Santuari de la Mare de Déu de la Balma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santuari de la Mare de Déu de la Balma
Vista de l'ermita
Vista de l'ermita
Situació
• Territori País Valencià
• Comarca Ports
• Municipi Sorita
• Coordenades 40° 44′ 42.5″ N, 0° 10′ 36.2″ O / 40.745139°N,0.176722°O / 40.745139; -0.176722Coord.: 40° 44′ 42.5″ N, 0° 10′ 36.2″ O / 40.745139°N,0.176722°O / 40.745139; -0.176722
Altitud 702 msnm
Fitxa tècnica
Construcció XVI-XVIII
Estil Renaixement/Barroc
Documentat Des del 1380
Diòcesi Tortosa
Festivitat 8 de setembre
Dimensions 36 x 12,5 m
Material Maçoneria de pedra i morter de calç
Estat d'ús bo

El Santuari de la Mare de Déu de la Balma se situa en el terme municipal de Sorita, a la comarca dels Ports, a 3 km al nord de la població, vora la carretera CV-14, i a prop del riu Bergantes. Es tracta d'un edifici religiós enclavat en la roca, d'estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVIII.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha documentada una ermita en el mateix lloc dedicada a Santa Maria Magdalena i Sant Blai des de 1380, mentre en 1437 la titularitat de l'ermita ja havia canviat a la Mare de Déu,[1] possiblement a partir de la troballa de la imatge narrada per la tradició. Aquest és el motiu que l'altar de la capçalera ha estat sempre dedicat a Santa Maria Magdalena, l'altar del lateral del costat de l'Evangeli ha estat ocupat per Sant Blai, i l'altar de la Mare de Déu ha estat situat sempre al lateral del costat de l'Epístola.

Les primeres obres documentades són de 1539-40, quan es realitzen millores en l'hostatgeria i en l'església.[2] Entre 1577 i 1580 s'amplia l'hostatgeria a càrrec del mestre d'obres Miguel de la Ría. En 1594 es realitza la reixa forjada del cambril de la Mare de Déu.[3] El 26 de març de 1617 un incendi destrueix el retaule de la Mare de Déu, salvant-se la imatge amb sols el braç un poc cremat i tota fumada.[4][5] Durant els anys 1628 a 1638 es reforcen els murs d'accés a l'església, i entre 1656 i 1657 es torna a ampliar l'hostatgeria, en direcció cap a l'església, en la part coneguda com l'arquet.

L'actuació més important en el temple es fa entre els anys 1666 i 1670, amb l'ampliació de la nau, la construcció del campanar i la realització de la portada. Treballaren en ella els mestres d'obres Pau Simó i Pedro Gorrita.

El peiró cobert situat en el camí d'accés, a uns 100 m del Santuari, i conegut per la Creu coberta, documentat des del 1617, és substituït en 1687 per altre nou realitzat per l'escultor Baltasar Mateo, mentre Carles Cases realitza el peu del peiró i la coberta. Posteriorment, en 1860, Joan Francesc Cruella decora la cúpula del templet.[6] La creu actual data de 1977, realitzada per Julio Adell Porcar, amb pedra d'Ulldecona.[7]

En la segona meitat del segle XVIII es realitza una reforma important de l'hostatgeria, realitzant una àmplia construcció formada per un gran pati obert, sobre el qual s'alça una planta.

El 13 de juny de 1979 s'inicia l'expedient de declaració de monument històrico-artístic del santuari, que apareix reflectit en la resolució publicada en el BOE de 13 de juliol de 1979. El Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, declara el Santuari com a Bé d'Interès Cultural amb la categoria de Monument.[8]

La Creu coberta fou restaurada en 2002.[9] Els edificis de l'hostatgeria també estan en procés de restauració des de l'any 2007,[10] per convertir les antigues dependències en un allotjament rural de qualitat, i per a tal fi s'ha consolidat la roca, millorat les instal·lacions elèctriques, de clavegueres i d'aigua potable, i facilitat els accesos a persones amb minusvalies.[11][12]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un santuari situat en una balma o abric natural, compost d'església i hostatgeria.

L'ermita[modifica | modifica el codi]

L'ermita compta amb una nau de forma irregular (36 m de llargada, 12,5 m d'amplada i 5 m d'altura), amb una façana lateral cobrint la balma amb petites finestres. A l'interior, el sostre i el mur del costat de l'Epístola és la mateixa roca de l'abric. Té diversos altars moderns en el lateral del costat de l'Evangeli, i enfront destaca el cambril protegit per una reixa, al costat de l'Epístola, dedicat a la Mare de Déu.[13]

El frontis de l'ermita és oblic, format de carreus, tot centrat en una portada amb obertura d'arc de llinda flanquejada per pilastres dòriques amb el fust acanalat que suporten un estaulament clàssic i un frontó partit, sobre el qual hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Aquesta façana es prolonga cap amunt per formar un campanar quadrangular de dos cossos, amb el cos de les campanes amb obertures de mig punt en dues cares.[14] La portada, amb la declinació dels seus elements, el frontó partit i les gerres suposa un coneixement de l'arquitectura obliqua, i es pot configurar com un element precursor de les tendències dels anys posteriors en l'arquitectura barroca valenciana.[12]

Vista aèria

L'hostatgeria[modifica | modifica el codi]

L'hostatgeria està composta per diverses edificacions. La façana compta amb balcons, balustres i murs de calç i canyissos. Una llarga escalinata condueix a l'hostatgeria, a banda i banda de la mateixa se situen les escales que condueixen al pis superior on se situen diverses estances i l'anomenada "sala de les danses" amb arcs de mig punt. A l'esquerra, altre edifici té menjador i diverses estances, amb trespol de roca. Segueix un mirador formant un passadís que voreja el tallat i que porta al temple.[15]

La Creu coberta[modifica | modifica el codi]

A l'inici del camí que porta al Santuari es troba la Creu coberta, peiró cobert amb una estructura en forma de templet sostinguda per columnes dòriques, amb coberta de pavelló utilitzant teules blaves. A l'intradós, la cúpula està decorada amb les quatre Virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança), les tres Virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les Bones obres.[7]

Festivitat i tradicions[modifica | modifica el codi]

La festa gran de la Mare de Déu de la Balma se celebra el 8 de setembre. Comença el dia anterior amb la processó nocturna amb la portada de la Mare de Déu a l'església, i quan arriba al poble l'acompanyen fins a l'església les danses. El dia 8 a primera hora, surt la processó cap a la Balma, acompanyada la imatge de la Mare de Déu de música i danses tradicionals.[16]

La devoció a la Mare de Déu de la Balma s'ha estès per un ampli territori, així durant el segle XVII la devoció a la Mare de Déu arribà en Aragó fins a Alcanyís i Casp, en Catalunya fins Gandesa i el Baix Ebre, i en València fins a la capital.[17]

En 1408 s'estableix la romeria des de Castellote que es mantingué fins a 1890. En 1478 s'inicia una romeria triennal des de Morella, que perdurà fins a 1620. Olocau del Rei també celebrava romeria anual. En els anys 80 del segle XX continuaven les romeries des de Palanques, el dia de Sant Marc, Villores, el dia de Sant Vicent Ferrer, Xiva, el diumenge infraoctava de l'Ascensió del Senyor, i Ortells, els dies 8 de maig i 27 de setembre.[17]

Segons la tradició la Mare de Déu s'hi aparegué a un pastor manc, que miraculosament recuperà el braç, i li exigí la construcció en aquell lloc d'una església. El pastor transmeté la notícia al rector de l'església de Sorita, el qual, en veure el braç curat, convocà a tot el poble i anà a la cova, on veieren una imatge de la Mare de Déu. Portaren la imatge a l'església del poble, per considerar la cova un lloc inadequat, però la imatge desapareixia i tornava a la cova. En Morella, cap del municipi, demanaren la imatge per custodiar-la en l'església, i desaparegué per tornar a la cova. Ja no intentaren apartar la imatge de la cova, i soritans i morellans construïren una església per venerar la imatge en la cova on es va trobar.[18][19] És per aquesta tradició que en els documents del segle XVII a la imatge se la nomena com Nostra Senyora La Trobada o La Mare de Déu trobada.[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ejarque 1995: p. 50.
  2. Ejarque 1995: p. 60.
  3. Ejarque 1995: pp. 68-69.
  4. Ejarque 1995: p. 76.
  5. Aquesta imatge fou destruïda el 1936.
  6. Ejarque 1995: pp. 102-104.
  7. 7,0 7,1 Pascual Moliner 1997: p. 151.
  8. DOGV núm. 5614, de 5 d'octubre de 2007, pp. 38437-38439
  9. Pardo 2002.
  10. «La Balma» 2009.
  11. Almerich 2010: pp. 10-11.
  12. 12,0 12,1 Gil Saura 2004: p. 396.
  13. Olucha Montins 1983: p. 986.
  14. Campaners de la Catedral de València. Nostra Senyora de la Balma - Zorita del Maestrazgo (Comunitat Valenciana)
  15. Olucha Montins 1983: pp. 984 i 986.
  16. Ajuntament de Sorita. Festes Verge de la Balma
  17. 17,0 17,1 Miralles 1987: p. 217.
  18. Simón Pardo 2003: pp. 94-96.
  19. García Beltrán 2002: pp. 36-37.
  20. Ejarque 1995: pp. 76 i 81.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de la Mare de Déu de la Balma