Sarah Vaughan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sarah Vaughan
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Sarah Lois Vaughan
Altres noms "Sassy"
"La Divina"
Naixement 27 de març de 1924
Lloc d'origen Newark, New Jersey, Estats Units
Defunció 3 d'abril de 1990 (als 66 anys)
Gènere(s) Jazz vocal, bebop, cool jazz, pop tradicional
Ocupació Cantant
Veu Contralto
Anys en actiu 1942–1989
Discogràfiques Columbia, Mercury, Roulette, Pablo

Sarah Lois Vaughan (Newark, 27 de març de 1924Los Angeles, 3 d'abril de 1990), Sarah Vaughan (pronunciat Vo:n), malanomenada Sassy i La Divina, cantant nord-americana de jazz. Juntament amb Billie Holiday i Ella Fitzgerald, està considerada per molts com la més important i influent veu femenina del jazz, encara que el seu magisteri s'estén a tota l'àrea de la música popular. La veu de Vaughan es caracteritza per la seva tonalitat greu, per la seva enorme versatilitat i pel seu control del vibrato.

La seva tessitura, similar a la d'una cantant d'òpera, li permetia saltar del registre greu al de soprano amb gran facilitat. Sarah Vaughan va ser una de les primeres vocalistes a incorporar el bebop al seu cant, situant-lo a més, si escau, al nivell d'instrumentistes de la talla de Charlie Parker i Dizzy Gillespie. Les seves capacitats més destacades són la seva inventiva harmònica i el seu alt sentit de la improvisació. Al llarg dels anys, la seva veu es va anar fent més fosca, encara que no va arribar a perdre mai el seu poder i la seva flexibilitat. Va ser també una mestra en el scat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Vaughan va cantar en la seua infància, com altres moltes cantants de jazz, en l'església;[1] rebé, a més a més, intenses lliçons de piano entre 1931 i 1939. Després de guanyar un concurs per a afeccionats en l'Apollo Theater, se va unir a la big band d'Earl Hines com a cantant. No ha quedat registre sonor d'aquesta col·laboració dels anys 1943-1944. Quan el seu gran amic el també cantant negre Billy Eckstine va formar la seua pròpia orquestra, Sarah es va unir a ell, fent el seu debut en l'enregistrament discogràfic. En l'orquestra de Hines va rebre la influència de Charlie Parker i Dizzy Gillespie.

Més enllà d'uns pocs mesos amb John Kirby entre 1945 i 1946, Sarah Vaughan va desenvolupar la seua carrera en solitari. Encara que cap a 1945 la seua imatge fóra millorable (el seu primer marit George Treadwell l'hauria d'ajudar molt en aquest aspecte), la seua veu era ja inqüestionable. Va realitzar uns primers enregistraments per a la companyia Continental entre els quals destaca la del 25 de maig de 1945, en la qual va estar acompanyada per Gillespie i Parker. No obstant això, foren els seus enregistraments d'entre 1946 i 1948 per a Musicraft (que incloïen temes com "If You Could See Me Now", "Tenderly" i "It's Magic") els quals van demostrar la seua maduració com a cantant i el seu fraseig orientat al bop aplicat a les cançons populars. Va signar un contracte amb Columbia i va gravar per a ella durant el període 1949-1953, consolidant la seua popularitat. Encara que alguns d'aquests enregistraments tenen un matís típicament comercial, els seus vuit temes gravats amb la banda de Jimmy Jones durant el 18 i 19 de maig de 1950 es troben entre les seues interpretacions més memorables, demostrant la seua capacitat indubtable per a cantar jazz.

Durant els anys cinquanta, Sarah va gravar per a Mercury música pop amb orquestres, i material purament jazzístic per al segell subsidiari d'aquell, EmArcy, entre el qual es troba la seva molt elogiada col·laboració amb Clifford Brown. Més tard, gravaria per a Roulette (1960-64), tornaria a Mercury (1963-67), i després d'un període d'inactivitat de quatre anys, per a Mainstream (1971-74); Vaughan va estar també en el segell Pablo de Norman Granz des de 1977 a 1982.

Discografia representativa[modifica | modifica el codi]

  • 1954: Swingin' Easy (EmArcy)
  • 1954: Sarah Vaughan with Clifford Brown (Verve)
  • 1954: The Gershwin Songbook (Mercury)
  • 1955: In the Land of Hi-Fi (EmArcy)
  • 1957: At Mister Kelly's [live] (EmArcy)
  • 1958: No Count Sarah (EmArcy)
  • 1963: Sarah Sings Soulfully (Roulette)
  • 1963: Sassy Swings the Tivoli [live] (Emarcy)
  • 1978: How Long Has This Been Going On? (Pablo)
  • 1979: The Duke Ellington Songbook, Vol. 1-2 (Pablo)
  • 1982: Crazy and Mixed Up (Pablo)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarah Vaughan
  1. Gates, Cornell The African-American Century: How Black Americans Have Shaped Our Country ISBN 0-684-86415-0, page 229