Sargon d'Accad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sargon el Gran

Suposat bust de Sargon (Museu de Bagdad)
Defunció 2284 aC - 2316 aC

Sargon d'Accad, dit Sargon el Gran, fou un rei semític fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut. El va fer gràcies a la unificació de pesos i unitats de longitud.

Era un fucionari d'Ur-Zababa, considerat el coper reial, que es va revoltar contra el rei i va prendre el poder. Va fer una capital nova, que es va dir Accad o Agadé. Va derrotar primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d'Ur, i va sotmetre després la zona del Golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord. Va arribar pel sud-est fins a l'Elam, derrotant a Subartu i penetrant al nord de Síria i potser també a l'Àsia menor.

Origen[modifica | modifica el codi]

Imperi de Sargon I d'Accad.


Els seus orígens no es coneixen, ni tan sols el seu nom. La llegenda el fa fill adoptiu d'un tallador de palmeres que va ser trobat a la vora del riu on l'havia deixat la seva mare, una vestal. Aquesta història es repeteix amb Moisès o Ròmul i per tant s'ha de prendre amb precaució. Diu que va passar la joventut a la ciutat d'Azupiranu ("Ciutat del safrà") a la vora de l'Eufrates, que és totalment desconeguda. La regió d'origen del seu pare, presumptament adoptiu, es deia "La Muntanya", nom d'una regió entre el desert i l'Eufrates, prop de la desembocadura del Khabur-Balikh, que era un territori que havia estat ocupat per tribus semites. Serà Sargon qui farà que aquestes tribus, molt presents al nord de Mesopotàmia (amb una gran colònia a Kish), es diguin en endavant acadians. La llengua semítica d'aquestos pobles serà la que s'imposarà a l'imperi.

De jove acaba apareixent a Kish, on va ser coper segon del rei Urzababa, rei de la dinastia IV de Kish. No es coneix com va arribar al poder, però s'especula que arran d'una derrota de Urzazaba que va malmetre Kish, els semites d'aquesta ciutat es devien establir, dirigits pel coper reial, a una zona on van fundar la ciutat d'Accad, segurament a la vora de l'Eufrates, on avui hi ha al-Hilla, i de la qual Sargon es va nomenar rei (cap al 2340 aC). Allà devia consolidar el seu poder i no gaire més tard Sargon va ocupar Kish, que devia estar sota el domini de Lugalzagesi d'Umma i Uruk i va fer-la restaurar. El seu primer títol fou rei d'Accad, però després hi va afegir el de rei de Kish pel prestigi de l'antiga capital. Durant aquesta campanya també devia ocupar Tuttul, a l'Eufrates, i la via cap a Mari. Dominada Kish, tot el nord de Sumer va ser sotmès o es va sotmetre, i així va quedar enfrontat a Lugalzagesi i de mig centenar de poders locals que donaven suport a aquest, potser cap al 2338 aC o 2337 aC. De les inscripcions resulta que va haver-hi 34 batalles i Uruk va ser assaltada 3 vegades. Finalment la ciutat va ser presa i Lugalzagesi va ser empresonat, encadenat, i enviat a Nippur, al temple del deu Enlil. Així Sargon es va fer amo de Umma, Uruk, Lagash i Eninmar, principals estats de Lugalzagesi. Llavors Sargon es va titular "rei del país" (cap al 2229 aC).

Fundació de l'imperi accadi[modifica | modifica el codi]

No es poden datar las actuacions de Sargon cap a uns altres punts: Ebla, Iarmuk o Iarmuti, Líban i les muntanyes del Taure (zona oriental de nom "Muntanyes de Plata"). La llegenda el fa fins i tot travessar la mar Mediterrània i arribar al "país de l'estany" (Xipre?) i Creta. Diu també que va arribar a un punt de Anatòlia on hi havia el regne de Burushkhanda, al sud del Llac de la Sal (Tuz Gölü).

Cap a l'est els regnes elamites d'Awan i Warakshe varen fer una coalició per fer front a l'amenaça que suposava Sargon. Però aquest va derrotar els elamites, potser fent dues campanyes. Cap al nord-est va conquerir el país de Subartu, un lloc que no es sap ben bé a què correspon. Podria ser l'alta Mesopotàmia des dels Zagros al Khabur-Balikh o fins i tot punts més l'oest. Les inscripcions també parlen d'una campanya a Simurrum a la zona de les muntanyes Zagros.

El seu imperi tenia 65 països que devien correspondre a 65 estats o regnes sota dependència directa o indirecta de Sargon. Les llistes reials diuen que el seu regnat va durar 56 anys, però es suposa que inclou el seu període com a coper del rei a Kish. Li va succeir el seu fill Rimuix.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sargon d'Accad



Precedit per:
Lugalzagesi
Rei d'Accad
2338 aC2284 aC
Succeït per:
Rimuix