Savoia (regió)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la Savoia
Escut de la Savoia

La Savoia (en arpità Savouè, en francès Savoie) és una regió arpitana situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860. Antigament era anomenada Sapaudia, fou dividit en sis regions històriques i durant l'Edat Mitjana formà part del comtat de Savoia (segle XI) i des del 1416 del ducat de Savoia. El ducat fou incorporat a França pel Tractat de Torí (1860).

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom «Savoia» ve de l'antic territori de Sapaudia (del llatí Sapaudia, vers 354), que significa "bosc de pins" o "terra d'arbres", del gal sapo- avet (dial. sap) i «vidiā», «bosc», de «vidu»- «arbre, bosc» (cf. v. irlandès «fid, fedo», «bosc»; v. bretó «guid, gwez», «arbres»). Es comparen els noms de les persones gals «Sapauidus, Sapaudus» i el gal·lès «sybwydd», «pi».[1] El nom evolucionà a Sabaudia, Sabogla. Es fa menció al final del segle IV de la Sapaudia a les Res Gestae d’Ammià Marcel·lí, i en el segle V a la Notitia Dignitatum i a la Chronica Gallica de 511.[2] Hi ha testimoni del nom en llatí medieval del segle XI Savogia, ager Savogensis, fins a Saboia, Savogia i Savoie, producte de l'evolució fonètica regular.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El relleu de Savoia

La Savoia forma un «bloc sòlid, una mena de tronc d'arbre allargat de Nord a Sud sobre 145 kms} i inflat d'est a oest més d'un centenar, sobre una superfície un xic superior a 10.000 km²».[4] Aquest territori compacte ofereix paisatges variats, marcats per l'empremta alpina, dels Prealps, les terres baixes i els Alps nevats, connectades per grans valls intra-alpines. Aquestes últimes són l'origen del tall interprovincial. Limita amb el llac Léman al nord, el massís de la Chartreuse, al sud-oest, els rius Roine i Guiers, a l'oest, els municipis de Les Marches i Le Pont-de-Beauvoisin, al sud, fronterers amb el Delfinat, i d'est a sud la cresta dels alps: el massís del Chablais, massís del Mont Blanc, col del Petit-Saint-Bernard, col de l'Iseran, col del Mont-Cenis, massís de les Arves i Belledonne.

Hom pot distingir quatre tipus de regions naturals a la Savoia:[5]

  • En primer lloc, provinent de França, el rerepaís alpí (Rerepaís savoià, Chautagne) constituït de plecs jurassians, precedint una plana formada per les molasses jurassianes (Val du Bourget i llac del Bourget, Val d'Yenne, Albanais, Semine, baix genevois). Un riu, el Roine, creua aquest paisatge monòton. Se li uneixen diversos rius, encaixats dins el relleu,[6] com, al Sud, el Guiers, després el Fier i el seu afluent el Chéran, més al nord, Les Usses.
  • Després, procedents dels prealps francesos amb els massissos autònoms, d'alçària mitjana, separats entre ells per cluses i els Alps pel sillon alpin. De Nord a Sud, el Chablais (núm. 1 al mapa); els Bornes (núm. 4); les Aravis (n°5); les Bauges (núm. 6).[7]

Hi ha nombroses rius tallant les vessants muntanyenques: les Dranses al Chablais; el Giffre; el Borne al massís homònim; el Chéran i el Guiers.

Pel que als rius, el principal curs d'aigua és el Roine, que desemboca a la Mediterrània. El Guiers, al rerepaís savoià, s'uneix al Roine vora Saint-Genix-sur-Guiers; l'Isèra travessa la Tarentaise i la Savoie Ducal, després s'uneix al Roine i els seus afluents són el doron de Bozel, l'Arly i el doron de Beaufort. L'Arc travessa tota la Maurienne abans d'unir-se a l'Isèra a Aiton. L'Arve travessa la Faucigny i s'uneix al Roine a 1 kilomètre abans d'arribar al llac Léman. La Leysse travessa Chambéry fins al Llac del Bourget i s'uneix al Roine a Chanaz. I el Gelon neix a Mont Gilbert, travesse La Rochette, flueix al llarg de la vall del Gelon per a unir-se al riu Isèra vora de Bourgneuf.

Demografia[modifica | modifica el codi]

D'acord amb les dades de l'INSEE, la Savoia tenia 1,096 milions d'habitants el 2007.[9]

Evolució demogràfica del ducat de Savoia de 1776 a l'Annexió
Territori 1776 1790 1801 1822 1838 1848 1858
Ducat de Savoia 346.386 441.091 422.306 499.368 533.817 582.294 542.258
Font : Xifres citades pp.127-129 a André Palluel-Guillard, SORREL (C), FLEURY (A), LOUP (J), La Savoie de la Révolution à nos jours, XIX-XXe, 1986, Tome IV, coll. Histoire de la Savoie, LEGUAY (JP (sous la dir.), Ed. Ouest France
Demografia de la Savoia després de l'Annexió
Territori 1861 1911 1946 1975 1990 1999 2007
Savoia 259.181 237.447 226.053 305.109 348.261 373.350 403.500
Alta Savoia 255.883 247.492 263.345 447.794 568.286 631.963 693.000
País de Savoia 515.764 484.939 489.398 752.903 916.547 1.005.313 1.096.500
Font : INSEE/ Hebdo Eco des Pays de Savoie (1998), «Dossier Explosion démographique des 2 Savoie »

Histograma de l'evolució demogràfic des de 1776 :

EasyTimeline 1.90


Timeline generation failed: More than 10 errors found
Line 2: id:lightgrey value:gray(0.9)

- Data expected for command 'Colors', but line is not indented.

 



Line 2: id:lightgrey value:gray(0.9)

- Invalid statement. No '=' found.


Line 3: id:darkgrey value:gray(0.7)

- Invalid statement. No '=' found.


Line 4: id:sfondo value:rgb(1,1,1)

- Invalid statement. No '=' found.


Line 5: id:barra value:rgb(0.7,0.9,0.7)

- Invalid statement. No '=' found.


Line 12: ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:250000 start:0

- Scale attribute 'gridcolor' invalid. Unknown color 'darkgrey'.

 Specify command 'Color' before this command.



Line 13: ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:25000 start:0

- Scale attribute 'gridcolor' invalid. Unknown color 'lightgrey'.

 Specify command 'Color' before this command.



Line 14: BackgroundColors = canvas:sfondo

- BackgroundColors definition invalid. Attribute 'canvas': unknown color 'sfondo'.

 Specify command 'Color' before this command.



Line 16: bar:1776 text:1776

- Data expected for command 'BarData', but line is not indented.

 



Line 16: bar:1776 text:1776

- Invalid statement. No '=' found.


Line 17: bar:1790

- Invalid statement. No '=' found.


La densitat del territori és de 100,3 hab/km² amb una forta diferència entre el departement de la Savoia (66,9 hab / km²) i l'Alta Savoia (157,9 hab / km²).

Urbanització[modifica | modifica el codi]

La Savoia comparteix l'espai econòmic i demogràfic del sillon alpin,[10] situat entre Grenoble/Valença i Ginebra. La urbanització ha arribat a un estadi de desenvolupament gairebé màxim a causa del relleu de la zona. El teixit urbà es localitza principalment als fons de les grans valls alpines (el sillon) i intra-alpines (Maurienne, Tarentaise, vall de l'Arve).

La taxa d'urbanització és superior al 70%.

Les àrees urbanes savoianes són:[11]

Àrea urbana Població
(2006)
1 Ginebra[12]-Annemasse 217.336
2 Annecy 139.693
3 Chambéry 125.974
4 Thonon-les-Bains 70.154
5 Cluses 61.109
6 Sallanches-Chamonix-Mont Blanc 60.234
7 Aix-les-Bains 54.409
8 Albertville 43.225
9 Rumilly 25.728
10 Bourg-Saint-Maurice 16.708
11 Saint-Jean-de-Maurienne 11.889

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de la Savoia, amb una divisió provincial moderna

La història de Savoia correspon al lloc que ocupen les províncies de Maurienne, lloc de naixement de la Casa de Savoia en el segle XI, així com les de Savoia Ducal, la Tarentaise, el Chablais, el Faucigny i el Genevois a Europa.

El territori forma una veritable cruïlla estratègica europea, la clau de la qual consisteix en el control dels ports de muntanya, els amos de la Sapàudia van obtenir el títol ducal el 1416, convertint les seves possessions en el ducat de Savoia. Amb la seva estratègia política, els Savoia ampliaren el seu territori per a formar els estats de Savoia, i el seu poder al si de les cases reials d'Europa augmentaren amb l'adquisició del títol de rei de Sicília de 1713 a 1720, i posteriorment el de rei de Sardenya el 1720.

Organització provincial del ducat de Savoia
Província Data d'integració al Ducat de Savoia Capital històrica
Blason Savoie Propre.svg Savoie Ducal Inici s. XI Montmélian, després Chambéry
Blason Maurienne.svg Maurienne Inici s. XI Saint-Jean-de-Maurienne
Blason Tarentaise.svg Tarentaise Inici s. XI Moûtiers
Blason ville fr La Roche-sur-Foron (Haute-Savoie).svg Genevois 1401 Annecy
Blason Faucigny.svg Faucigny 1355 Cluses després Bonneville
Blason Chablais.svg Chablais Inici s. XI Thonon-les-Bains

Arran del Tractat de Torí de 1860, el ducat de Savoia fou "reunit" o annexat a la República Francesa, que la va dividir en dos departaments: la Savoia i l'Alta Savoia.[13]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, éditions errance 2003
  2. Site Sabaudia.org, Qu'est-ce que la Savoie ?
  3. Informacions de Henry Suter, a Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, 2006.
  4. Raoul Blanchard, «La Savoie. Tableau géographique», p. 25, en col·lectiu, 1959, Mémorial de Savoie, Presses des imprimeries réunis de Chambéry
  5. J.-J. Vernier, a Département de la Savoie. Étude historique et géographique (p.10, coll. Monographie des Villes et Villages de France, Res Universis, 1896), hi indica quatre espais geològics : «L'estructura geològica de la Savoia és força simple a grans línies. Hom hi distingeix quatre regions ben marcades d'oest a est : el Jura; els Prealps; la parada dels Alps, i la regió apina (dissenyant l'espai entre el mur dels Alps i la frontera italiana).»
  6. Vegeu els ponts suspesos de l'Abîme sobre el Chéran i de Caille sobre Les Usses.
  7. Paul Guiconnet les descriu com : «els Prealps són una simfonia en tres colors: blancs calcaris, pins negres i pastures verdes» p.26 a Paul Guichonnet, Maurice Morel, Henri Menabrea, Émile Vesco, 1947, Visages de la Savoie, éditions Horizons de France, coll. les Provinciales, 210 p., Paris.
  8. Paul Vidal de la Blache, 1903, Tableau de la géographie de la France, p.378, édition de La Table Ronde, 2000.
  9. Informacions le Dauphiné libéré/INSEE.
  10. Web del Sillon alpin
  11. Poblacions legals 2007 per a les regions i els departements
  12. Suïssa
  13. La divisió departamental ja havia estat experimentada al curs de les invasions napoleòniques amb el Departament del Mont-Blanc entre 1792 i 1815 amb cap a Chambéry, després el de Léman, entre 1798 i 1815, amb Ginebra. Aquesta organització fou instaurada parcialment després de la restauració sarda el 1815 i confirmada arran l'annexió.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Valéry d'Amboise, Dictionnaire d'Amboise Pays de Savoie, éd. d'Amboise, 1re éd.1988, 2e éd. 1989, 5e éd. 1993
  • Association pour le développement de l'Université de Savoie, Réalités des pays de Savoie, éd. Adus, 1986
  • J.J Vernier, Département de la Savoie, Étude historique et géographique, coll. Monographie des Villes et Villages de France, éd. Res Universis, 1896 et 1993

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Savoia (regió)
Institucionals
Històrics
Turístics i culturals

Coord.: 45° 34′ 12″ N, 5° 54′ 42″ E / 45.57000°N,5.91167°E / 45.57000; 5.91167