Sclerotinia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sclerotinia
Massa blanca del fong Sclerotinia sclerotiorum sobre fesol
Massa blanca del fong Sclerotinia sclerotiorum sobre fesol
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Dothideomycetes
Subclasse: Leotiomycetidae
Ordre: Helotiales
Família: Sclerotiniaceae
Gènere: ''Sclerotinia''

Sclerotinia és un gènere de fongs ascomicets, fitopatògens, necrotròfics.[1] És un gènere àmpliament distribuït que conté unes 14 espècies.[2]

Els més comuns que causen malalties a les plantes inclouen les espècies Sclerotinia sclerotiorum amb un ampli rang de plantes cultivades i Sclerotinia minor amb un rang de plantes més restringit. Tant una com l'altra espècie produeixen una capa densa cotonosa blanca de micelis en la superfície de la planta hoste i en la superfície adjacent del sòl. Dins aquesta capa densa hi creixeran els cossos fructífers durs del fong anomenats esclerocis que donen nom a aquest gènere i que actuen com llavors per a la reproducció. Els esclerocis en aquestes dues espècies fan de 0,5 (S. minor) fins a 10 mm de diàmetre (S. sclerotiorum).

L'enciam n'és molt susceptible.

Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

S. borealis
S. homoeocarpa
S. minor
S. ricini
S. sclerotiorum
S. spermophila
S. trifoliorum

Símptomes de les malalties causades per Sclerotinia[modifica | modifica el codi]

Com que aquests fongs colonitzen teixits vegetals produeixen una lesió de color marró pàl·lid a marró gris. La degradació severa del teixit dóna lloc a una podridura tova. En el cas de S. minor el patogen destruiex la corona de la planta i aquesta es marceix i es col·lapsa.

Les flors senescents resulten ideals per a la colonització d'aquests fongs per això, per exemple, s'aconsella treure-les dels fruits de carbassó en creixement.

Control de Sclerotinia[modifica | modifica el codi]

Els esclerocis i micelis d'aquests fongs sobreviuen en el sòl o sobre els residus de teixits de les plantes hoste respectivament. En condicions seques els esclerocis arriben a sobreviure viables durant 10 anys. El control es fa amb una combinació de mitjans de cultiu i de fungicides. l'activitat d'aquests patògens es veu afavorida per l'alta humitat del sòl i de l'aire i les temperatures fresques. El reg gota a gota (que localitza les zones humides) en redueix la incidència, també ho fa la rotació de conreus.

Anteriorment inclosos dins Sclerotinia[modifica | modifica el codi]

[3]

Referències[modifica | modifica el codi]