Santiago Segura Silva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Santiago Segura» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Santiago Segura i Burguès».
30x-Movie.png
P culture.svg
Santiago Segura Silva
Santiago Segura (2007)
Santiago Segura (2007)
Naixença: 17 de juliol de 1965 (1965-07-17) (49 anys)
Madrid (Espanya)
Origen: Espanya Espanya
Premis Goya
Millor curtmetratge de ficció
1994 - Perturbado
Millor actor revelació
1996 - El dia de la Bèstia
Millor director novell
1999 - Torrente, el brazo tonto de la ley

Pàgina sobre Santiago Segura Silva a IMDb

Santiago Segura Silva (Carabanchel, 17 de juliol de 1965) és un actor, guionista, director i productor espanyol, popular per la seva tetralogia de Torrente.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Va néixer al barri madrileny de Carabanchel. Va estudiar a l'institut San Isidro de Madrid. Als catorze anys es va comprar una càmera de "Súper 8" de la marca Bolex per 800 pessetes. Amb ella va començar a dirigir curtmetratges de tres minuts, ja que era la màxima durada que permetien els cartutxos de "Super 8" de 15 metres que ell utilitzava.

En l'òptica del seu barri va aconseguir bastant material a baix preu (rotlles de pel·lícula caducada, encara utilitzable) i va ser en aquest moment on va començar la seva obra més ambiciosa, el seu últim llargmetratge en Super 8 Relats de la mitjanit, amb el qual va aconseguir un accèssit de 100.000 pessetes al certamen Cinema Jove de València. En haver estat el cost total de la pel·lícula unes 7.000 pessetes, l'autor va decidir que allò del cinema resultava rendible i que podria ser un mitjà per guanyar-se la vida.

Inicis en el món del cinema[modifica | modifica el codi]

Els curtmetratges en Super 8, filmats seguint l'ordre cronològic de les escenes perquè no tenia mitjans per muntar, van ser sens dubte un bon exercici per poder passar a 35 mm. Aquest va ser el format professional que Santiago Segura triaria per realitzar tres curtmetratges posteriors.

El 1994 van ser tots editats en un VHS distribuït per ell mateix, del qual van sortir 666 còpies signades, anomenat "JIStory", com homenatge al recopilatori de Michael Jackson "HIStory". En ell s'incloïen l'esmentat Relats de mitjanit, Evilio, Evilio torna, etc.Per finançar-los, va participar en forces concursos de la tele (com No te rías, que es peor, Locos por la tele, Vivan los novios o El huevo de Colón) mentre completava la carrera de Belles Arts. En aquesta època, també dedicat a la historieta, amb el seu amic José Antonio Calvo i sota el pseudònim Mónica & Bea, va crear per a "El Víbora" el còmic eròtic "Petites vicioses" i va escriure relats per a publicacions com "Lib internacional", " Supertetas "o" Culs calents ". També va treballar com a actor de doblatge, extra en algunes pel·lícules, va publicar en programes televisius, va fer de cambrer i va ser venedor de llibres a domicili.

Va assistir a nombrosos festivals de curtmetratges, on va establir relacions amb tots els joves que, per aquells llavors, aspiraven a ser directors de cinema: Óscar Aibar, Javier Fesser, Miguel Bardem, Álvaro Fernández Armero, Icíar Bollaín, Chus Gutiérrez, Pablo Berger, Álex de la Iglesia.... I amb altres que després es van dedicar a treballs dins del cinema o afins al medi: Jordi Costa, Antonio Trashorras, Jesús Palacios, Miguel Ángel Lamata, Daniel Monzón ...

La col·laboració amb Álex de la Iglesia va ser especialment fructífera per a ell: Després de conèixer en un festival de curtmetratges de València (en el qual De la Iglesia va presentar Mirinda assassines, cinta guanyadora del certamen) aquest el va fitxar per a la primera pel·lícula en comú: Acción mutante (Acció mutant) (1992).

Va seguir en la seva línia de papers petits i mitjans fins que una altra vegada Álex de l'Església li va donar l'oportunitat de fer de secundari en El dia de la Bèstia, on feia de José Mari un dependent d'una botiga de música death metall, obsessionat amb el satanisme i membre d'una família de classe obrera-, paper pel qual va obtenir el Goya al Millor Actor Revelació el 1996.

Consagració[modifica | modifica el codi]

A partir d'aquest moment, es va anar cobrant a poc a poc més protagonisme fins a aconseguir la fama absoluta amb el seu propi llargmetratge Torrente, Torrente, el brazo tonto de la ley (el braç ximple de la llei), pel·lícula que el va portar a aconseguir bastants objectius, com treballar amb Tony Leblanc, fent la pel·lícula espanyola més taquillera fins aleshores, aconseguint el Goya al millor director de 1999. Assolit aquest punt, la seva fama era ja innegable: Segura havia creat un símbol, Torrente, que té fins i tot una figura en un museu de cera. És aquest un personatge ple d'influències i referències, des de Paco Martínez Soria i les seves pel·lícules com a protagonista, fins a personatges populars com el Tte. Coronel Antonio Tejero.

Després de donar-li un paper a Perdita Durango, De la Iglesia el va fitxar per última vegada, fins al moment, per donar-li un paper coprotagonista amb el Gran Wyoming a Muertos de risa (Morts de riure), pel·lícula en la qual encarnava a un còmic que acaba a trets amb la seva parella humorística. A la vida real, el rodatge d'aquesta pel·lícula va distanciar De la Iglesia i Segura, que havien estat bons amics.

En vista de l'èxit obtingut amb Torrente, el brazo tonto de la ley, va decidir filmar una seqüela, Torrente 2: Misión en Marbella. Aquest segon llargmetratge va disposar del doble de pressupost que el primer i en ell va comptar també amb un repartiment de luxe. Per aquesta pel·lícula no va obtenir cap guardó, però va aconseguir portar al cinema a 5.500.000 espectadors. Després de Torrent 2, Segura ha obtingut cada vegada més protagonisme en el panorama cinematogràfic nacional i internacional, i ha aconseguit integrar-se mínimament dins del cinema de Hollywood amb petits papers a Blade II i Hellboy, totes dues pel·lícules dirigides pel seu també amic Guillermo del Toro.

Altres treballs[modifica | modifica el codi]

En els darrers anys, com a actor, ha protagonitzat pel·lícules com La máquina de bailar, El oro de Moscú, Una de zombis, Isi/Disi. Amor a lo bestia, El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo i, com a productor, ha realitzat Una de zombis, Assassí de debò i Mitjana Roig. Apareix a Astèrix i Obèlix en els Jocs Olímpics, entre altres.

El 30 de setembre de 2005 es va estrenar a tot Espanya la tercera part de la famosa saga de Torrente 3: el protector.

Després d'un polèmic intent a Antena 3, el 2006 i part del 2007 va compaginar els seus treballs en el cinema amb el de presentador de televisió, amb el programa Sabies al que venies, de La Sexta. Tot i fer 26 programes i emetre dues temporades (2006 i 2007), el programa, esperat el millor show de la televisió i de Santiago Segura va acabar sent un fracàs i un mal gust de boca per als fans i per al propi Segura. Raó per la que mai ha parlat del xou televisiu.

En el món del còmic és coneguda la seva faceta de col·leccionista d'originals. Formen part de la seva tebeoteca originals de Berni Wrightson, Richard Corben, Frank Frazetta, SANJULIAN, Robert Crumb, Alex Raymond i Hal Foster, entre altres.

Al juliol de 2011 va ser contractat per Antena 3 com a col·laborador al programa El hormiguero de Pablo Motos, on realitza la secció on ensenya als espectadors com es realitza algunes escenes d'acció del cinema.[1]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Com a actor[modifica | modifica el codi]

Curtmetratges[modifica | modifica el codi]

  • Relats de mitjanit (1989).
  • Evilio (1992).
  • Pertorbat (1993).
  • Evilio torna: el purificador (1994).
  • El cobrador del gas només truca una vegada (1992).
  • Jadoube (1993) d'Antonio Morales.
  • El somni de la mestra (2002) de Luis García Berlanga.

Llargmetratges[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Los productores (2006), com a Max Bialixtoc
  • Una pareja de miedo (2008), va treballar per a la versió teatral.

Com a director[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Premis Goya[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1998 Millor director novell Torrente, el brazo tonto de la ley Guanyador
1995 Millor actor revelació El dia de la Bèstia Guanyador
1993 Millor curtmetratge de ficció Perturbado Guanyador

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Santi Millán i Anna Simón fitxen per 'El hormiguero'». Ara, 29 d'agost de 2012 [Consulta: 29 d'agost de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Segura Silva