Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sabadell)
| Santuari de la Mare de Déu de la Salut | |
.JPG) |
|
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Província | Barcelona |
| • Comarca | Vallès Occidental |
| • Municipi | Sabadell |
| • Localització | Serra de Sant Iscle |
| • Coordenades | 41° 33′ 46″ N, 2° 07′ 23″ E / 41.56278,2.12306Coord.: 41° 33′ 46″ N, 2° 07′ 23″ E / 41.56278,2.12306 |
| Altitud | 226 msnm |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | Eclecticisme |
| Acabament | 23 d'abril del 1882 |
| Diòcesi | Bisbat de Terrassa |
| Festivitat | Mare de Déu de la Salut |
| Estat d'ús | Molt bo |
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com La Salut, és una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental. Es troba a 226 m d'altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.
A nivell d'administració eclesiàstica depèn de l'església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l'arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.[1]
Al costat del santuari es troba la casa del capellà[2] i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.[3]
Taula de continguts |
Arquitectura [modifica]
Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arrahona i de l'ermita de Sant Iscle.[4] Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.[5]
Història [modifica]
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.[5]
L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera,[6] el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.[5]
Galeria [modifica]
-
Parc Periurbà de La Salut
-
Santuari
-
Part posterior del Santuari
-
Casa del capellà del Santuari
-
Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria i l'hostatgeria de la Salut
-
Vista des del centre de Sabadell
.jpg)
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Parròquies». Bisbat de Terrassa. [Consulta: 1 de maig del 2012].
- ↑ «Casa del capellà del Santuari de la Mare de Déu de la Salut». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ «Descobreix Sabadell. El patrimoni del rodal». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ «Santuari de la Mare de Déu de la Salut». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 1 de maig del 2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Santuari de la Mare de Déu de la Salut». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
- ↑ «Santuari de la Mare de Déu de la Salut». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 17 abril 2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de la Mare de Déu de la Salut |
- Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Ajuntament de Sabadell.
- Pàgina web del Santuari de la Mare de Déu de la Salut
|
||||||||||||||||
