Sassolita
 Sassolita | |
|---|---|
 Sassolita groga de l'illa Vulcano, Itàlia  | |
| Fórmula química | H₃BO₃ |
| Epònim | Sasso Pisano (en)  |
| Localitat tipus | Sasso Pisano (en) |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 06.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.01 |
| Dana | 24.3.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls pseudohexagonals escalats; incrustations; tabular; pot ser estalactític |
| Estructura cristal·lina | a = 7.02 Å, b = 7.06 Å, c = 6.59 Å; α = 103.65°, β = 101.11°, γ = 59.98°; Z = 4 |
| Grup puntual | triclínica 1 |
| Color | incolor, blanc, gris, groc |
| Macles | comunes sobre l'eix [001] |
| Exfoliació | {001} perfecta, micàcia |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 1 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 1,46 a 1,50 |
| Densitat | 1,45 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.340 nβ = 1.456 nγ = 1.459 |
| Birefringència | δ = 0,119 |
| Angle 2V | mesurat: 5°, calculat: 16° |
| Solubilitat | soluble en aigua |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sso |
| Referències | [1] |
La sassolita és un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del jaciment italià de Sasso, on va ser descoberta.
Característiques[modifica]
La sassolita és la forma mineral de l'àcid bòric (H₃BO₃). És de color clar, blanc o gris si no té impureses, tot i que també pot ser de color groc si conté sofre o de color marró a causa de la presència d'òxids de ferro. A més de ser flexible, és un dels minerals més tous, de duresa 1 a l'escala de Mohs, sent tan tou com el talc. Mostra una brillantor nacarada, és grassa al tacte i posseeix un gust amarg. És soluble en aigua calenta i es fon fàcilment. Produeix aigua quan es guarda en un tub tancat. És luminescent, presentant una coloració blava sota llum ultraviolada de longitud d'ona curta. Es fa servir a la indústria química, del vidre i a medicina.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sassolita pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: nordenskiöldina, tusionita, jimboïta, kotoïta i takedaïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma als volcans i a les fonts termals, presentant-se com a evaporita o sublimat al voltant de les fumaroles volcàniques. També se'n pot trobar com a dipòsit sedimentari de borat. Pot aparèixer associada a larderellita, santita, ginorita, probertita, searlesita, mirabilita, hieratita i glauberita. A més del jaciment de Sasso Pisano, que constitueix el jaciment tipus, a Itàlia hi ha dipòsits al Vesuvi i a l'illa Vulcano (Sicília). Als Estats Units hi ha jaciments al Parc Nacional de la Vall de la Mort (Califòrnia) i a Steamboat Springs (Nevada).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sassolita |