Saqueig de Roma (455)

El segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars fou el saquig de Roma de l'any 455, dut a terme pels vàndals, que estaven en guerra amb Petronio Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455

En aquest any, el rei vàndal Genseric va salpar amb la seva poderosa flota des de la seva capital a Cartago, pujant el Tíber per a saquejar la ciutat de Roma. El assassinat de Valentinià III i la ocupació del tro per Petroni Màxim havia sigut l'excusa per a que Genseric considerés que havia quedat invalidat el tractat de pau firmat amb Valentinià l'any 442.

Després la arribada dels vàndals, i segons els relats del cronista Pròsper, el Papa Lleó I el Magne implorà a Genseric per a que no destruís la ciutat o matés els seus habitants. Genseric accedí i les portes de Roma s'obriren per a ell i per als seus homes. Màxim fugí per a no enfrontar-se al cap vàndal, però morí a mans d'una munió de ciutadans romans als afores de la ciutat.

S'accepta el fet que Genseric saquejà grans quantitats de tresors de la ciutat, i que inclós tomà l'emperadriu Licinia Eudoxia, viuda de Valentinià, i a les seues filles com a hostatges. Una d'aquestes filles fou Eudorica, que més tard es casaria amb el fill de Genseric, Huneric

Existeix, malgrat això, prou debat al voltant de la severitat del saqueig vàndal. El saqueig de l'any 455 generalment es vist pels historiadors com més dur que el saqueig dut a terme pels visigots l'any 410, degut a que els vàndals estigueren quinze dies mentre que els visigots només en passaren tres a la ciutat. La causa de la controvèrsia, però, és l'afirmació que el saqueig fou relativament net, i que es produgueren poques morts i hagué poca violència, tot respectat els vàndals els edificis de la ciutat. Aquesta interpretació pareix que procedeix del relat de Pròsper de que Lleó I aconseguí persuadir Genseric per a que no fóra violent.

Tot i això, Víctor de Vita fa un recompte dels carregaments de captius que arribaren a Àfrica des de Roma per a ser venuts com a esclaus. Al mateix temps, l'historiador bizantí Procòpi de Cesàrea relata com al menys una església fou incendiada.

Referències

• Procopius, 'The Vandalic War' in The History of the Wars, Books III & IV, trans. H.B Dewing (Cambridge; Mass. 1916)
• Muhlberger, S., The Fifth Century Chroniclers: Prosper, Hydatius and the Gallic Chronicler of 452 (Leeds, 1990) — for Prosper's hagiographic portrayal of Leo.
• Victor of Vita, History of the Vandal Persecution, trans. J. Moorhead (Liverpool, 1992).
• Ward-Perkins, B., The Fall of Rome and the End of Civilisation (Oxford, 2005) pp. 17 & 189.