Schefflera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Schefflera
Schefflera actinophylla

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Apiales
Família: Araliaceae
Subfamília: Aralioideae
Tribu: Schefflerieae
Gènere: Schefflera
J.R.Forst. & G.Forst.
Espècies
Schefflera arboricola

Schefflera és un gènere de plantes dins la família Araliaceae. Són arbres, arbusts o lianes i són plantes natives de Nova Zelanda, Java, Índia, àsia oriental i Fiji.


Cultiu[modifica | modifica el codi]

Diverses de les espècies, com Schefflera actinophylla ("arbre paraigúes") i Schefflera arboricola són plantes ornamentals, d'interior, o de jardí en climes càlids.
Necessita molta llum però no els sol directe; la temperatura no ha de ser inferior als 15º-18°. Es multiplica per esqueix o per murgonat.

N'hi ha nombrosos cultivars el més popular és el de fulles porpra.

Schefflera wallichiana

Història[modifica | modifica el codi]

El gènere rep el nom en honor del botànic Jacob Christian Scheffler.[1]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • Sciodaphyllum P.Browne, Civ. Nat. Hist. Jamaica: 190 (1756).
  • Heptapleurum Gaertn., Fruct. Sem. Pl. 2: 472 (1791).
  • Actinophyllum Ruiz & Pav., Fl. Peruv. Prodr.: 51 (1794).
  • Unjala Blume, Catalogus: 56 (1823).
  • Sciadophyllum Rchb., Consp.: 145 (1828), orth. var.
  • Paratropia (Blume) DC., Prodr. 4: 265 (1830).
  • Brassaia Endl., Nov. Stirp. Dec. 1: 89 (1839).
  • Gynapteina Spach, Hist. Nat. Vég. 8: 113 (1839).
  • Heptoneurum Hassk., Flora 25(2 Beibl. 1): 30 (1842).
  • Didymopanax Decne. & Planch., Rev. Hort., IV, 3: 109 (1854).
  • Plerandra A.Gray, U.S. Expl. Exped., Phan. 1: 729 (1854).
  • Actinomorphe (Miq.) Miq., Fl. Ned. Ind. 1(1): 749 (1856).
  • Agalma Miq., Bonplandia (Hannover) 4: 138 (1856).
  • Tupidanthus Hook.f. & Thomson, Bot. Mag. 82: t. 4908 (1856).
  • Parapanax Miq., Fl. Ned. Ind., Eerste Bijv.: 338 (1861).
  • Bakeria Seem., J. Bot. 2: 248 (1864).
  • Nesopanax Seem., J. Bot. 2: 249 (1864).
  • Astropanax Seem., J. Bot. 3: 176 (1865).
  • Crepinella Marchal, Trans. Linn. Soc. London, Bot. 2: 275 (1887).
  • Dizygotheca N.E.Br., Bull. Misc. Inform. Kew 1892: 197 (1892).
  • Cotylanthes Calest., Webbia 1: 100 (1905).
  • Octotheca R.Vig., Ann. Sci. Nat., Bot., IX, 4: 135 (1906).
  • Geopanax Hemsl., Hooker's Icon. Pl. 29: t. 2821 (1909).
  • Enochoria Baker f., J. Linn. Soc., Bot. 45: 324 (1921).
  • Scheffleropsis Ridl., Fl. Malay Penins. 1: 888 (1922).
  • Cephaloschefflera (Harms) Merr., Enum. Philipp. Fl. Pl. 3: 231 (1923).
  • Neocussonia Hutch., Gen. Fl. Pl. 2: 79 (1967).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Helmut Genaust (1983): Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen, 2. Auflage. Birkhäuser Verlag - ISBN 3-7643-1399-4
  2. «Schefflera». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families.
  • Frodin, D. G. and R. Govaerts. 2004. World Checklist and Bibliography of Araliaceae. Kew Publishing.
  • Plunkett, G. M., P. P. Lowry, D. G. Frodin and J. Wen. 2005. Phylogeny and geography of Schefflera: pervasive polyphyly in the largest genus of Araliaceae. Annals of the Missouri Botanical Garden 92: 202-224.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]