Sarah Vaughan
| Sarah Vaughan | ||
|---|---|---|
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | Sarah Lois Vaughan | |
| Altres noms | "Sassy" "La Divina" |
|
| Naixement | 27 de març de 1924 | |
| Lloc d'origen | Newark, New Jersey, Estats Units | |
| Defunció | 3 d'abril de 1990 (als 66 anys) | |
| Gènere(s) | Jazz vocal, bebop, cool jazz, pop tradicional | |
| Ocupació | Cantant | |
| Veu | Contralto | |
| Anys en actiu | 1942–1989 | |
| Discogràfiques | Columbia, Mercury, Roulette, Pablo | |
Sarah Lois Vaughan (Newark, 27 de març de 1924 – Los Angeles, 3 d'abril de 1990), Sarah Vaughan (pronunciat Vo:n), malanomenada Sassy i La Divina, cantant nord-americana de jazz. Juntament amb Billie Holiday i Ella Fitzgerald, està considerada per molts com la més important i influent veu femenina del jazz, encara que el seu magisteri s'estén a tota l'àrea de la música popular. La veu de Vaughan es caracteritza per la seva tonalitat greu, per la seva enorme versatilitat i pel seu control del vibrato.
La seva tessitura, similar a la d'una cantant d'òpera, li permetia saltar del registre greu al de soprano amb gran facilitat. Sarah Vaughan va ser una de les primeres vocalistes a incorporar el bebop al seu cant, situant-lo a més, si escau, al nivell d'instrumentistes de la talla de Charlie Parker i Dizzy Gillespie. Les seves capacitats més destacades són la seva inventiva harmònica i el seu alt sentit de la improvisació. Al llarg dels anys, la seva veu es va anar fent més fosca, encara que no va arribar a perdre mai el seu poder i la seva flexibilitat. Va ser també una mestra en el scat.
Biografia [modifica]
Vaughan va cantar en la seua infància, com altres moltes cantants de jazz, en l'església[1]; rebé, a més a més, intenses lliçons de piano entre 1931 i 1939. Després de guanyar un concurs per a afeccionats en l' Apollo Theater, se va unir a la big band d'Earl Hines com a cantant. No ha quedat registre sonor d'aquesta col·laboració dels anys 1943-1944. Quan el seu gran amic el també cantant negre Billy Eckstine va formar la seua pròpia orquestra, Sarah es va unir a ell, fent el seu debut en l'enregistrament discogràfic. En l'orquestra de Hines va rebre la influència de Charlie Parker i Dizzy Gillespie.
Més enllà d'uns pocs mesos amb John Kirby entre 1945 i 1946, Sarah Vaughan va desenvolupar la seua carrera en solitari. Encara que cap a 1945 la seua imatge fóra millorable (el seu primer marit George Treadwell l'hauria d'ajudar molt en aquest aspecte), la seua veu era ja inqüestionable. Va realitzar uns primers enregistraments per a la companyia Continental entre els quals destaca la del 25 de maig de 1945, en la qual va estar acompanyada per Gillespie i Parker. No obstant això, foren els seus enregistraments d'entre 1946 i 1948 per a Musicraft (que incloïen temes com "If You Could See Me Now", "Tenderly" i "It's Magic") els quals van demostrar la seua maduració com a cantant i el seu fraseig orientat al bop aplicat a les cançons populars. Va signar un contracte amb Columbia i va gravar per a ella durant el període 1949-1953, consolidant la seua popularitat. Encara que alguns d'aquests enregistraments tenen un matís típicament comercial, els seus vuit temes gravats amb la banda de Jimmy Jones durant el 18 i 19 de maig de 1950 es troben entre les seues interpretacions més memorables, demostrant la seua capacitat indubtable per a cantar jazz.
Durant els anys cinquanta, Sarah va gravar per a Mercury música pop amb orquestres, i material purament jazzístic per al segell subsidiari d'aquell, EmArcy, entre el qual es troba la seva molt elogiada col·laboració amb Clifford Brown. Més tard, gravaria per a Roulette (1960-64), tornaria a Mercury (1963-67), i després d'un període d'inactivitat de quatre anys, per a Mainstream (1971-74); Vaughan va estar també en el segell Pablo de Norman Granz des de 1977 a 1982.
Discografia representativa [modifica]
- 1954: Swingin' Easy (EmArcy)
- 1954: Sarah Vaughan with Clifford Brown (Verve)
- 1954: The Gershwin Songbook (Mercury)
- 1955: In the Land of Hi-Fi (EmArcy)
- 1957: At Mister Kelly's [live] (EmArcy)
- 1958: No Count Sarah (EmArcy)
- 1963: Sarah Sings Soulfully (Roulette)
- 1963: Sassy Swings the Tivoli [live] (Emarcy)
- 1978: How Long Has This Been Going On? (Pablo)
- 1979: The Duke Ellington Songbook, Vol. 1-2 (Pablo)
- 1982: Crazy and Mixed Up (Pablo)
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarah Vaughan |
- ↑ Gates, Cornell The African-American Century: How Black Americans Have Shaped Our Country ISBN 0-684-86415-0, page 229
