Sayyid Muhammad al-Mahdi Ahmad ibn Sayyid Muhammad as-Sanusi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sayyid Muhammad al-Mahdi Ahmad

Sayyid Muhammad al-Mahdi Ahmad ibn Sayyid Muhammad al-Sharif ibn Sayyid Muhammad ibn Ali al-Sanusi al-Khattabi al Hasani al Idrisi (Jaghbub 1873 - Medina 1933) fou el tercer gran mestre de l'orde sanusiyya, nét del fundador Muhammad ibn Ali as-Sanusi i fill de Sayyid Muhammad al-Sharif (gran mestre 1859-1895). Fou educat pel seu pare i el seu oncle Sayyid Muhammad al-Mahdi ibn Sayyid Muhammad as-Sanusi i altres parents.

El 1902 va succeir al seu oncle que va morir al Borku (a Kuru al modern Txad) on residia des de 1899. Amenaçat pel colonialisme francès es va retirar de Kuru a Kufra (1902) més remota. El 1910 va acceptar la instal·lació de l'autoritat directa otomana a la Cirenaica i Fezzan, ja que no tenia cap altre suport internacional. El 1911 i 1912 els soldats otomans van lluitar contra els italians i van rebre el suport dels senusites; el xeic va emetre una fatwa declarant la guerra santa i encara després del tractat de pau de Lausana-Ouchy de 15 d'octubre de 1812, va mantenir la resistència amb suport encobert dels Joves Turcs que dominaven el govern otomà. Entre 1912 i 1915 va derrotar als italians algunes vegades i va rebre diversos honors del sultà. El 1915, quan Itàlia va entrar en la guerra al costat dels aliats, Muhammad al-Mahdi Ahmad va ser nomenat naib otomà a Líbia pel sultà amb rang de visir i títol de paixà (6 d'agost de 1915) i fou abastit d'armament per alemanys i austríacs; el 22/23 de gener de 1916 va atacar als britànics a Egipte occidental però fou rebutjat i es va haver de retirar a Jaghbub amb 800 homes, des d'on va passar a la regió dels Sirtes a Tripolitana; la influència del seu cosí, el futur rei Idris I de Líbia, que el volia separar dels otomans, va créixer, i el 1917 Idris fou encarregat d'iniciar converses de pau. El 1918 el sultà el va nomenar naib al-sultan per tota l'Àfrica el nord, però la seva influència era ja petita i el 21 d'agost de 1918 va abandonar Líbia en un submarí alemany i es va dirigir a Istanbul. Perdut el lideratge polític va conservar no obstant el espiritual.

Va donar suport a Mustafà Kemal a Anatòlia contra el govern del sultà (1921). El 1922 va visitar el front del sud contra els francesos. El 1923 va tornar a Istanbul i va aspirar al califat, pel que tenia el suport del rei Ibn Saud del Nejd i Hedjaz i de l'imam Yahya del Iemen, a més de Sad Zaghlul Pasha. El 1924 va anar a Damasc però els francesos no li van autoritzar restar-hi i va marxar a l'Hedjaz. Va morir a Medina el 10 de març de 1933.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sayyid Muhammad al-Mahdi Ahmad ibn Sayyid Muhammad as-Sanusi Modifica l'enllaç a Wikidata

E. E. Evans-Pritchard, The Sanusi of Cyrenaica, Oxford, 1949