Santuari de la Mare de Déu de Queralt

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Santuari de Queralt)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santuari de Queralt
Vista exterior del Santuari de Queralt
Vista exterior del Santuari de Queralt
Situació
• Territori Catalunya
• Comarca Berguedà
• Municipi Berga
• Coordenades 42° 6′ 27.06″ N, 1° 49′ 39.57″ E / 42.1075167,1.8276583Coord.: 42° 6′ 27.06″ N, 1° 49′ 39.57″ E / 42.1075167,1.8276583
Fitxa tècnica
Construcció 1386
Diòcesi Solsona
[fins a 10 intervencions]

El Santuari de Queralt, també anomenat de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt, es troba al nord-oest de la ciutat de Berga (Berguedà), dins l'antic terme de la Valldan.

Taula de continguts

Situació [modifica]

El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.

El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l'hospederia del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV.

La llegenda [modifica]

Un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquest animals, deixa el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrera d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps- El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altre gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i l'hi construïren una capella. La primitiva capella s'edificà on avui hi ha el celler, a l'edifici adossat a l'església.

El Santuari [modifica]

Presbiteri, amb el retaule, i el cambril de la Mare de Déu

El primitiu santuari fou construït el 1386 pel mercader berguedà Francesc Garreta i estigué a càrrec de donats i ermitans, sota la responsabilitat del rector de Sant Pere de Madrona o d'un capellà custodi.

L'església actual d'estil barroc es va inaugurar el 21 d'octubre del 1741. La construcció havia començat el dia de Sant Marc de l'any 1725. L'obra va ser dirigida per Francesc Morató i per Josep Julià, sobre uns plànols de Josep Arnau de Barcelona. El retaule major era obra de Josep Sunyer.

La darrera guerra civil va ser cruel amb el Santuari. El juliol del 1936, va ser profanat e incendiat. El retaule actual és obra de Jaume Sugranyes (de Vic) segons el projecte de l'arquitecte berguedà Ramon Masferrer l'any 1958.

L'any 1966 es va restaurar la façana i el campanar, obra de Josep Antoni Coderch de Sentmenat. Els anys 90, es va fer la restauració de tot l'interior (església i cambril) treballs dirigits pel arquitecte berguedà Lluís Boixader, donant-li l'aspecte actual.

Imatge de la Mare de Déu [modifica]

Un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una mostela.

Festes [modifica]

Vot de Sant Marc

L'any 1687 Berga patia una devastadora plaga de llagosta, i en aquestes circumstàncies recorrien a la Mare de Déu de Queralt, baixant-la en processó per demanar-li ajut i protecció. En agraïment el poble va prometre pujar cada any el dia de sant Marc (25 abril) en processó. Actualment encara es fa. Els assistents son obsequiats amb coca i xocolata desfeta.

La Gala

Se celebra el 8 de setembre. Prèviament s'ha fet la novena, que comença el 31 d'agost. En aquest dia s'apleguen molts berguedans (a Berga és festa local) als actes de la festa. Sent especialment solemne l'ofici major, que finalitza amb els cants de virolai i els goigs propis de Queralt.

Per mantenir la festa i demés costums es nomenen cada any quatre persones (Capitans) que juntament amb el Capellà Custodi, vetllaran per la festa.

Capelles [modifica]

En el transcurs del temps s'han construït uns capelles -a iniciativa de l'Església, o particulars- per acompanyar l'oració, el repòs i l'aixopluc dels peregrins que s'encaminaven pels camins que menen a Queralt.

Pel camí del dret o drecera de Queralt, trobem:

  • Capella de Sant Marc aixecada per subscripció popular (1888) impulsors Ramon Gendrau Vilajosana i Josep Santandreu Julià.
  • Capella de Sant Jacint, pel conseller de Berga: Jacint Vilardaga i Boixadé (mitjans segle XVII).
  • Capella de Sant Jaume , bastida a finals del segle XVII. la família De Martín, n'ha tingut cura històricament.
  • Capella dels Dolors, bastida també a mitjans del segle XVII, de de l'inici en tingué cura la família De Gironella (ca l'Antic de Berga).

Per la obaga:

  • Capella de la Sagrada Família, per subscripció popular (1898) iniciativa de Ramon Gendrau Vilajosana.
  • Capella de Sant Antoni, el 1927 per Mossèn Josep Postius i Sala.

A l‘entorn del Santuari:

  • Capella de Santa Elena, o de la Santa Cova de la Troballa. La primitiva capella de Santa Elena es va aixecar a mitjan del segle XVII, sent després el 1916 amb motiu de les festes de la Coronació que van fer la construcció actual, segons disseny del Pare Forcada -missioner del Cor de Maria- sent Josep Pons (de Berga) el paleta que les va fer.
  • Capella de Sant Joan situada al pla de la Rateta, darrere el castell Berguedà, molt similar a la S.Antoni i també el 1927 pel mateix Mn. Josep Postius i Sala.
  • Capella de Sant Ignasi última capella, construïda el 1946, a l'indret anomenat mirador d'en Garreta, pels berguedans Ignasi Casasayas, Ignasi Montanyà i Josep Pons.

Galeria [modifica]

  • Capella de Sant Jaume.

  • Capella de Sant Jacint.

  • Cova de la Troballa.

  • Capella dels Dolors.

  • Capella de Sant Antoni.

  • Capella de Sant Joan.

  • Capella de la Sagrada Família

  • Capella de Sant Ignasi.

  • Capella de Sant Marc

Binomi Queralt-Berga [modifica]

Hi ha un fort lligam de Berga amb Queralt, un corrent emotiu i d'identitat difícil d'explicar. Quan han vingut maldades,quan Berga i comarca han sofert sequeres, epidèmies, guerres s'han dirigit a Queralt per demanar la protecció i favor de la Mare de Déu, sent baixada en processó a Berga. Al llarg del temps s'ha produït les següents davallades:

Per sequera: els anys 1680, 1682, 1683, 1729 i 1824.

Per plaga de llagosta: 1687 i 1688.

Per epidèmies: 1735, 1834, 1838 i 1854.

a causa de guerra: 1793, 1809, 1822, 1835, 1873 i 1936.

D'una forma especial, per la solemnitat i la durada, amb motiu de la seva Coronació el 1916. Després pels aniversaris d'aquest fet: el 1941, 1966 i 1991.

Escriptors, poetes [modifica]

Molts escriptors en les seves obres ha estat present el tema de Queralt. A continuació en relacionem alguns d'ells:

  • Baltasar Porcel i Pujol (1937-2010) en l'obra “camins i ombres”
  • Mossèn Climent Forner i Escobet (1927) 12 Madrigals, La Benaurada. Petit Coral a Santa Maria de Queralt, entre d'altres obres queraltines.
  • Mossèn Josep Maria Ballarín i Monset (1920) capellà custodi des del 1958 al 1993, prolífer escriptor i personatge amb molta presència als mitjans, es presenta com el Capellà de Queralt, ha escrit entre altres:

Queralt i Rasos de Peguera. Berga: L'Albí, 1988

Homenatge a Queralt. Berga: Columna - L'Albí, 1994

Camins i silenci. Columna - L'Albí, 1995

Bibliografia [modifica]

  • Ramon Felipó i Oriol Queralt, el santuari de la Mare de Déu. Col·lecció Mar blava, Llibres de l'Índex (Barcelona) 2ª edició (2011)
  • Ramon Huch i Guixer, Notes històriques de la ciutat de Berga. Edicions de l'Albí (Berga) (1955)
  • Roger Cortina i Farràs, Capelles de Queralt, Zenobita Edicions, de Manresa (2011)
  • Jacint Vilardaga i Cañellas, (1916). Efemérides Bergadanas , Imprenta y encuadernaciones de San José (Manresa) 1919.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de la Mare de Déu de Queralt
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santuari_de_la_Mare_de_Déu_de_Queralt&oldid=11318439»