Saturació (química)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Saturació en química, (del llatí saturare,que significa 'omplir'[1]) té diversos significats, tots ells basats a arribar a una capacitat màxima.

  1. En química física, la saturació és el punt en el qual una solució d'una substància pot dissoldre més quantitat d'aquesta substància i les quantitats addicionals d'ella apareixeran com una fase separada (com un precipitat[2] si és sòlida o com efervescència o inclusió si és gasosa). Aquest punt de màxima concentració, el punt de saturació, depèn de la temperatura i pressió de la solució com també de la natura química de les substàncies implicades. Això pot ser usat en el procés de la recristal·lització per purificar un producte químic.
  2. En química física, quan es refereix a un procés de superfície la saturació denota el grau en el qual un lloc d'enllaç químic à completament ocupat. Per exemple, la saturació de bases es refereix a la fracció de cations bescanviables que són cations de bases. De manera similar en la ciència del medi ambient, saturació de nitrogen significa que un ecosistema, com un sòl, no pot emmagatzamar ja més nitrogen.
  3. En la química orgànica, un compost saturat no té doble o triple enllaços o anell. En hidracarburs saturats, cada àtom de carboni està unit a dos àtoms d'hidrogen, excepte aquells terminals de la cadena, que porten tres àtoms d'hidrogen. En el cas de l'età saturat, cada centre de carboni té quatre enllaços simples i és característic d'altres hidrocarburs saturats, ela alcans. En contrast, en l'etilè cada centre de carboni està unit a dos enllaços simples i un doble enllaç.
    Els àcids triglicèrids deriven d'àcids grassos saturats i monnoinsaturats.[3]
    Com altres alquens insaturat. El grau d'insaturació especifica que la quantitat d'hidrogen que un compost pot enllaçar. Aquest terme s'aplica també als àcids grassos constitujents dels greixos els quals poden ser saturats o insaturats El terme insaturat es fa servir quan l'estructura del carboni conté dobles o ocasionalment triples enllaços. Molts olis vegetals contenen àcids grassos amb un (monoinsaturat) o o més (poliinsaturat) dobles enllaços en ells. El nombre de brom és un índex de insaturació.[4]
  4. En química organometàl·lica, un complex insaturat té menys de electrons de valència i és susceptible d'addició oxidativa o coordinació d'un lligand addicional. La insaturació és característica de molts catalitzadors.[5]
  5. En bioquímica, el terme es refereix a la fracció de la proteïna total en llocs d'enllaç que estan ocupats en un moment donat.
  6. En termodinàmica, el vapor es considera que està saturat si el vapor està a suficient temperatura per no estar més en equilibri amb l'aigua líquida. A la temperatura de saturació per a una pressió donada, refredar el vapor resulta en la condensació i escalfar més el vapor porta a vapor sobrescalfat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mosby’s Medical, Nursing and Allied Health Dictionary, Fourth Edition, Mosby-Year Book Inc., 1994, p. 1394
  2. Defining Solutions
  3. Alfred Thomas. «Fats and Fatty Oils». A: Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley-VCH, 2002. DOI 10.1002/14356007.a10_173. 
  4. Plantilla:March6th
  5. Hartwig, J. F. Organotransition Metal Chemistry, from Bonding to Catalysis; University Science Books: New York, 2010. ISBN 1-891389-53-X