Sargantana cuallarga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sargantana cuallarga
Psammodromus algirus juv.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Subordre: Sauria
Família: Lacertidae
Gènere: Psammodromus
Espècie: P. algirus
Nom binomial
Psammodromus algirus
(Linnaeus, 1758)
Mapa de distribució.
Mapa de distribució.


La sargantana cuallarga o sargantaner gros (Psammodromus algirus) és una espècie de la família Lacertidae pròpia dels països riberenys del Mediterrani occidental: Algèria, França, Itàlia, Marroc, Ibèria i Tunísia. El seu hàbitat natural és el bosc mediterrani i les zones de matoll, axí com els camps de conreu.


Descripció[modifica | modifica el codi]

És una sargantana fàcilment identificable, a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Països Catalans.

Els exemplars adults poden fer fins a 270 mm, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos.

Les escates que recobreixen el dors i els flancs són aquillades i alhora imbricades, tret que també s'estén a les ventrals. Aquestes característiques descrites de les escates, ultra la llargària de la cua, permeten de diferenciar-la fàcilment de la sargantana roquera (Podarcis muralis) i de la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), ambdues presents també al territori dels Països Catalans.

La coloració del dors és bruna, amb dues ratlles grogues molt ostensibles en els flancs, entre les quals també n'hi ha de negres. El ventre, per la seua part, és un xic iridescent i mostra tons blancs groguencs. Els mascles en zel tenen la gola i la zona temporal de color vermell ataronjat. D'altra banda, els mascles normalment exhibeixen puntets blaus a l'espatlla, cosa que és molt útil per a diferenciar ambdós sexes (dimorfisme sexual).

Un tret molt característic d'aquest petit saure rau en la capacitat d'emetre xiscles, fet que també es dóna en Psammodromus hispanicus i en Acanthodactylus erythrurus.


Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu preferentment en llocs arbustius i herbacis, on, atesa la seua coloració, passa desapercebuda fàcilment dels seus depredadors. També freqüenta les pinedes degradades, on sovint se la veu enfilada als pins.

És un saure característic dels llocs secs i solellosos, per la qual cosa no es troba a les zones altes i muntanyenques.


Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix bàsicament de petits insectes, especialment ortòpters, que captura amb certa facilitat, gràcies a la seua agilitat de moviments.

Sargantana cuallarga.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

L'època de zel coincideix amb l'inici de la primavera, i a finals de juny o bé a principis de juliol les femelles ponen de vuit a onze ous de forma esfèrica i de petites proporcions. Quan neixen, els petits ja són perfectament formats i comencen llur vida independent nodrint-se de petits artròpodes.


Situació legal als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Com la majoria de rèptils, és una espècie protegida per la llei.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]