Saponita
 Saponita | |
|---|---|
 Saponita (verd clar) barrejada amb chamosita (verd fosc) i coure  | |
| Fórmula química | Ca0,25(Mg,Fe)₃((Si,Al)₄O10)(OH)₂·nH₂O |
| Epònim | sabó |
| Localitat tipus | Lizard Point, Landewednack, Península de Lizard, Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.20 |
| Dana | 71.3.1b.2 |
| Heys | 16.7.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 5.3 Å, b = 9.14 Å, c = 16.9 Å; β = 97°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica (2/m) C 2/m |
| Color | blanc, groguenc, vermellós, verdós, blavós |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 2,24 a 2,30 |
| Densitat | 2,3 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,479 a 1,490 nβ = 1,510 a 1,525 nγ = 1,511 a 1,527 |
| Birefringència | δ = 0,032 a 0,037 |
| Pleocroisme | X = incolor, groc clar a verd-marró; Y = Z = incolor, de color marró verdós a marró fosc |
| Angle 2V | calculat: 20° a 26° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1840 |
| Símbol | Sap |
| Referències | [1] |
La saponita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), i dins d'aquesta pertany al grup de l'esmectita.[2] Va ser descoberta l'any 1840 a la península de The Lizard a Cornualla (Regne Unit). Rep el seu nom del llatí sapo, sabó, en al·lusió al seu aspecte greixós.
Característiques[modifica]
La saponita és un silicat de calci, sodi, ferro i magnesi, hidroxilat i hidratat. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El grup de les esmectites en què s'enquadra són fil·losilicats monoclínics hidratats dins del grup més gran dels anomenats minerals de l'argila. És soluble en àcid sulfúric. Està molt relacionada estructuralment amb la ferrosaponita, una altra esmectita enriquida en ferro. Forma una sèrie de solució sòlida amb una altra argila, la beidellita, en la qual la substitució gradual del magnesi i ferro per alumini en la seva estructura molecular va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: titani, manganès, níquel, potassi i fòsfor.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la saponita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix a l'interior de cavitats amigdales al basalt i en filons d'aquesta mateixa roca, en la qual es forma per deposició hidrotermal en silicats càlcics rics en ferro, amfibolites i en serpentinites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: celadonita, clorita, coure natiu, epidota, ortoclasa, dolomita, calcita o quars. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a El Molar, a la comarca del Priorat.[4]
Varietats[modifica]
- Alumini-saponita: una varietat rica en alumini.[5]
- Bowlingita: nom obsolet per pseudomorfismes de saponita després d'olivina.[6]
- Saponita cúprica: una varietat que conté coure.[7]
- Saponita fèrrica: una varietat que conté ferro.[8]
- Saponita lítica: una varietat que conté liti.[9]
- Sobotkita: una varietat rica en alumini descoberta en Sobótka, Polònia.[10]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saponita |
- ↑ «Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Smectite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Beidellite-Saponite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Aluminium-saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Bowlingite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Cuprian Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Ferroan Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Lithian Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
- ↑ «Sobotkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].