Sarral
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi de la Conca de Barberà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Conca de Barberà |
||||
| Gentilici | Sarralenc, sarralenca | ||||
| Superfície | 52,39 km² | ||||
| Altitud | 467 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
1.703 hab. 32,51 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 353750 4589800(i) | ||||
| Organització Entitats de població |
3 |
||||
| Codi territorial | 431423 |
||||
Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Taula de continguts |
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Montbrió de la Marca | 41 |
| Sarral | 1.426 |
| Vallverd | 25 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1857 incorpora Vallverd, i el 1975, Montbrió de la Marca.
[modifica] Història
El segle XI el lloc era conegut com Saüc i pertanyia a les terres del castell de Forès. Se li atorgà carta de població l’any 1180, constituint-se com Villa Real. El 3 de novembre de 1285, el rei Pere II d'Aragó cedí el domini de les terres al monestir de Santes Creus. Donada l’oposició de la població a dependre del cenobi, el lloc tornà a quedar en mans de la corona el 1383.
Finalitzada la Guerra dels Segadors, el rei Jaume II d'Aragó entregà el lloc al marquès de Mortara com a compensació per la seva lleialtat durant la guerra. Com que el marquès no va tenir fills, el lloc passà al marquès de Figueira que fou senyor del lloc entre 1800 i 1833.
Encara que es coneix l’existència d’un castell durant l'Edat Mitjana, no queda cap rastre de la seva presència. Se suposa que va estar ubicat en el lloc en el que es troba l'Ajuntament actual. Es coneix també que la ciutat va estar en un temps emmurallada i que els murs foren destruïts durant la guerra civil catalana contra Joan II.
El 29 de març de 1810 nasqué a Sarral Pau Alió Anguera, que ha passat a la història per ser el tinent de l’exèrcit de Ramon Cabrera que durant la Primera Guerra Carlina expugnà la fortalesa de Morella en un audaç cop de mà.
[modifica] Llocs d'interès
.JPG)
- Museu de l'Alabastre.[2]
- Celler Cooperatiu de Sarral,[3] obra modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914.[4] Està format per tres naus, més elevada la central, a l'estil de les masies catalanes.[4] Els finestrals verticals amb forma rectangular s'escalen a la façana seguint el pendent de la coberta i s'organitzen de dos en dos a les naus laterals.[4] Cal destacar el dipòsit, suportat per tres pilars de maó vist i coronat amb coberta cònica. L'any 1934 es va afegir un segon edifici quasi idèntic al primer.[4]
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Calvet, Jordi. «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71 (setembre 2008), p. 60-61. ISSN 1695-2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 poblesdecatalunya.cat, Celler Cooperatiu (Sarral - Conca de Barberà)
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina web de la revista local El Baluard
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Prehistòria de Sarral
- Cronología de la Prehistòria de Sarral
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
 |
Açò és un esborrany sobre la Conca de Barberà. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
