Sarrión

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sarrión
Localització

Localització de Sarrión respecte de l'Aragó Localització de Sarrión

Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província de Terol
Gúdar-Javalambre
Gentilici sarrionenc-sarrionenca
Predom. ling. Castellà
Superfície 140,4 km²
Altitud 991 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.149 hab.
8,18 hab/km²
Coordenades 40° 8′ 26″ N, 0° 48′ 55″ O / 40.14056°N,0.81528°O / 40.14056; -0.81528Coord.: 40° 8′ 26″ N, 0° 48′ 55″ O / 40.14056°N,0.81528°O / 40.14056; -0.81528
Distàncies 36 km de Terol
Dirigents:
• Alcalde:

Narciso Martín (PAR)
Codi postal 44460
Web

Sarrión és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre. Es troba a la Carretera Nacional 234 a 36 km de la capital, Terol. Limita amb les poblacions de: la Pobla de Valverde, Valbona, Móra de Rubiols, Albentosa i Manzanera.

Història[modifica | modifica el codi]

Ocupa una situació estratègica que li va permetre ser baluard defensiu de la comarca de l'Alt Millars en l'Edat Mitjana. En aquesta època, fou Sarrión cap de Sexma de la Comunitat de Terol i en l'església parroquial, se celebraren freqüents assemblees anuals.

A principis del segle XIII, després de la reconquesta, s'edificaren en la població dues esglésies: una a la Verge de Mediavulla i una altra al Santíssim Crist, en la que radicà l'antiquíssima cofradia d'aquest nom. Sarrión fou un dels destins preferits de Jaume I, consta que el 30 de març de 1254 el rei es trobava al municipi.

Actualment es conserva el Portal de Terol, però sols un tram de la muralla. L'any 1364, Sarrión va ser arrasada per Pere el Cruel. Dependent de la comunitat de Terol, volgué sacsar-se el jou de la capital, es proclamà independent i alçà forca el 1447. El 1522, Joan de Lanuza desbaratà el pla i els caps foren apresonats i executats.

L'any 1336, Pere IV li va concedir el títol de Vila.. El carrer del poliesportiu s'anomena Fernando Lozano.

A l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Columna Casas Sala, formada per milicians voluntaris i guàrdies civils, sortí de Castelló cap al front de Terol i prengué Sarrion. A La Pobla de Valverde, els guàrdies civils de la columna es passaren al bàndol franquista, obrint foc, i capturant els milicians.[2] Pocs dies després, la Columna de Ferro es va haver de detenir per l'atac d'una columna nacionalista d'uns 300 homes procedents de Terol per reprendre-la,[3] i venceren gràcies al suport de l'aviació.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Sarrión
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2007
2.168 2.289 2.342 2.370 1.711 1.859 1.688 1.272 1.116 1.021 1.026 1.073

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003 Narciso Martín PP
2003 - 2007 Narciso Martín PP
2007 - 2011 Narciso Martín PAR
Des del 2011 n/d n/d

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església parroquial de Sant Pere del segle XVIII d'estil barroc.
  • Ermita romànica de la Sang de Crist del segle XII.
  • Palau del carrer Terol del segle XVI.
  • Palau de Ventivilla, edifici gòtic del segle XV.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • 3 de maig: Romeria de la Santa Creu.
  • Juny, cap de setmana més pròxim al dia 24: Sant Joan.
  • 15 d'agost: l'Assumpció de la Verge.
  • Tercer cap de setmana de setembre: Verge de la Mediavilla i Sant Roc.
  • Octubre: Verge del Pilar.
  • Novembre:Fira de la trufa (Fitruf)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Porcar Orihuela, Juan Luis. «La Columna Casas Sala, memòria històrica de Castelló». .
  3. Girona, Manuel. Una miliciana en la Columna de Hierro: María "la Jabalina" (en castellà). Universitat de València, 2007, p.46. ISBN 8437066565. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]