Sarrià de Ter
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Gironès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès |
||||
| Gentilici | Sarrianenc, sarrianenca | ||||
| Superfície | 4,16 km² | ||||
| Altitud | 70 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
4.790 hab. 1.151,44 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 485600 4651800Coord.: 42° 1′ 5″ N, 2° 49′ 34″ E / 42.01806,2.82611 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Roger Torrent (ERC) |
||||
| Codi territorial | 171864 |
||||
| Agermanament | Aguacatán (Guatemala) | ||||
Sarrià de Ter és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
El municipi de Sarrià limita al nord amb el de Sant Julià de Ramis; al sud i a l'est, amb el de Girona; i a l'oest, amb el de Sant Gregori.El seu emplaçament geològic i estructural resulta singular perquè pràcticament conflueixen en ell la Serralada Transversal Catalana, la Serra de les Gavarres, la depressió neògena de la Selva i el corredor que comunica aquesta depressió amb la fossa de l'Empordà. L'extensió del municipi és relativament reduïda, i ocupa una superfície lleugerament superior als 4 km² (4,16 km²). En l'actualitat compta amb una població de 4.533 habitants (febrer 2009), amb una alta previsió de creixement.
Taula de continguts |
Història[modifica]
El nucli més antic de poblament del municipi és Sarrià de Dalt, situat a la riba esquerra de la riera de Xuncla. Les cases que envolten l'església de Sant Pau i el poblament rural dispers a l'oest del terme van ser l'origen del municipi a partir del segle XII. Ja a finals del segle XVII i primers del XVIII es començà a constituir el nucli de Sarrià de Baix al costat del camí de Girona a Perpinyà que travessava el riu Ter. L'actual carrer Major és l’eix resultant d'aquell procés paral·lel al riu Ter.
Parlar de Sarrià de Ter és parlar del procés d'industrialització que va experimentar gairebé tot Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. La primera fàbrica que hi va haver a Sarrià va ser fundada per Felip Flores i Brugada, que fou l'impulsor de tota la maquinària necessària per a l'obtenció de pasta per a fabricar paper, l'any 1869. Al principi del nou segle XX el procés d’industrialització anava endavant, es formaven societats mercantils i recreatives i, pel que fa a la indústria paperera, Sarrià ocupava un lloc destacat per la seva producció.
El 1815 es crea al veïnat de Sarrià de Baix una parròquia independent del nucli de Sant Pau, que finalment esdevé cap del municipi de Sarrià de Ter. En aquesta època encara la plana de la riba del Ter era un gran pla agrícola del qual resta record als actuals topònims del poble: pla de l’Horta, dels Vinyers, de Baix… Però la construcció de la carretera N-II, els anys 50, va suposar la progressiva urbanització de nous carrers en direcció a ponent, amb habitatges i zones industrials. La paperera Torras Hostench fou un dels nuclis d’urbanització importants, promotor també del nou "Sarrià de Dalt", construït els anys 50 annex a les seves zones industrials.
L'any 1976 Sarrià de Ter, que comptava ja amb una població de 4.000 habitants, va ser annexionada a la ciutat de Girona. Amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics l'any 1979, Sarrià va recuperar la seva independència municipal.
Llocs d'interès[modifica]
- Parròquia de Nostra Senyora de la Misericòrdia, al nucli de Sarrià de Baix. Temple iniciat cap el 1800, Edifici de Rafael Masó
- Edifici del Coro. Situat al carrer Major, aquest edifici modernista, també de Rafael Masó, compta amb un petit auditori i fou utilitzat antigament com a ateneu.
- Conjunt històric-arquitectònic del carrer Major. El carrer Major de Sarrià té els seus orígens com a camí Reial de Girona a Perpinyà. Les referències dels seus hostals als escrits del Baró de Maldà i el pas més recent del carrilet de Banyoles li atorguen entitat per a figurar com a conjunt patrimonial del municipi.
- Torre de l'aigua dels cinemes. Situada al carrer Firal.
- Fàbriques i tallers del carrer Josep Flores. Al principi del carrer Josep Flores hi ha diversos tallers i una fàbrica, Can Mitjans, amb xemeneia de totxo associats al canal i a la resclosa sobre el Ter. Aquests elements son testimoni dels orígens industrials de Sarrià.
- Masia de Sant Ferriol. Situada entre els barris del Pla de l’Horta i de Sarrià de Dalt, al peu d’un antic camí de ferradura. Es tracta d’una gran masia de 3 plantes, amb portes de mitja volta i una badiu annexa en pedra.
- Parròquia de Sant Pau de Sarrià. Al nucli de Sarrià de Dalt. Documentada del segle XI, com a possessió del monestir de Sant Pere de Galligants (Girona). El 1698 era lloc reial.
- Molí d’en Xuncla. Situat a la sortida de Sarrià, havia aprofitat l’aigua de la riera del mateix nom.
- Masia de Can Camós. Testimoni del passat rural de Sarrià, disposa d’algun portal i finestres de gran interès.
- Vila Romana.
Demografia[modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1981 s'incorpora a Girona i es desagrega el 1986.
Celebracions[modifica]
A Sarrià de Ter es celebra la Festa de la matança del porc cada any.
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarrià de Ter  |
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre el Gironès. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
