Sara Baartman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sarah Saartjie Baartman
Caricatura de Sara Baartman, segle XIX
Tomba de Sara Baartman a Hankey, a prop del seu lloc de neixement

Sara Baartman o Saartjie Baartman, nascuda aprox. 1789 a la zona del riu Gamtoos, Sud-àfrica i morta el 29 de desembre del 1815 a París, fou una dona del poble khoikhoi que va ser famosa a tot el món amb el nom de la "Venus Hotentot", en francès Vénus hottentote.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu veritable nom khoisan és desconegut. Només hom coneix el nom "Saartjie", diminutiu holandès de Sara i el cognom "Baartman", també d'origen neerlandès, tot i que ella era una Khoikhoi pura. Va ser orfe quan era encara una xiqueta. A part del seu idioma parlava molt bé l'afrikaans.

Sara era l'esclava[1][2] d'uns terratinents holandesos a la vora de la Ciutat del Cap quan Hendrick Cezar, el germà del seu propietari li suggerí que viatgés a Anglaterra i que faria fortuna exhibint el seu cos. Els atributs del cos de Sara, com l'acusada esteatopígia i els llavis menors allargats (sinus pudoris), eren comuns entre els pobles khoisan, però relativament desconeguts a Europa. Així Sara va ser portada a Londres el 1810.

Sarah fou exhibida a diverses ciutats d'Anglaterra com la "Venus Hotentot". Havia d'entretenir al públic bellugant les natges, sovint amb la cara pintada en exhibicions que emfatitzaven l'exotisme de Sara. Aquests espectacles foren considerats de mal gust per grups abolicionistes i l'African Association va fer una denúncia.

Sara fou portada devant del jutge i s'expressà de manera clara en holandès, declarant que no s'exhibia sota pressions i que rebia el cinquanta per cent dels beneficis de la recaptació. Zachary Macaulay, de l'African Association, va oferir a Sara repatriar-la al seu país, però ella refusà. Les raons si Sara es trobava sota pressions o amenaces són desconegudes. Potser es negava a tornar a la Província del Cap perquè el seu poble, aleshores esclavitzat, patia condicions d'humiliació pitjors que la degradació que ella experimentava en les seves exhibicions a Londres.

L'any 1815 Sara va canviar d'agent artístic i marxà a París. Allà la seva visita va inspirar sobretot els científics i metges de l'època. Així Sara va ser examinada moltes vegades al Jardin des plantes. Els gravats d'ella que ens han arribat daten d'aquesta època. Sara no va sobreviure gaire temps però, car a finals del mateix any va morir de pneumònia.

El naturalista Georges Cuvier va fer la disecció del cadàver. L'esquelet, el cervell i els òrgans sexuals de Sara foren conservats i se'n va fer un motlle del seu cos en guix. Aquests es varen exhibir al Museu Nacional d'Història Natural.

Repatriació de les restes mortals[modifica | modifica el codi]

L'any 1982 Stephen Jay Gould i Élisabeth de Fontenay varen escriure articles criticant el sexisme i l'etnocentrisme de la manera en què Sara havia estat tractada pel suposat "món civilitzat". Aleshores va començar una campanya per retornar la dignitat a aquesta dona sud-africana que va culminar amb el repatriament de les seves restes mortals al seu país d'origen. A Sud-àfrica Sara va tindre pòstumament un funeral amb tots els honors i el president Thabo Mbeki va llegir una elegia durant la cerimònia. La seva tomba es troba a Hankey, a la zona del riu Gamtoos, Cap Oriental.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Crais, Clifton and Pamela Scully (2008). Sara Baartman and the Hottentot Venus: A Ghost Story and a Biography. Princeton, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-13580-9
  • Fausto- Sterling, Anne (1995). "Gender, Race, and Nation: The Comparative Anatomy of 'Hottentot' Women in Europe, 1815–1817". In Terry, Jennifer and Jacqueline Urla (Ed.) "Deviant Bodies: Critical Perspectives on Difference in Science and Popular Culture", 19-48. Bloomington, Indiana University Press. ISBN 0-253-32898-5.
  • Gilman, Sander L. (1985). "Black Bodies, White Bodies: Toward an Iconography of Female Sexuality in Late Nineteenth-Century Art, Medicine, and Literature". In Gates, Henry (Ed.) Race, Writing and Difference 223-261. Chicago, University of Chicago Press.
  • Gould, Stephen Jay (1985). "The Hottentot Venus". In The Flamingo's Smile, 291-305. New York, W.W. Norton and Company. ISBN 0-393-30375-6.
  • Strother, Z.S. (1999). "Display of the Body Hottentot", in Lindfors, B., (ed.), Africans on Stage: Studies in Ethnological Show Business. Bloomington, Indiana, Indiana University Press: 1-55.
  • Qureshi, Sadiah (2004), 'Displaying Sara Baartman, the 'Hottentot Venus', History of Science 42:233-257. [1].
  • Willis, Deborah (Ed.) "Black Venus 2010: They Called Her 'Hottentot' ISBN 978-1-4399-0205-9. Philadelphia, PA. Temple University Press

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sara Baartman