Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la

En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta. Generalment, és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant de l'estrella. En el cas de la Lluna, té una mesura tan semblant a la Terra que en comptes de considerar la Terra com un planeta i la Lluna com el seu satèl·lit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble). Tal és el cas de Plutó i el seu satèl·lit Caront.

Per extensió, anomenem llunes els satèl·lits dels altres planetes. Així diem: els quatre satèl·lits de Júpiter, però també, les quatre llunes de Júpiter. Per extensió s'anomena satèl·lit natural o llunes qualsevol cos natural que gire al voltant d'un cos que no siga el Sol, com per exemple un asteroide com en el cas del satèl·lit asteroidal Dactyl girant al voltant de (243) Ida.

En el sistema solar hi ha:

• Satèl·lits pastors: quan mantenen algun anell de Saturn, Júpiter, Urà o Neptú en el seu lloc.
• Satèl·lits troians: quan un planeta i un satèl·lit important tenen en els punts de Lagrange L₄ i L₅ altres satèl·lits.
• Satèl·lits coorbitals: quan giren en la mateixa òrbita. Els satèl·lits troians són coorbitals, però també ho són els satèl·lits de Saturn Janus i Epimeteu, que disten en les seves òrbites menys de la seva grandària i en comptes de xocar intercanvien les seves òrbites.
• Satèl·lits asteroidals: alguns asteroides tenen satèl·lits al seu voltant com (243) Ida i el seu satèl·lit Dactyl. El 10 d'agost de 2005, es va anunciar el descobriment d'un asteroide (87) Sílvia, que té dos satèl·lits girant al seu voltant, Ròmul i Rem. Ròmul, la primera lluna, es va descobrir el 18 de febrer de 2001 en el telescopi W. M. Keck II de 10 metres a Mauna Kea, té 18 km de diàmetre i la seva òrbita a una distància de 1.370 km de Sílvia tarda a completar-se 87,6 hores. Remus, la segona lluna, té 7 km de diàmetre i gira a una distància de 710 km, i tarda 33 hores a completar una òrbita al voltant de Sílvia.

Es contraposa al terme satèl·lits artificials, que és un objecte fabricat per l'ésser humà.

Referit als satèl·lits naturals, ja que tots els objectes patixen la força de la gravetat, el moviment de l'objecte primari també es veu afectat pel satèl·lit. És precisament aquest fenomen el que permet el descobriment de planetes extrasolars. Si dos objectes tenen masses semblants, se sol parlar de sistema binari en comptes d'un objecte primari i un satèl·lit. El criteri habitual per a considerar un objecte com a satèl·lit és que el centre de masses del sistema format pels dos objectes estiga dins de l'objecte primari.

Satèl·lits al sistema solar

Al sistema solar es coneixen 155 satèl·lits, distribuïts així:

• 1 a la Terra, anomenat Lluna.
• 2 a Mart: Deimos i Fobos.
• 67 a Júpiter: Adrastea, Etna, Amaltea, Ananké, Aedea, Ars, Autònoe, Caldona, Cale, Càlice, Cal·lícore, Calírroe, Cal·listo, Carme, Carpo, Cilene, Elara, Erínome, Euante, Eucèlade, Eupòria, Eurídome, Europa, Ganimedes, Harpàlice, Hegèmone, Hèlice, Hermipe, Herse, Himalia, Ió, Isònoe, Leda, Lisitea, Megaclite, Metis, Mnemea, Ortòsia, Pasífae, Pasítea, Praxídice, Sinope, Sponde, Taígete, Tebe, Telxínoe, Temisto, Tíone, Iocasta, i 17 més que encara no tenen nom.
• 47 a Saturn: Albiorix, Atles, Calipso, Dione, Encèlad, Epimeteu, Erriapus, Febe, Helena, Hiperió, Ijiraq, Ymir, Janus, Jàpet, Kiviuq, Metone, Mimas, Mundilfari, Narvi, Paaliaq, Pal·lene, Pan, Pandora, Pòl·lux, Prometeu, Rea, Siarnaq, Skadi, Suttungr, Tarvos, Telest, Tetis, Thrymr, Tità i 13 més que encara no tenen nom.
• 27 a Urà: Ariel, Belinda, Bianca, Caliban, Cordèlia, Crèssida, Cupido, Desdèmona, Ferdinand, Francisco, Julieta, Mab, Margarida, Miranda, Oberó, Ofèlia, Perdita, Pòrcia, Pròsper, Puck, Rosalina, Setebos, Sicorax, Esteve, Titània, Tríncul i Umbriel.
• 13 a Neptú: Despina, Galatea, Halimedes, Laomedeia, Larissa, Nàiade, Nereida, Neso, Proteu, Psamate, Sao, Talassa, Tritó.
• 3 a Plutó: Caront, Hydra (Plutó III, designació provisional S/2005 P1) i Nix (Plutó II, designació provisional S/2005 P2).
• 1 a Eris: Disnòmia.

Els planetes Mercuri i Venus no tenen cap satèl·lit natural. Cerques sistemàtiques des de telescopis terrestres i missions no tripulades als planetes gegants han augmentat cada cert temps aquestes xifres en descobrir nous satèl·lits, i poden continuar fent-ho en el futur.

Vegeu també

• Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satèl·lit natural