Scilla (Itàlia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Scilla
Escut de Scilla (Itàlia)
(En detall)
Localització
Scilla (Itàlia) situat respecte Itàlia
Scilla (Itàlia)
Scilla139.jpg
Estat
• Regió
• Província
Flag of Italy.svg Itàlia
Calabria
Reggio Calabria
Superfície 43,68 km²
Altitud 72 msnm
Població (2012)
  • Densitat
5.097 hab.
116,69 hab/km²
Coordenades 38° 15′ 0″ N, 15° 43′ 0″ E / 38.25000°N,15.71667°E / 38.25000; 15.71667Coord.: 38° 15′ 0″ N, 15° 43′ 0″ E / 38.25000°N,15.71667°E / 38.25000; 15.71667
Codi postal 89058
Codi telefònic 0965
Codi ISTAT 080085
Codi cadastral I537
Patró San Rocco
Festes majors 16 d'agost

Scilla és una ciutat italiana situada en la província de Reggio Calabria, a Calàbria.

És una important localitat turística situada a la costa, que deu el seu nom a la mitologia grega. Escil·la era una jove que va ser transformada, mitjançant un encís, en un criatura marina de sis caps condemnada a guardar l'estret de Messina

Història[modifica | modifica el codi]

Època romana[modifica | modifica el codi]

En el s.III aC, durant les guerres lliurades pels romans contra Tàrent i el seu aliat el rei Pirros d'Epir, i en particular durant la primera i la segona Guerra Púnica, els cartaginesos, que havien format una aliança amb els Brucis i circulaven lliurement al llarg de les costes de Reggio Calabria eren detinguts en el seu ascens gràcies a la feroç resistència de la ciutat fortificada de Scilla, aliada de Roma .

La importància de la llatina Scilla va començar a declinar després de la conquesta romana de les terres de Sicília quan, després de Reggio i Siracusa, Messina va jugar el paper de nou punt de referència per al control de l'estret.

No obstant això Scilla, situada a la part septentrional del canal, seguia sent un important lloc per accedir al continent des de Sicília, tant és així que l'any 73 abans de Crist, durant la guerra lliurada pels romans contra els esclaus, la ciutat sembla que va ser elegida per Espàrtac, líder dels rebels, per a establir el seu campament a l'espera de creuar l'Estret.

A tal fi varen construir barques amb fusta de castanyer extreta de boscos Scilla, però no ho varen aconseguir a causa de la presència de vaixells pompeians.

Posteriorment, el braç de mar enfront de la ciutat va ser l'escenari de l'enfrontament entre Pompeu i el triumvirat. El port de Scilla va oferir refugi adequat als vaixells de la flota d'Juli Cèsar pressionat per Pompeu. August, en un intent de posposar l'enfrontament final a un moment més propici per a ell, es va apoderar de l'important port estratègic d'Scilla i, un cop alliberat definitivament dels rivals, va decretar l'enfortiment del seu port

Època Cristiana[modifica | modifica el codi]

Després de Juli Cèsar no sembla haver hagut modificacions en la fortificació d'Scilla, mantenint però l'important paper de centre marítim local.

L'estat d'abandó en la que sembla estar la fortalesa de Scilla en l'època romana tardana és degut, probablement, a trobar-se fora de les rutes terrestres recorregudes pels bàrbars durant les seves invasions al sud de la península. De fet aquests feien servir les vies romanes que continuaven viables en aquell moment, però Scilla no estava connectada amb la Via Popilia, única via consular existent al llarg de la costa del Tirrè, per la qual cosa va romandre aliena als fets essencials de l'època.

Època Bizantina[modifica | modifica el codi]

Els historiadors atribueixen als monjos basilians la construcció dels monestir i de l'església de Sant Pancraç, entre els segles VIII i IX, fortificat per voluntat de la mateixa Bizanci, que havia confiat als monjos la tasca de defensar l'estret de Messina.

Època Moderna i Contemporània[modifica | modifica el codi]

El terratrèmol de 1783 representa una fita important en la història d'Scilla, tant pel que fa al gran cop que va suposar per a la població, com perquè va significar el final del seu desenvolupament econòmic.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Castell Ruffo de Sicília[modifica | modifica el codi]

Castell Ruffo
Escut de la família Ruffo

La primera fortificació de la penya de Scilla remunta a principis del segle V aC quan, durant la tirania d'Anaxilaos, la ciutat de Reggio va adquirir a una considerable importància. Aquesta fortificació va ser efectiva en la lluita contra la pirateria i es va convertir en un important lloc d'avançada per al control de les rutes marítimes per part d'Anaxilaos.

En el segle III aC, la fortificació dels reggios, aliats dels romans, va resistir eficaçment als cartaginesos, aliats dels Brucis.

Posteriorment August, que es va refugiar a Scilla en la seva lluita amb Pompeu, va ser conscient de la importància estratègica de la roca d'Scilla i va fer augmentar la seva fortificació.

Les excavacions han tret a la llum les parets del monestir basilià de Sant Pancraç, construït en la segona meitat del segle IX com una defensa contra les incursions sarraïnes.

En 1533 el castell va ser comprat per Paolo Ruffo, qui va decidir restaurar-ne el palau senyorial en 1578 quan Fabrizio Ruffo, fill de Paolo Ruffo, se li va concedir el títol de I príncep de Sicília.[1]

Pel que fa a la seva arquitectura, es troba al promontori que divideix les platges de Marina Grande i Chianalea. L'edifici té una planta irregular, amb parts que daten de diferents èpoques, però encara manté la configuració general d'una fortalesa, amb cortines, torres i espitlleres.

L'entrada està precedida pel pont que condueix a l'edifici. L'entrada es caracteritza pel portal principal construït en pedra amb un arc ogival, on es destaca l'escut d'armes de la família Ruffo i la placa de la celebració de la restauració del castell feta al segle XVI.

Passada l'entrada hi ha un pati, i des d'aquest, per una gran escala, s'arriba a l'entrada de la residència, que té grans sales com a conseqüència d'haver estat propietat d'una de les famílies més riques i importants del regne de Nàpols.

Donada la posició dominant del castell sobre l'estret de Messina, el 1913 es va construir un far per proporcionar una referència als vaixells que creuen l'estret. És una petita torre blanca amb base negra i encara està actiu i gestionat per la Marina.

Església de Sant Roc (Chiesa di San Rocco)[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Roc

Està dedicada a Sant Roc per haver alleujat els seus sofriments a causa de la pesta negra.

No hi ha notícies sobre la data de la construcció de l'església original, però una església de S. Rocco s'esmenta en un document de 1599. Va ser destruït pel terratrèmol de 1783, reconstruït i immediatament malmès a causa del terrible terratrèmol de 1908. L'edifici actual és posterior a aquest darrer terratrèmol.

La seva façana amb timpà va ser reconstruïda el 1989, i es destaquen una sèrie de columnes sobre bases quadrades coronades per tres finestres. És d'una sola nau amb capelles laterals. A l'altar es pot veure l'estàtua de marbre de Sant Roc en marbre policromat(segle XVI). L'absis semicircular, d'un color groc ocre, està decorada amb dissenys geomètrics de forma octogonal.[2]

Marina Grande[modifica | modifica el codi]

Platja de Marina Grande

És un barri d'Scilla, en el qual es pot destacar una platja d'un quilòmetre envoltada pel passeig marítim. Des d'aquest es pot divisar el panorama de l'estret de Messina i del Castell Ruffo.

Chianalea[modifica | modifica el codi]

Chianalea, poble de pescadors

És un barri d'Scilla, habitat principalment per pescadors. Les cases estan devora la mar i la travessa un únic camí, només transitables a peu.

Ofereix només uns metres de platja, ja que quasi tota la seva zona costanera està formada per penya-segats i roques que dificulten l'accés a la mar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Genealogia dei Ruffo di Calabria» (en italià). Sistema Bibliotecario Territoriale Ionico. [Consulta: 3 agost 2014].
  2. «Chiesa di San Rocco» (en italià). SCILLA ON-LINE. [Consulta: 6 agost 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Scilla (Itàlia) Modifica l'enllaç a Wikidata