Santuari de Sant Josep de la Muntanya

Infotaula d'edifici Santuari de Sant Josep de la Muntanya
Dades
Tipus	Església i templet
Arquitecte	Francesc Berenguer i Mestres
Construcció	1895-1914
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Salut (Barcelonès)
Localització	Av. Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 - c. Sant Cugat del Vallès, 16-20
41° 24′ 38″ N, 2° 09′ 13″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	41223
Id. Barcelona	2668
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona
Lloc web	santuariosanjose.org

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut (Gràcia, Barcelona), obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle xx. Encarregat per la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, és un centre de culte i pelegrinatge, fou el primer del món dedicat a Sant Josep. També acull l'obra social iniciada per la Beata Petra de Sant Josep, actualment és un centre d'acollida de menors en risc d'exclusió social. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya està ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Sant Cugat del Vallés, Maignon i les avingudes Coll del Portell i Sant Josep de la Muntanya. Va ser construït entre el 1895 i el 1914 per l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres.

El santuari és format per un conjunt d'edificacions unificat per la utilització al seu parament de maçoneria, excepte els emmarcaments de les obertures i les cantoneres, realitzades amb pedra tallada. Es defineixen tres cossos, el convent-asil, l'església al centre i la casa de les novícies. Els tres, adjacents entre ells, es presenten com un conjunt aïllat, amb la façana principal orientada a migdia. És en aquesta façana on es localitzen els tres portals independents d'accés que donen a una plataforma elevada a la què s'accedeix des d'una esplanada congregacional per una escala doble.

Façana de l'església

El convent-asil presenta una estructura en alçat de quatre plantes pis amb coberta de doble vessant. A l'angle sud-oest hi ha una torre mirador amb un pis més a manera de galeria i coronada per una terrassa. Les obertures presenten diverses tipologies: simples, geminades i triforades, totes elles rematades amb arcs angulars. L'accés al interior d'aquest edifici es fas des del primer pis, ubicant-se al costat esquerre. Aquest dona pas a un ample vestíbul que amb el claustre central serveixen de nuclis distribuïdors. El claustre presenta dos pisos de columnes de ferro i arcs rebaixats de maó.

L'església ocupa el cos central, està orientada nord-sud i està coberta per una teulada a doble vessant. És un temple de nau única, amb transsepte, absis semicircular amb finestres verticals i una gran capella del Santíssim Sagrament. Es cobreix amb voltes bufades sobre arcs recollits en pilastres. Aquestes, que no arriben a terra, es recullen en mènsules de pedra en què és ben patent la característica decoració de Berenguer, present també als capitells, al via-crucis i a les portes. La resta dels ornaments inclosos vitralls, mosaics de les voltes, pintures, trona, altars... són obra moderna posterior a la guerra, durant la qual es destruïren els que Berenguer havia dissenyat. Entre aquestes, hi ha un retrat de Petra de Sant Josep a l'oratori on va morir, obra de l'artista Isabel Guerra Peñamaría.

La capella

L'últim cos, situat a llevant, va ser dissenyat com un edifici d'habitatges amb semisoterrani, planta baixa, principal i dos plantes pis. Ressalta el principal, amb balcons i tribuna central, així com una capella. L'edifici es dedicat a casa de novícies.

Història

L'obra va ser realitzada entre el 14 d'agost de 1895, en què es posà la primera pedra de la construcció i el 20 d'abril de 1902, data de la seva inauguració. L'autor és Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador habitual de Gaudí. En no comptar amb el títol oficial d'arquitecte, els projectes d'aquest autor eren signats per un altre professional, en aquest cas pel Miquel Pasqual Tintorer, amic seu i arquitecte municipal de Gràcia en aquella data. Antonio Barba va ser el mestre d'obra.

El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari. Els anys següents esdevingué molt popular entre els barcelonins, que escrivien cartes al sant demanant-li favors, que eren cremades en processó mensual. El 1908 el rei Alfons XIII va atorgar el títol de Reial al Santuari. El 12 d'octubre de 1910 es va clausurar el Magne Congrés Josepí Hispano-Americà organitzat pel Pare Ignaci Verdòs.

El santuari es troba en una antiga finca donada a la congregació a la fi de segle xix.  Prèviament, la seu de l'ordre havia ocupat diversos edificis a Barcelona. Va ser construït amb pedra procedent de la pedrera situada en el propi terreny. Després de la inauguració del 1902 les obres es continuaren amb lentitud fins més enllà de la mort de Berenguer el 1914. El 1921 es feu la coronació canònica de la imatge de Sant Josep, que és venerada en aquesta capella. En 1934 la congregació va canviar el nom original de Mares de Desemparats pel de Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya. El 1961 es va iniciar la construcció de la nova capella de Sant Josep, a l'esplanada, al peu de la doble escala, obra que es va acabar el març de 1972.

Berenguer va ser també l'encarregat de la decoració interior, altars, púlpits, confessionaris, etc., si bé van ser reconstruïts després de la guerra civil, quan van ser destruïts. Resten encara importants mostres de ceràmica d'Òrriols amb elements florals en diversos punts de l'edifici, com ara al vestíbul.

El 1997 el cardenal Ricard Maria Carles aprovà la redacció dels nous Estatuts de la Pia Unió i de llavors ençà s'anomena Associació de Sant Josep de la Muntanya. A principis del segle xxi l'asil segueix acollint desenes de nens i nenes en situació de desemparament.

Bibliografia

• Anònim (Antiga filla de Beata Petra en religió): "Vida y virtudes de la Sierva de Dios Madre Petra de San José. Fundadora del Instituto de MM. de Desamparados y San José de la Montaña". Barcelona: Libreria Catòlica Internacional, 1929. Reedició: Luis Gili, editor, Barcelona, 1933.
• Aparicio, Emilio Mª: "Madre Petra y su época". València: Congregació Mares Desamparats i Sant Josep de la Muntanya, 1982. ISBN 84-7065-094-7.
• Congregació Mares Dessamparats y Sant Josep de la Muntanya: "Mare Petra a Barcelona". Barcelona: 2004. Autor.
• de Foc, P.: "Gestos de Madre Petra". València: Arts Gràfiques Soler, 1994. ISBN 84-605-0834-X.
• de la Hoz, Francisco: "Desde el valle a la montaña" (prefaci de Marcelino Olaechea y Loizaga, llavors Arquebisbe de València. Sevilla: Escola Gràfica Salesiana, 1961.
• Gordillo, Pedro: "Desde el cielo y para siempre. ¡Amándonos!". Màlaga: Edita Residència de gent gran Sant Josep de la Muntanya, 2006. Depsit Legal: MA—1.987-2006.
• Llácer de San José, Mª Virginia; Martín de San José, Bladina: "Sobre la Piedra. Breve biografía de la Madre Petra de San José Pérez Florido." València: Arts Gràfiques Soler, S.L.,1970. ISBN 84-604-9888-3.
• "Prodigio de amor: Cicle de Conferències amb mutiu de la inauguració del centenari del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya". (1º,2003, València). Barcelona:Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 2003. 93p.(Arxiu privat del Santuari).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de Sant Josep de la Muntanya

• «Santuari de Sant Josep de la Muntanya». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
• Web del Reial Santuari Sant Josep de la Muntanya
• Congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya