Sasserès
De Viquipèdia
|
Sassaresu |
|
|---|---|
| Altres denominacions: | Sassarese, Tattaresu |
| Parlat a: | Sardenya, Itàlia |
| Regió: | Sud d'Europa |
| Parlants: | ~125.000 |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Llengua romànica |
|
|
|
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | co o sc |
| ISO 639-2 | cos o srd |
| ISO 639-3 | sdc |
| ISO 639-3 | sdc |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El sasserès (en sasserès sassaresu o turritanu, en sard thatharese o turrità) és un diasistema i segons alguns, un idioma individual (codi ISO 639 sdc) al nord-oest de l'illa de Sardenya, amb fortes influències del cors, lígur,català i del toscà, de transició entre el gal·lurès i el sard. És parlat als municipis de Sàsser, Porto Torres, Sorso, Stintino i bona part de la Nurra; als minucipis de Castelsardo, Tergu i Sedini, la varietat castellanese.
Taula de continguts |
Influència del català [modifica]
- En sasserès, les formes del verb en infinitiu en les dues declinacions principals són acabades en -à i -ì (amà, partì) i en canvi hi ha molts menys verbs acabats en -é, que són pocs i irregulars. Aquesta forma deriva de la desinència acabada en "-r" muda pròpia del català oriental, és a dir que els verbs "anar", "saber", "córrer" o "fugir" són pronunciats anà, sabè, corre, fugí. La característica també és comuna i compartida amb l'alguerès, on és present qualsevol de les excepcions.[1]
- També hi ha unes dotzenes de paraules d'origen català sovint presents en els dialectes del sard logudorès i gal·lurès:
| Sard logudorès | Sassarès | Castellanès | Gal·lurès | Català |
|---|---|---|---|---|
| agabbare | aggabbà | agabbà | agabbà, micà | acabar |
| cagliare | caglià | caglià | caglià | callar |
| cara | cara | cara | cara | cara |
| carrela, carrera | carrera | carrera | carrera | carrer |
| gana | gana | gana | gana | gana |
| grogu | grogu | grogu | giallu, grogu | groc |
| matessi | matessi | matessi | matessi | mateix |
| mucadore, mucaloru | muccaroru | muccalori | miccalori | mocador |
| presse, pressa | pressa | pressa | pressa | pressa |
| preguntare, pregontare | priguntà | priguntà | pricuntà | preguntar |
| síndria | sindria | sindria | síndria | síndria |
Topònims [modifica]
En l'ús comú el sasserès pot utilitzar indiferentment topònims sards, del dialecte gal·lurès o bé de l'italià. No obstant això, hi ha localitats on es continua utilitzant el mot sasserès propi:
- L'Alguer: en sasserès La Liéra o L'Aliera, en sard S'Alighèra i en italià Alghero
- Cagliari: Caltheddu
- Castelsardo: Caltheddu Saldhu
- Porto Torres: Pòlthu Tòrra
- Sassari: Sàssari
- Sedini: en sasserès, Sèddini
- Sorso: en sorsès i sasserès Sòssu
- Stintino: en sasserès Isthintini, en sardo Istintinu
- Tergu: en sasserès Zèrigu, en sard Tergu
- Sennori: Sennari o Sènnaru
Referències [modifica]
- ↑ Franziska Gostner, Alghero, de J. Armangué i Herrero, Estudis sobre la cultura catalana a Sardenya. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001, p. 256
Enllaços externs [modifica]
- Mauro Maxia - Studii storici sui dialetti della Sardegna settentrionale (in pdf)
- Poesies de Giuseppe Tirotto en castellanès
- Giuseppe Tirotto - Tu, e un ammentu d'attugnu
- Presentació de Giuseppe Tirotto
- Obres en sassarès de Pompeo Calvia
- Recull acústic de Humboldt-Universitat de Berlín
- Informació sobre Sasserès a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “sdc” (anglès)
