Saturn IB

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:29, 27 març 2016 amb l'última edició de Manlleus (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El Saturn IB (o Saturn 1B) fou una versió millorada del coet Saturn I, amb una segona etapa molt més potent, el S-IVB. Va ser produït per les empreses Chrysler (l'etapa S-IB) i McDonell Douglas (l'etapa S-IVB). Es considera l'antecessor del poderós Saturn V, destinat a provar el mòdul de comandament per vols en òrbita terrestre. Al contrari que l'anterior Saturn I, l'IB tenia prou càrrega útil per posar tant el mòdul de comandament com el mòdul lunar en òrbita terrestre. Això el va fer molt valuós per realitzar proves amb les naus de l'Apollo mentre el Saturn V que l'enviaria més tard a la Lluna estava encara en procés de desenvolupament.

Especificacions

Paràmetre S-IB - 1a etapa S-IVB - 2a etapa Unitat d'instruments Adaptador Nau-ML
Altura (m) 25.5 17.8 9.1 8.5
Diàmetre (m) 6.6 6.6 6.6 6.6 i s'estreny fins a 3.9
Massa bruta (kg) 458,107 119,920 1,980 1,837
Massa en el buit (kg) 45,267 13,311 N/A N/A
Motors Vuit H-1 Un J-2 N/A N/A
Empenyiment (kN) 7,582 1,020 N/A N/A
Isp (s) 288 421 N/A N/A
Isp (kN·s/kg) 2.82 4.13 N/A N/A
Durada combustió (s) 150 470 N/A N/A
Propelent LOX/RP-1 LOX/LH2 N/A N/A

Etapa S-IB

Diagrama de la primera etapa (S-IB) del coet Saturn IB

La primera etapa és un coet de vuit motors per a missions d'òrbita terrestre. Es compon de nou tancs de propelent, vuit aletes, un conjunt d'estructures per a l'impuls, vuit motors H-1 i altres components. Els contenidors de propelent consisteixen en vuit tancs Redstone (quatre contenen LOX i quatre contenen RP-1) agrupats al voltant d'un tanc PGM-19 Jupiter, que conté LOX. Els quatre motors exteriors poden ser dirigits per controlar el coet.

  • Altura: 25,5 m
  • Diàmetre: 6,6 m
  • Nombre d'aletes: 8
  • Envergadura: 5,5 m
  • Motors: 8 H-1
  • Empenyiment: 7,1 MN
  • Combustible: RP-1 (querosè refinat) 155 m³
  • Oxidant: Oxigen líquid (LOX) 250 m³
  • Durada de la combustió: 2,5 min
  • Altitud després de la combustió: 68 km

Etapa S-IVB

Article principal: S-IVB
Diagrama de la segona etapa (S-IVB) del Saturn IB

La segona etapa (S-IVB-200) és similar a la tercera etapa (S-IVB-500) utilitzada en el Saturn V, amb l'excepció de l'adaptador interetapa, petits mòduls auxiliars de control de la propulsió i la manca de capacitat de reinicialitzar el motor per col·locarse en òrbita. És propulsat per un únic motor J-2. Els tancs de carburant i oxidant compartien una "mampara comuna". Això reduïa el pes del coet en deu tones i la seva distància en tres metres.

  • Altura: 17,8 m
  • Diàmetre: 6,6 m
  • Nombre d'aletes: 0
  • Motors: 1 J-2
  • Empenyiment: 890 kN
  • Combustible: Hidrogen líquid (LH2) 242 m³
  • Oxidant: Oxigen líquid (LOX) 76 m³
  • Durada de la combustió: 7 min aprox.
  • Altitud després de la combustió (pel Saturn IB): òrbita

Durada del vol

Launch Event Time (s) Altitude (km)
Ordre d'ignició -3,02 .
Primer moviment -0,19 .
Enlairament 0,00 .
Maniobra d'orientació 10,0 .
Maniobra de rotació 10,0 .
Final maniobra de rotació 38,0 .
Mach U 62,18 7,63
Max Q 75,5 12,16
Freeze Tilt 134,40 .
Final combustió motor intern 140,65 .
Final combustió motor extern 144,32 .
Encesa coets Ullage 145,37 .
Separació S-IB / S-IVB 145,59 .
Ignició S-IVB 146,97 .
Final de combustió coets Ullage 148,33 .
Separació coets Ullage 156,58 .
Separació LES 163,28 .
Maniobra d'orientació 613,95 .
Separació S-IVB 616,76 .
Posada en òrbita 626,76 .
Inici seqüència separació Nau/CSM 663,11 .
Separació de la nau 728,31 .

Vehicles i llançaments

Muntatge per a subjectar el Saturn IB mentre és transportat al LC-39B en la plataforma mòbil

Els Saturn IB originals per l'Apollo van ser llançats des de l'LC-34 i l'LC-37, a Cap Canaveral (Florida, EUA).

El Saturn IB es va tornar a fer servir més tard per a vols tripulats de l'Skylab i el Projecte de prova Apollo-Soyuz. Els models usats llavors ja no tenien la combinació alternada de tancs negres i blancs que servien de distintiu per a les primeres produccions d'aquests. Aquests llançaments van ser realitzats des de l'LC-39B, Centre Espacial Kennedy, fent servir un muntatge de bastides que subjectaven el coet fins a l'altura de la braç d'accés per a la tripulació de la plataforma mòbil del llançador.

Tots els llançaments del Saturn-IB, des de l'AS-201 fins a l'ASTP


Número de sèrie Nom de la missió Massa de la nau (kg) Data de llançament Notes
SA-201 AS-201 20.820 26 de febrer de 1966 Prova no tripulada suborbital del Bloc I del CSM
SA-203 AS-203 - 5 de juliol de 1966 Prova no tripulada del comportament en òrbita de LH2 sense carburar per donar suport al disseny de reinici de l'S-IVB-500
SA-202 AS-202 25.810 25 d'agost de 1966 Prova no tripulada suborbital del Bloc I del CSM
SA-204 Apollo 1 20.412 Havia de ser el primer vol tripulat orbital de prova del Bloc I del CSM. Un incendi a la cabina causà la mort dels astronautes i va danyar el CM durant un assaig abans del llançament previst pel 21 de febrer de 1967
SA-204 Apollo 5 14.360 22 de gener de 1968 Prova de vol orbital no tripulat del mòdul lunar, va utilitzar el vehicle de llançament de l'Apollo 1
SA-205 Apollo 7 16.520 11 d'octubre de 1968 Prova de vol orbital tripulat del Bloc II del CSM
SA-206 Skylab 2 19.979 25 de març de 1973 El Bloc II del CSM va transportar la primera tripulació a l'estació en òrbita Skylab
SA-207 Skylab 3 20.121 28 de juliol de 1973 El Bloc II del CSM va transportar la segona tripulació a l'estació en òrbita Skylab
SA-208 AS-208 CSM-119 a l'espera del rescat de l'Skylab 3; no necessària
SA-208 Skylab 4 20.847 16 de novembre de 1973 El Bloc II del CSM va transportar la tercera tripulació a l'estació en òrbita Skylab
SA-209 AS-209 CSM-119 a l'espera del rescat de l'Skylab 4 i més tard de l'Apollo-Soyuz; no necessària
SA-209 Skylab 5 Missió del CSM planejada per a mantenir l'Skylab en òrbita mentre es preparava el transbordador espacial; cancel·lada
SA-210 ASTP 16.780 15 de juliol de 1975 CSM de l'Apollo amb un mòdul d'adaptació especial, junt amb el Soyuz 19. Últim vol del Saturn IB.
SA-211 Sense fer servir. Primera etapa rebutjada.[1] Etapa S-IVB convertida i utilitzada en l'estació espacial Skylab.
SA-213 Només construïda la primera etapa. Sense fer servir i rebutjada.[1]
SA-214 Només construïda la primera etapa. Sense fer servir i rebutjada.[1]

Hi ha tres llocs on estan exposats els vehicles Saturn 1B (o parts d'aquests):

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Història del Saturn 1B». [Consulta: 1r novembre 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fotografies dels diferents Saturn IB en exposició».

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saturn IB
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Saturn_IB&oldid=16702485»