Santiago Vidal i Marsal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Santiago Vidal)
Infotaula de personaSantiago Vidal i Marsal

Vidal en una ponència de l'ANC a Sant Joan Despí Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Santiago Vidal Marsal Modifica el valor a Wikidata
15 juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
20 desembre 2015 – 31 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutge, jurista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm2183235 Modifica el valor a Wikidata

Santiago Vidal i Marsal (Sant Sadurní d'Anoia, 15 de juliol de 1954)[1][2][3] és un jutge català, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i membre de Jutges per a la Democràcia. Ha estat senador a la XI (2015-2016) i XII Legislatura Espanyola (2016-2017) en el grup parlamentari d'Esquerra Republicana[4] i membre de la diputació permanent.[5]

Biografia[modifica]

Fill de Constantino Vidal i Anna Maria Marsal, el seu pare fou militar i metge a Vilafranca del Penedès i va arribar a ser alcalde de Sant Sadurní d'Anoia entre 1968 i 1971. De jove va formar part del primer equip del Club Esportiu Noia amb qui va arribar a ser campió d'Espanya.[6]

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, va exercir d'advocat laboralista durant 11 anys fins que el 1989 va aconseguir plaça de jutge. Va exercir al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar (1990-1991), on es va especialitzar en dret penal, i a Sabadell (1992-1997) abans de ser nomenat titular del jutjat penal núm. 3 de Barcelona. També és professor de dret penal i criminologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha escrit publicacions sobre dret penal, violència domèstica i la llengua catalana en la justícia.[7]

Ha esdevingut un personatge mediàtic amb motiu de les seves sentències i declaracions públiques i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. Des de la seva posició s'ha destacat per dictar sentències de caràcter progressista en contra de la discriminació racial[8] i de gènere i per la protecció dels menors.[9] S'ha pronunciat en diverses ocasions contra l'abús que, al seu entendre, es fa de la figura de l'indult governamental a Espanya i en contra de la corrupció.[10] Ha advocat en diverses ocasions per la modernització del sistema judicial espanyol i en contra de les taxes judicials.[7] Ha criticat la llei immobiliària espanyola i ha advocat a favor de la dació en pagament.[7] És pròxim a l'ONG SOS Racisme Catalunya, amb qui li ha estat prohibit col·laborar formalment.[11]

En els darrers anys se l'ha relacionat amb la defensa de l'ús del català a la judicatura i a favor de l'independentisme català.[12] Va afirmar liderar un grup de treball que redacta un esborrany per a una futura Constitució de Catalunya, motiu pel qual el Consell General del Poder Judicial el va citar a declarar.[13] El 26 de febrer del 2015 el mateix Consell General del Poder Judicial va suspendre per tres anys el jutge Santiago Vidal. El màxim òrgan de govern dels jutges va castigar el magistrat per redactar un esborrany de Constitució Catalana però no el va expulsar de la judicatura.[14]

A les eleccions locals de Barcelona de 2015 va tancar la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya. De cara a les eleccions generals espanyoles de 2015 fou el cap de llista de la coalició entre Esquerra Republicana de Catalunya i Catalunya Sí al Senat d'Espanya i escollit senador (el més votat).[15][16] El juny de 2016 en les noves eleccions, fou elegit altre cop. Va dimitir el 27 de gener de 2017 a causa d'unes declaracions polèmiques. Va ser baixa en el Senat el 31 de gener de 2017,[17] on fou substituït per Robert Masih Nahar.

Obres[modifica]

  • L'idioma català en la Justícia (1997)
  • Cooficialitat lingüística en el món de la justícia[18] (2001)
  • In-Justícia. [Barcelona]: Angle, 2002. ISBN 8488811802. 
  • Los tribunales de justícia durante el franquismo (2006)
  • Tortura i maltractes policials: funció i control dels tribunals (2007)
  • Els set pecats capitals de la justícia. Barcelona: Ara Llibres, 2014. ISBN 9788415642695. .[19]

Referències[modifica]

  1. Diversos autors. «Justícia ciutadana. Per a una nova justícia catalana». Quaderns de l'escola de Cooperació.
  2. «Entrevista a Santiago Vidal i pregó de la Festa Major de Sant Sadurní d'Anoia». La Fura.cat. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2014. [Consulta: 24 agost 2014].
  3. «In-justicia». DonLibro. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2014. [Consulta: 24 agost 2014].
  4. «Ficha de senador» (en castellà). Senado de España. [Consulta: 18 juny 2016].
  5. «Membres de la diputació permanent» (en castellà). [Consulta: 18 juny 2016].
  6. Suárez, Gonzalo. «El juez sobre patines de la Constitución catalana». El Mundo, 26-05-2014. [Consulta: 24 agost 2014].
  7. 7,0 7,1 7,2 Fullana, Guida. «En el 95% dels casos, els jutges actuem amb absoluta llibertat i independència». Campus per la Pau. UOC, maig 2013. Arxivat de l'original el 5 de gener 2015. [Consulta: 23 agost 2014].
  8. Ríos, Pere. «Cinco años de prisión para el ex presidente de Cedade por apología del genocidio y el odio racial». El País, 19-11-1998. [Consulta: 23 agost 2014].
  9. «Un juez convierte una sala en un cuarto de juegos para interrrogar a un menor». El País, 19-06-2001. [Consulta: 23 agost 2014].
  10. García, Jesús. «El director de Antifraude descarta que Eurovegas sea un foco de corrupción». El País, 11-07-2012. [Consulta: 23 agost 2014].
  11. García, Jesús. «El Poder Judicial prohíbe a un juez colaborar con SOS Racismo». El País, 19-09-2013. [Consulta: 23 agost 2014].
  12. Colomer, Víctor. «Santiago Vidal, el jutge independentista : «Els espanyols no estan en contra dels catalans»». Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 2015-02-03. [Consulta: 22 agost 2014].
  13. «Santiago Vidal: "Encara que m'ho prohibeixin, l'esborrany de la Constitució catalana continuarà endavant"». Diari Ara, 28-05-2014. [Consulta: 23 agost 2014].
  14. «El CGPJ no s'atreveix a expulsar Vidal però el sanciona». Vilaweb, 26-02-2015. [Consulta: 28 maig 2015].
  15. Tugas, Roger «ERC fitxa el jutge Santiago Vidal com a cap de llista al Senat». Ara, 06-11-2015, p. 8.
  16. Fitxa del Senat
  17. «de Senadores Listado de altas y bajas. Legislatura. Senado» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2017].
  18. «El jutge Santiago Vidal parlarà del Tribunal Constitucional i els drets lingüístics, a Sant Sadurní d'Anoia». CNL de l'Alt Pendès i el Garraf, 03-11-2011. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2014. [Consulta: 24 agost 2014].
  19. «Santiago Vidal presenta ’Els set pecats capitals de la justícia’». Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. [Consulta: 24 agost 2014].

Enllaços externs[modifica]