller de reparació de motocicletes a Bilbao. També es va comprar una Bultaco i va competir com a pilot privat.

En aquella època, Eduard Giró (enginyer i fill del fundador d'OSSA[1]) va desenvolupar una moto revolucionària amb un xassís monocasc.[2] Adonant-se de la vàlua d'Herrero com a pilot i dels seus coneixements mecànics, Giró el va fitxar per a desenvolupar l'OSSA 250 cc de competició. Junts van guanyar el Campionat d'Espanya de 250 cc el 1967.

1968, Debut al Campionat del Món[modifica | modifica el codi]

L'OSSA 250cc monocasc de 1968. Amb aquesta moto es va matar al TT de l'illa de Man el 1970.

El 1968 va començar a competir al campionat del món de 250 cc. Encara que l'OSSA monocilíndrica tenia 20 CV menys que la potent Yamaha V4 de Phil Read i Bill Ivy, era uns 20 kg més lleugera que aquestes i el seu xassís monocasc era molt més estable, donant-li una superior agilitat. Les Yamaha van aconseguir el campionat però Herrero no va deixar dubte que la petita OSSA era ràpida i fiable. Va acabar setè en el campionat d'aquest any i va aconseguir una tercera posició en la darrera cursa de la temporada, al circuit de Monza. Aquesta temporada va tornar a guanyar el campionat espanyol de 250 cc.[3]

1969, A punt d'assolir el campionat[modifica | modifica el codi]

1969 seria un gran any per a Herrero. Va començar l'any guanyat el seu primer Gran Premi a la cursa inaugural de la temporada al circuit espanyol del Jarama. Després de retirar-se per problemes mecànics al GP d'Alemanya, va tornar amb una victòria al circuit de Bugatti. Va seguir amb una tercera plaça al TT de l'Illa de Man, una gran gesta considerant el dèficit de potència de la seva moto al duríssim circuit de l'illa. Va guanyar de nou al circuit de Spa-Francorchamps (Bèlgica) i anava liderant la classificació quan va haver d'abandonar. Va caure sota la pluja al GP d'Irlanda del Nord i es va trencar el braç esquerre. Molts van considerar que la temporada havia acabat per a ell, però Herrero va tornar i va acabar en una bona cinquena posició al Circuit d'Imola.

En la darrera cursa de la temporada, Iugoslàvia, estava a un punt del primer classificat, només calia que entrés a meta per davant seu per aconseguir el seu primer Campionat del Món. Herrero va començar liderant la cursa, però la moto se li va espatllar en la setena volta i va perdre així tota opció a aconseguir el títol, acabant finalment tercer en la classificació final del Campionat del Món de 250 cc.[3]

Aquest any va competir també en la categoria de 50 cc amb Derbi, acabant el setè del mundial.

1970, L'adéu d'un campió[modifica | modifica el codi]

Santiago Herrero va començar molt bé el Campionat del Món de 250 cc del 1970. Encara que es va retirar a la primera cursa de la temporada a Nürburgring (Alemanya) mentre anava el primer, va acabar segon a Le Mans (França) darrere Rodney Gould havent marcat la volta ràpida de la cursa i va guanyar a Opatija (Iugoslàvia), esdevenint així líder de la classificació del mundial. La següent cursa, dues setmanes després, era el Tourist Trophy de l'illa de Man.

Mort al Tourist Trophy[modifica | modifica el codi]

Dilluns 8 de juny de 1970,[4] corrent el Tourist Trophy, Santiago Herrero va patir el seu tràgic accident al punt anomenat Westwood Corner, quan anava tercer en la darrera volta de la categoria de 250 cc. A la milla tretze, a Cronk Urleigh, abans d'arribar a Kirk Michael, Herrero va col·lidir amb Stanley Woods[5] i va sortir disparat contra una tanca. Com a resultat de l'accident Stanley Woods es va trencar un turmell i les dues clavícules, i Santiago Herrero va patir ferides irreversibles que van causar la seva mort dos dies després a l'Hospital Nobles de Douglas, la capital de l'illa. Segons digué Woods, la causa de l'accident podria haver estat la presència d'"una mica de quitrà tou al revolt". La mort d'Herrero va afectar tant l'empresa OSSA que aquesta va abandonar les competicions de velocitat oficialment.[2]

Una setmana després, el 17 de juny, Herrero fou enterrat al cementiri de Derio (Biscaia). Actualment hi ha una placa commemorativa en honor seu al Memory Wall del Tourist Trophy.

La cursa fatídica, narrada en detall[modifica | modifica el codi]

Per a Herrero,[6] el TT era la cursa més important del món. "El TT és la gran prova. Per a mi val com tot un campionat", va dir l'any anterior després d'acabar-hi tercer. I amb aquest ànim va afrontar la prova de 1970. Va ser una edició que molts recorden per l'excessiu calor d'aquells dies, i també pel seu sinistre balanç, ja que hi van perdre la vida cinc pilots al llarg de les dues setmanes d'entrenaments i curses.

Santi va córrer amb totes les seves forces. Compartia sortida amb Jack Findlay (en aquells dies al TT els pilots sortien de dos en dos), i després de dues voltes, al primer repostatge, es trobava cinquè. A la tercera volta va patir una caiguda lleu a Braddan Bridge, en la qual se li va trencar la cúpula del carenat, però es va aixecar i va seguir endavant, recuperant terreny. En la quarta era quart darrere Kel Carruthers, Stanley Woods i Rodney Gould. Però en la cinquena Woods va tenir problemes tècnics i es va endarrerir, essent superat per Herrero en la sisena, quan aquest ja rodava tercer.

Era la darrera volta al Mountain Course, i Woods va aconseguir posar-se a roda d'Herrero a Glen Helen, poc després de superar la milla nou. A Cronk Urleigh, la milla tretze, l'OSSA derrapà en un revolt ràpid d'esquerres; Woods va intentar una trajectòria evasiva, però no va poder evitar el xoc i tots dos van rodar violentament per terra, quedant estesos, malferits, darrere la casa Westwood: Woods amb les dues clavícules i un turmell trencats; Herrero va quedar inconscient, amb múltiples lesions. Va ser evacuar ràpidament a l'hospital Nobles de Douglas, però dos dies després va morir.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

  • 3r Mundial de 250 cc (1969)
  • 4 victòries en GP (250 cc)
  • 11 podis en GP (50 i 250 cc)
  • 3 Campionats d'Espanya 250 cc (1967-1969)
  • 1 Subcampionat d'Espanya 125 cc (1965)

Resultats al Mundial de motociclisme [7][modifica | modifica el codi]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició 1 2 3 4 5 6
Punts 8 6 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Punts Lloc Victòries
1968 250cc OSSA RFA
6
ESP
Ret.
MTT
Ret.
DTT
6
BEL
5
RDA
Ret.
TXE
-
FIN
-
ULS
-
NAC
3
8 0
1969 50cc Derbi ESP
-
RFA
-
FRA
-
DTT
7
BEL
2
RDA
2
TXE
-
ULS
-
NAC
-
IUG
-
28 0
250cc OSSA ESP
1
RFA
Ret.
FRA
1
MTT
3
DTT
3
BEL
1
RDA
2
TXE
Ret.
FIN
6
ULS
Ret.
NAC
5
IUG
Ret.
83 3r 3
1970 250cc OSSA RFA
Ret.
FRA
2
IUG
1
MTT
Ret.
- - - - - - - - 27 1

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «OSSA». Fricandó motarra, 29 setembre 2008. [Consulta: 5 desembre 2011].
  2. 2,0 2,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motos españolas en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 215-216. ISBN 84-920886-5-6. 
  3. 3,0 3,1 Vignati, Alejandro. «Santiago Herrero, otra víctima del Tourist Trophy». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 47. ISBN 84-01-70016-7. 
  4. «Luto en el motociclismo nacional. Santiago Herrero ha fallecido en Douglas» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 11 juny 1970. [Consulta: 23 setembre 2009].
  5. «TT 1970» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 23 setembre 2009].
  6. «Santiago Herrero. "No digas que fue un sueño"» (en castellà). blogs.motociclismo.es. Motor Press Ibérica, 13 octubre 2008. [Consulta: 23 setembre 2009].
  7. «Rider Statistics - Santiago Herrero». MotoGP.com [Consulta: 31 agost 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Herrero