Sawm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sawm (en àrab صوم, ṣawm, "abstinència") (o ramadà, per metonímia amb el nom àrab del mes en que s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà. Es tracta d'un dels cinc pilars de l'islam i és obligatori per a tots els fidels púbers (excepte si posa en perill la salut o en certs altres casos específics). Aquest dejuni és citat a la segona sura de l'Alcorà (II, 183-185 i 187), on s'especifica que ha estat instaurat perquè els creients cultivin la seva pietat. Així, el sawm s'entén com un exercici espiritual que permet condicionar el qui el practica a una reflexió interior i una devoció envers Déu.

La festa rememora la "recitació" o primera revelació de l'Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes. L'inici i el final d'aquest període no és el mateix per a tots els creients i varia segons la franja horària en la que viuen, doncs depèn de la visió que es té de la lluna.[1]

Pràctiques i costums[modifica | modifica el codi]

Pels musulmans el sawm és viscut, doncs, com a un conjunt d'activitats festives (religioses, gastronòmiques i familiars) destinades a renovar la fe en Al·là, i durant aquests dies no només practiquen el dejuni, sinó que es concentren en l'oració i la pregària, dediquen menys temps als afers quotidians i practiquen especialment la solidaritat amb els més desvalguts.[1]

El dejuni comença cada dia a trenc d'alba i s'acaba amb la posta del sol. A nivell tècnic, aquesta pràctica implica diverses nocions:

  1. La intenció (نِيَّة niyya): s'ha de fer la primera nit que precedeix el dejuni.
  2. Abstenir-se (إمساك imsāk) de menjar, beure o fumar (excepte els nens, els soldats, els viatgers, les dones embarassades o en període d'amamantament i els malalts). En cas de no poder fer-ho, es pot substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de l'any.
  3. Abstenir-se de mantenir relacions sexuals (جماع ǧimā‘) durant el dia.
  4. Abstenir-se de la masturbació (إستمناء istimnā).
  5. Abstenir-se de provocar-se vòmits (إستقاء istiqā).

Al món musulmà, durant aquests dies, la vida pren un altre ritme: la vida administrativa i laboral s'adapta a aquests preceptes i molts establiments de restauració només obren per la tarda, després de la posta de sol. Cada vespre, el trencament del dejú és marcat per les sirenes de les mesquites i que ressonen per totes les ciutats i pobles. Aquest trencament del dejú és celebrat alegrement pels creients, que s'afanyen a menjar abundosament al voltant d'una taula, rodejats de familiars i amics. Sovint aquests sopars van acompanyats de l'intercanvi de regals de tot tipus. És a l'interior de cada casa on el sawm es viu amb més intensitat: les famílies conviden els seus veïns, familiars i amics a degustar l'harira o altres plats i fer plegats el trencament del dejú diari. També és costum que els dies de ramadà s'aprofitin per anar a comprar roba nova.[1]

El capvespre del dia 27 d'aquest mes sagrat es celebra 'la Nit del Poder' o 'Nit del Destí', el jorn més importants del ramadà. Es creu que en aquest dia Mahoma va rebre la revelació de l'Alcorà i, que, per això, és en aquest dia quan Déu determina els destins del món de l'any vinent. Una creença popular determina que qualsevol desig demanat aquest dia és concedit.[1]

El sawm acaba amb l'Id al-Fitr, literalment 'festa petita', una celebració que marca el final del període d'abstinències.

Festa de ramadà a Guinea[modifica | modifica el codi]

La Guinea és un país de l'Àfrica de l'Oest on hi ha tant musulmans com cristians i també altres religions però en la part del FOUTA DJALON on la majoria són els peulh, que tenen com llengua materna el pular, se situa en el nord de la GUINEA. També quasi tots són musulmans per això resant, fan el sawm i després d'això fan una festa, el ramadà que es fa després de 29 o 30 dies de Dejuni i és una de les festes més grans que fan tots els Musulmans en el món. En els pobles quan es fa aquest festa, al principi més o menys cap a les 9 o 1/4 de 10, tothom es reuneix i van a resar -no en una mesquita sinó en un lloc força ample, a fora, on podran resar tots junts (homes/dones, nois/noies, nens/nenes, avis/avies) però de manera que els homes resant a la part de-dalt i les dones una mica més avall i després de resar hi ha benediccions fets pels avis i a vegades els avis es queden una mica per xerrar entre els però en canvi tot els altres van a les seves ocupacions com per exemple els joves es reuneixen per fer té, divertir-se, escoltar musica... de l'altra banda els nens i nenes es reuneixen també per jugar tots junts i intentar divertir-se. A la tarda alguns pares van a visitar unes quantes famílies seves per augmentar una mica els lligams entre ells però en canvi els joves segueixen amb la festa, segueixen, segueixen fins a la matinada, quan resen i descansen... I al matí tot torna a la normalitat, cadascú segueix la seva vida com abans.

Referències[modifica | modifica el codi]