Saturnals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les saturnalis (Saturnalia) foren una festa romana dedicada al deu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Els habitants del Laci atribuïen a Saturn la introducció de l'agricultura i les arts de la vida civilitzada. La festa es feia prop de l'inici de l'hivern quan les feines del camp ja s'havien acabat; fou celebrada antigament per les poblacions rústiques i mentre durava no es podien fer negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Fins i tot els esclaus gaudien d'algunes llicències i podien vestir com persones lliures, tenien llibertat de paraula i podien menjar en igualtat amb els seus amos.

Amb el temps es va estendre a la ciutat i va esdevenir una festa molt popular. Els edils organitzaven distraccions. Les celebracions tenien certes similituds al modern carnaval (per exemple l'elecció d'un rei) i al Nadal. Consta que ja se celebrava ocasionalment en temps de Tul·li Hostili però no fou establerta formalment fins al consolat de Aule Semproni i Marc Minuci Augurí el 497 aC.

Durant la república quasi tot el mes de desembre era dedicat a Saturn. Quan Juli Cèsar va establir el calendari nou que va allargar dos dies el mes de desembre, es van produir confusions i August va establir finalment tres dies fixos per la celebració, el 17, 18 i 19 de desembre; després, no se sap quan, s'hi va afegir un quart dia, i sota Calígula un cinquè dia (la Juvenàlia); Claudi va confirmar els cinc dies. D'aquestos dies només un era consagrat a celebracions religioses, encara que les felicitacions i les llicències podien durar set dies, ja que coincidien les saturnals, la Opàlia (cinc dies entre ambdues) i la Sigil·lària (2 dies).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]