Santiago Massana i Urgellés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSantiago Massana

Escultura del futbolista Santiago Massana exposada al Museu Olímpic i de l'Esport Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSantiago Massana i Urgellés
5 juny 1889 Modifica el valor a Wikidata
Catalunya
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa
Clubs juvenils
- Liceu Políglota[1]
Clubs professionals
Anys Equip
1903-1904 Ibèric FC
1904-1909 X SC
1909-1915 RCD Espanyol
1915-1916 FC Barcelona
1916-1917 FC Terrassa
1917-1918 Universitari SC
1918-1919 FC Vilafranca
1921-1922 RCD Espanyol
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1912-1916[2] Catalunya Catalunya 6 (0)
Família
GermansAlfred Massana i Urgellés Modifica el valor a Wikidata

Santiago Massana i Urgellés (Barcelona, 5 de juny de 1889[3] - ?)[4] fou un futbolista català de les dècades de 1900 i 1910.

Biografia[modifica]

Va néixer a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, fill de Fèlix Massana i Vadell, natural de Vilanova i la Geltrú, i de Fanny Urgellès i Marrugat, natural de Barcelona.[3]

Anomenat Tiago,[1][5] jugava a la posició de defensa. Destacava per la seva alçada fet que imposava respecte als contraris.[1] Començà a l'Ibèric FC el 1903, on coincidí amb Pere Gibert, company més tard a X SC i Espanyol.[1] Ingressà al Club X el 1904, on fou tres cops campió de Catalunya. Fitxà el 1909 pel RCD Espanyol, on coincidí amb el seu germà Alfred, i a la majoria de membres de l'X. Fou un defensor dur i contundent. En un partit contra l'Espanya es va trencar una cama, fet que va fer perillar la seva vida futbolística, necessitant més d'un any per recuperar-se.[1][5][6] La temporada 1915-16 fitxà pel FC Barcelona, on ja hi jugava el seu germà, acabant la seva carrera al FC Terrassa, Universitari SC,[7] la 1918-19 fou jugador del FC Vilafranca[8] i de nou a l'Espanyol la temporada 1921-22.[4] També fou internacional amb la selecció catalana de futbol amb la qual guanyà la Copa Príncep d'Astúries.[1] Tant al Barça com a l'Espanyol tornà a ser campió de Catalunya, acabant amb set campionats catalans al seu palmarès.[1]

A més del futbol, practicà altres esports com l'atletisme o el rugbi. Fou un brillant atleta. Fou plusmarquista de triple salt (1916) i llançament de pes (1917).[6][9]

El 1922 marxà de Barcelona cap a la conca amazònica, on comprà una illa la l'estat de Pará i s'hi establí.[5][9]

Palmarès[modifica]

X SC
RCD Espanyol
FC Barcelona

Repercussió[modifica]

Llucià Oslé en va fer una reproducció escultòrica en bronce, anomenada "El Campió" que va ser presentada a la VI Exposició Internacional d'Art, al Palau de Belles Arts de Barcelona.[10] Per a l'Exposició Internacional de 1929 aquesta escultura va ser ubicada a l'Estadi Olímpic per a l'Exposició Internacional de 1929, formant part d'una parella de peces de temàtica esportiva. Originàriament estava ubicada en una de les cantonades de la tribuna lateral.[11] Actualment aquesta escultura es troba exposada al Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Los ases que fueron». Mundo Deportivo, 05-08-1929.
  2. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  3. 3,0 3,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1889, número de registre 3185.
  4. 4,0 4,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Santiago Massana». hallofameperico. [Consulta: 20 març 2012].
  6. 6,0 6,1 «Santiago Massana». RFEA. Arxivat de l'original el 2020-11-29. [Consulta: 20 març 2012].
  7. valiosos refuerzos de Santiago Massana, Ventura, López (Turró), Arribas y algún otro, Madrid-sport (Madrid). 3/1/1918, pàgina 10.
  8. «Español-Villafranca». Mundo Deportivo, 05-11-1918. [Consulta: 17 gener 2021].
  9. 9,0 9,1 «Santiago Massana». Mundo Deportivo, 14-11-1962.
  10. Rodríguez Codolá, M. «VI Exposición Internacional de Arte. Las superficies muertas y el tormento interior en la plástica.». La Vanguardia, 29-06-1911, pàg. 9-10.
  11. Melendez, Luís «La pista de atletismo del Estadio está en plena construcción». Mundo Deportivo, 01-04-1965, pàg. 8.