Saqueig de Roma (455)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Saqueig de Roma (455)
Caiguda de l'Imperi Romà
Saqueig de Roma (455)
El saqueig de Roma per Karl Briullov
Data 455
Localitat Roma
Resultat Victòria dels vàndals
Saqueig de Roma (455) (Mediterrani central)
Saqueig de Roma (455)
Saqueig de Roma (455)
Saqueig de Roma (455)
Coord.: 41° 54′ 0″ N, 12° 30′ 0″ E / 41.90000°N,12.50000°E / 41.90000; 12.50000
Bàndols
Imperi Romà d'Occident Vàndals
Comandants en cap
Petroni Màxim Genseric

El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El rei vàndal Genseric va salpar amb la seva poderosa flota des de la seva capital a Cartago, pujant el Tíber per a saquejar la ciutat de Roma. L'assassinat de Valentinià III i l'ocupació del tro per Petroni Màxim havia sigut l'excusa perquè Genseric considerés que havia quedat invalidat el tractat de pau firmat amb Valentinià l'any 442.

El saqueig[modifica | modifica el codi]

Després l'arribada dels vàndals, i segons els relats del cronista Pròsper d'Aquitània, el Papa Lleó I el Magne implorà a Genseric perquè no destruís la ciutat o matés els seus habitants. Genseric accedí i les portes de Roma s'obriren per a ell i per als seus homes.[1] Petroni Màxim fugí per a no enfrontar-se al cap vàndal, però morí a mans d'una munió de ciutadans romans als afores de la ciutat.[2]

S'accepta el fet que Genseric saquejà grans quantitats de tresors de la ciutat, i que inclòs tomà l'emperadriu Licínia Eudòxia, viuda de Valentinià, i a les seues filles com a ostatges. Una d'aquestes filles fou Eudorica, que més tard es casaria amb el fill de Genseric, Huneric

Existeix, malgrat això, prou debat al voltant de la severitat del saqueig vàndal. El saqueig de l'any 455 generalment és vist pels historiadors com més dur que el saqueig dut a terme pels visigots l'any 410, perquè els vàndals estigueren catorze dies[1] mentre que els visigots només en passaren tres a la ciutat. La causa de la controvèrsia, però, és l'afirmació que el saqueig fou relativament net, i que hi hagueren poques morts i hagué poca violència, tot respectat els vàndals els edificis de la ciutat. Aquesta interpretació pareix que procedeix del relat de Pròsper de que Lleó I aconseguí persuadir Genseric perquè no fóra violent.

Tot i això, Víctor de Vita fa un recompte dels carregaments de captius que arribaren a Àfrica des de Roma per a ser venuts com a esclaus. Al mateix temps, l'historiador bizantí Procopi de Cesàrea relata com almenys una església fou incendiada.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, amb el nom d'Imperi Bizantí, mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Gibbon, Edward. The history of the decline and fall of the Roman empire. vol.3 (en anglès). Collins & Hanney, 1826, p. 371. 
  2. Drinkwater & Hugh 2002, p. 118.
  3. Riera, Albert V.; Rosselló, Miquel. «LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII)». A: Romans i visigots a les terres valencianes. Museu de prehistòria de València, 2003, p.106. ISBN 84-7795-340-6. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Drinkwater, John; Elton, Hugh Fifth-Century Gaul: A Crisis of Identity?. Cambridge, England: Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52933-6. 
  • Procopius, 'The Vandalic War' in The History of the Wars, Books III & IV, trans. H.B Dewing (Cambridge; Mass. 1916)
  • Muhlberger, S., The Fifth Century Chroniclers: Prosper, Hydatius and the Gallic Chronicler of 452 (Leeds, 1990) — for Prosper's hagiographic portrayal of Leo.
  • Victor of Vita, History of the Vandal Persecution, trans. J. Moorhead (Liverpool, 1992).
  • Ward-Perkins, B., The Fall of Rome and the End of Civilisation (Oxford, 2005) pp. 17 & 189.