Sants Innocents

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sants innocents)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sants Innocents

Matança dels Innocents, al Codex Egberti, s. X (Trèveris, Stadtbibliothek)
màrtirs
Naixement Segle I
Galilea
Defunció ca. 4 aC.
Galilea
Commemoració en Tota la cristiandat
Beatificació Venerats des del segle V
Canonització Antiga
Festivitat 28 de desembre (catòlics, anglicans, luterans); 27 de desembre (esglésies siríaques i maronita); 29 de desembre (ortodoxos)
Fets destacables Episodi, possiblement fictici, narrat a l'Evangeli segons Mateu
Iconografia Soldats matant els nens, mentre les seves mares intenten salvar-los

El dia dels sants innocents o dels innocents, és la commemoració de l'anomenada matança dels innocents (un episodi de l'Evangeli segons Mateu,[1] segons el qual Herodes el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys per matar també Jesús). Herodes s'havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d'Orient quan van anar a adorar-lo. Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d'Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).

Molts historiadors moderns neguen la historicitat de l'episodi, ja que no es troba en cap altra font, ni als altres evangelis ni a l'obra de Josep Flavi, principal font per a la història jueva de l'època.

En la tradició cristiana la narració va esdevenir un topos cultural que ha originat moltíssimes representacions artístiques.

Culte[modifica | modifica el codi]

Les esglésies cristianes veneren aquests nens morts com els primers màrtirs del cristianisme, amb el nom de Sants Innocents. La festivitat litúrgica és el 28 de desembre a l'Església Catòlica Romana, que la commemorava ja el 485, l'Església d'Anglaterra i l'Església Luterana. Les esglésies Siríaca Ortodoxa, Maronita, Catòlica Caldea, i Catòlica Siro-Malabar commemoren la festivitat el 27 de desembre. L'Església Ortodoxa els recorda el 29 de desembre.

Folklore del dia dels Sants Innocents[modifica | modifica el codi]

Una llufa

El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu d'Espanya i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l'anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d'abril tot dos celebrats l'1 d'abril. Per altra banda, la relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats s'estableix a partir de les enganyifes que els pares dels infants es van haver d'empescar per tal de protegir els seus petits de l'assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Es pot relacionar aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure's de la gent amb tota mena de bromes, des de la família o el veïnatge fins a la feina, al club, a l'associació o a l'entitat de lleure on cadascú pertany. Al dia d'avui també es fa a través dels missatges electrònics o de la telefonia mòbil. La broma tradicional, avui relativament en recessió, consistia a "penjar la llufa", -ninot retallat de paper o drap- a l'esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els infants. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.[2]

Una altra característica de la festa és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, les innocentades, a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”: trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú amb totxanes, llençar detergent a les fonts públiques, etc. Actes sense malícia que un dia qualsevol serien condemnats, eren socialment admesos aquest dia amb el convenciment de que es tracta d'un moment d'excepcionalitat.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir.[3] L'endemà l'emissor revela la "innocentada".[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (Mt 2,1-16)
  2. Costa, Roger. «Per què el dia dels Innocents es pengen lluges a l'esquena». Sàpiens [Barcelona], núm. 75, gener 2009, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  3. Soler i Amigó, Joan. Martín Casanovas. Festes tradicionals de Catalunya, 1978, p. 34. ISBN 84-85185-20-X. 
  4. «Verd Nadalenc». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sants Innocents Modifica l'enllaç a Wikidata